La UE s'aboca a la compra d'armes nord-americanes després de les esbroncades de Trump

Les paraules autonomia i independència ressonen de sempre com un mantra a les institucions europees. Des que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca i va iniciar una guerra aranzelària amb la Unió Europea, els Estats Units es van desentendre de la seguretat europea i van obligar els aliats del Vell Continent a incrementar a marxes forçades la seva despesa militar. Tanmateix, més enllà de les declaracions, als estats membres els està costant, i molt, avançar cap a aquesta desitjada independència, especialment en matèria militar i pel que fa als Estats Units.  

La dificultat dels estats membres per guanyar autonomia en defensa ha quedat palesa en la cimera europea d'aquest dijous a Brussel·les. Segons fonts diplomàtiques, França volia obligar Kíiv a gastar-se les ajudes que la Unió Europea li envia per rearmar-se i defensar-se de la invasió russa en la compra d'armes fabricades dins del territori comunitari, i no fora del continent, com als Estats Units. Com és habitual, París pressiona sovint amb mesures proteccionistes que potenciïn la indústria europea, però aquesta vegada ha topat amb les reticències d'altres estats membres, els tradicionalment més atlantistes.

Països com Alemanya o els Països Baixos s'oposen a la condició que França ha posat damunt la taula a la cimera. En la mateixa línia del que defensen habitualment els països de l'Europa de l'Est i els escandinaus, consideren que la "prioritat" és ajudar Ucraïna, sigui amb armes europees o amb armes nord-americanes. "El que és important és que l'ajuda arribi a Ucraïna i que pugui defensar-se de Rússia", insisteixen fonts diplomàtiques.

Aquesta discussió és habitual entre els estats membres, sobretot entre França i Alemanya, els dos països més grans i influents del bloc europeu. L'exèrcit francès és el més poderós de la Unió i sempre reivindica una major autonomia militar europea. En canvi, Alemanya ha mantingut un perfil militar molt baix des del final de la Segona Guerra Mundial i ha preferit —si més no fins ara— externalitzar la seva seguretat als Estats Units i vincular-la estretament a l'OTAN, que està controlada de facto pel Pentàgon.

Escletxa en l'eix francogermànic  

Aquesta esquerda històrica de l'eix francogermànic ha tornat a reaparèixer ara amb les ajudes a Ucraïna que han debatut els líders europeus a la cimera d'aquest dijous. La intenció dels caps d'estat i de govern de la UE era acordar la posada en marxa d'una iniciativa que permeti utilitzar 140.000 milions dels fons russos congelats que es troben en territori comunitari.

El problema és que aquests diners es troben en uns fons d'inversió amb seu a Bèlgica, i el govern belga tem vulnerar la legalitat internacional i haver d'assumir en solitari les possibles conseqüències. Per aquest motiu, l'executiu belga es mostra reticent i reclama que les responsabilitats es comparteixin entre tots els estats membres, cosa que la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ja ha anunciat que proposarà. Sigui quina sigui la posició final de Bèlgica, el president del Consell Europeu, António Costa, ha apuntat que pretenen tirar endavant la mesura malgrat els dubtes del govern belga.

Enmig d'aquest debat sobre fins a quin punt s'ha de prioritzar la compra d'armes europees, el Govern espanyol ha anunciat que adquirirà armes nord-americanes per ajudar Ucraïna a defensar-se de l'agressió russa a través d'una iniciativa de l'OTAN: el Programa de Llista de Peticions Prioritàries d'Ucraïna (PURL, per les seves sigles en anglès), impulsat per Trump amb l'objectiu de fer pagar encara més la factura de la guerra als aliats europeus. Tot i que Espanya és un dels països més contraris al rearmament, i de moment França o Itàlia no s'han afegit a la polèmica iniciativa, Pedro Sánchez va anunciar aquest dijous que sí que hi participarà.

Aquest moviment del president espanyol s'explica sobretot després dels continus retrets del president dels Estats Units a Espanya per oposar-se a destinar el 5% del seu producte interior brut (PIB) a defensa, tal com imposa la Casa Blanca. "Espanya és un soci fiable. [...] Estem complint amb les nostres obligacions i compromisos", va declarar el president als mitjans.

A banda d'Espanya, s'han sumat a la iniciativa els països més bel·ligerants contra Putin i que se senten més amenaçats per l'expansionisme rus per motius històrics i geogràfics, com Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia, Noruega o Suècia. Els estats amb una posició més semblant a la d'Espanya en matèria militar, com França, Itàlia o Portugal, es mantenen al marge. Segons dades de Kíiv, els aliats de l'OTAN ja han comprat armes nord-americanes per enviar a Ucraïna a través d'aquesta iniciativa per un valor de 2.500 milions d'euros, una xifra que esperen que a finals d'aquest mes arribi als 3.500 milions.