El treball en plataformes digitals causa estrès crònic i ansietat i perjudica la salut i el benestar, segons un estudi

El treball en les plataformes digitals genera estrès crònic, ansietat, fatiga, esgotament emocional i dificultat per desconnectar. Així ho indica un estudi fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar (HMRIB) que conclou que aquest tipus de treball afecta la salut i el benestar perquè els treballadors es veuen "atrapats en una roda invisible" en què "cada esforç per millorar la situació reforça el cicle de precarietat".   

L'anàlisi apunta que en aquests treballs "la dependència es disfressa d'emprenedoria" i que sovint no són una elecció dels treballadors, sinó una necessitat. L'estudi remarca que l'anomenada flexibilitat laboral apareix en molts casos com a resposta a una necessitat i no pas per elecció voluntària. "Lluny de constituir una vertadera emancipació respecte a la feina assalariada, la majoria de les persones treballadores de plataformes experimenten una autonomia restringida, caracteritzada per la inseguretat contractual, la variabilitat d'ingressos i el control algorítmic", indica.

Destaca que els algoritmes dissenyats per optimitzar l'eficiència dels processos productius acaben creant "noves formes de subordinació digital". L'assignació de tasques, la mesura del rendiment i la penalització de la inactivitat, entre d'altres, creen un sistema en què "la dependència es disfressa d'emprenedoria i la incertesa es normalitza com a preu de la llibertat aparent", subratllen els investigadors.

Tota aquesta estructura, conclou l'estudi, té "conseqüències profundes" en la salut i benestar dels treballadors. "L'exposició constant al control, la imprevisibilitat dels ingressos i la competència generen estrès crònic, ansietat i fatiga. El risc no és únicament físic (accidents, trastorns musculoesquelètics o exposició a tòxics), sinó també psicosocial: pèrdua de límits entre feina i vida personal, sensació d’aïllament, esgotament emocional, inseguretat constant, dificultat per desconnectar i impossibilitat de planificar el futur", afirmen.

Crisi dels supòsits bàsics de la protecció laboral moderna  

L'estudi s'emmarca en el projecte de recerca internacional Nous reptes per a la seguretat i la salut laboral en temps de transformació digital a Europa (GIG-OSH), desenvolupat entre el 2022 i el 2025, en què han participat nou institucions de recerca de set països europeus (Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit). A l'Estat la recerca ha estat liderada per un equip liderat per l'investigador Joan Benach, de la UPF, i de la investigadora Mireia Julià, de l'HMRIB.

La investigació del projecte GIG-OSH s'ha fet combinant anàlisis quantitatives i qualitatives. S'han realitzat enquestes a gairebé 4.000 treballadors en els set països analitzats. A Espanya van participar-hi 575 persones a la primera onada, de les quals 186 feien tasques presencials i 388 treballaven de forma remota. També s'han fet entrevistes en profunditat a 124 treballadors, una vintena a Espanya, i 24 actors clau, com ara representants sindicals, governamentals i gestors de plataformes.

L'anàlisi feta sota el projecte GIG-OSH ha constatat que el treball en plataformes "ha posat en crisi els supòsits bàsics de la protecció laboral moderna", com ara la idea d'un lloc de treball estable, la noció d'ocupador identificable o la distinció entre temps laboral i personal. "La qüestió central ja no és només com protegir els que treballen en plataformes, sinó com garantir drets i salut en un sistema productiu descentralitzat i gestionat pels algorismes", conclou la iniciativa, que defensa que cal "redefinir la governança del treball des d'un enfocament transdisciplinari que combini regulació, inspecció, negociació col·lectiva i coneixement científic".