Trapero, crònica d'una destitució anunciada

La destitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra era un secret a veus abans que el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, n’hagi materialitzat la substitució situant com a comissari en cap al responsable de l’àrea de Tarragona, Josep Maria Estela, que no tindrà el rang de major. No ha estat una decisió precipitada, ni de bon tros, sinó més aviat postergada. Ja que des del mateix moment del nomenament d’Elena al front d’Interior va ser públic i notori que el conseller no comptava amb Trapero per la nova etapa que s’iniciava al cos, amb un titular del Departament designat per Esquerra Republicana per primer cop des de la República.

"Si la consellera de Salut pot decidir qui es el secretari de Salut Pública que creu millor per fer front a la pandèmia, el conseller d’Interior també ha de poder decidir entre els comandaments quin és el millor perfil tècnic per dirigir els Mossos"

Fonts pròximes al conseller al·legaven ja des de l’inici al dret de tota cúpula política d’un departament a poder situar al capdavant dels principals organismes a càrrecs de confiança, malgrat siguin tècnics. I evidentment, pel que fa a Interior la tria del màxim comandament dels Mossos és d’una importància cabdal. "Si la consellera de Salut pot decidir qui es el secretari de Salut Pública que creu millor per fer front a la pandèmia, el conseller d’Interior també ha de poder decidir entre els comandaments quin és el millor perfil tècnic per dirigir els Mossos", asseguraven ja fa mesos aquestes mateixes fonts.

El que va quedar clar des d’un principi és que Trapero no era la persona que Joan Ignasi Elena volia, ni veia com a més propícia, per realitzar els profunds canvis de model que s’estan produint als Mossos des que va haver el canvi de titular al Departament. Des de la feminització del cos passant per la gestió dels escortes fins el canvi de protocols i d’enfoc de la defensa jurídica dels agents en temes de seguretat pública. Per tant la seva substitució era la crònica d’una destitució anunciada.

Però allò que en uns altres departaments és gairebé automàtic als Mossos requereix els seus temps. La seguretat és matèria sensible i encara més quan es tracta d’un màxim comandament del carisma de Josep Lluís Trapero, que va comandar els Mossos durant els atemptats de l’agost de 2017, durant el referèndum de l’1-O i que va ser jutjat a l’Audiencia Nacional per aquells fets tot i que finalment va quedar absolt. Tot plegat ha recomanat gestionar la qüestió amb prudència i pas a pas.

Entre els molts canvis que està implementant en temps record l’equip d’Elena també hi ha el del rejoveniment de la cúpula. Aquest és un dels motius pel qual s’ha triat a Estela, que té 51 anys tot i que forma part del cos des del 1994. Però aquest no ha estat el principal motiu de la substitució sinó la falta de confiança de la cúpula del Departament d’Interior cap al major Trapero. Desconfiança que en alguns casos és anterior fins i tot al seu nomenament com a major i que definitivament s’ha anat perdent en aquests sis mesos de convivència entre Trapero i Elena.

Història d’una desconfiança

El nomenament com a major de Trapero va ser una aposta personal del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont que va sorprendre membres del Govern i sectors independentistes del cos"

A diferència del que es pot creure el nomenament de Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d’Esquadra el 2017 a les portes del referèndum d’autodeterminació de l’1-O no va ser un fet de consens al Govern. Segons fonts de membres que van participar en aquell Executiu, la decisió final del nomenament en el càrrec va ser una aposta personal del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Algunes fonts indiquen que en una operació orquestrada per l’exdirigent d’Unió –ara Units per Avançar- i en l’actualitat regidor de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona després d’anar a les llistes del PSC Albert Batlle.

En ambients independentistes, també per la informació tramesa per part d’agents del cos que simpatitzen amb la causa independentista, Trapero no era considerada una persona sobiranista i amb el compromís necessari per afrontar el que s’estava preparant. Aquestes mateixes fonts asseguren que tant el llavors vicepresident, Oriol Junqueras –del qual Elena és una persona de la màxima confiança- com altres membres del Govern van quedar "sorpresos per no dir perplexos" davant la notícia que Puigdemont havia decidit nomenar major al llavors comissari Trapero.

D’altra banda, la desconfiança entre part del Govern i el ja major dels Mossos va créixer després que es fessin públiques les imatges de confraternització entre el president Puigdemont i Trapero, amb altres destacats membres del món convergent, en una trobada estiuenca organitzada per la periodista Pilar Rahola. Es considerava que un cap policial donava amb aquella escena una imatge massa partidista al costat dels dirigents d’un determinat partit polític. Amb tot, l’arribada al Departament d’Interior de Quim Forn com a conseller –un independentista convençut-, la impecable gestió que els Mossos van fer en l’atemptat del 17-A amb Trapero al front i exercint de portaveu amb reconeixement internacional, i finalment la tasca durant l’1 d’octubre i els dies anteriors per intentar evitar enfrontaments entre els Mossos i els votants –a diferència de l’agressiva i brutal actuació de la Guardia Civil i la Policia Nacional- va aconseguir trencar la cadena de desconfiances entre els dirigents republicans i Trapero. Una bassa d’oli que duraria, però, fins l’arribada del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem.

La figura de Trapero entra en un dilatat parèntesi després del 27 d’octubre de 2017 amb la Declaració d’Independència al Parlament i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Destituït per part del Govern espanyol i substituït pel seu segon, el comissari Ferran López, Trapero és a més imputat per part de l’Audiencia Nacional per un suposat delicte de rebel·lió per la seva actuació al front dels Mossos l’1-O. Un suplici judicial de dos anys que finalment acabaria en absolució però no sense deixar abans un altre pòsit de desconfiança entre els membres del Govern de Puigdemont i Junqueras que van poder escoltar el testimoni voluntari de Trapero al judici del Suprem en el qual assegurava que l’octubre de 2017 tenia un pla previst per detenir i empresonar a tot el Govern de la Generalitat si així li hagués requerit el poder judicial espanyol. Una declaració que alguns dels membres d’aquell Govern li retreuen pel fet de considerar aquella posició deslleial” i perquè com a imputat no tenia l’obligació de testificar per la qual cosa li atribueixen a la priorització de la seva defensa personal.

Tot plegat va tornar a enrarir la relació entre Trapero i molts dels dirigents independentistes de l’1-O, entre ells la cúpula d’Esquerra, però també en àmbits de Junts o la CUP. Amb tot, un cop absolt, el llavors conseller d’Interior, Miquel Sàmper, sota presidència de Quim Torra, va decidir rehabilitar el major al capdavant de la direcció dels Mossos ara fa un any. No sense alguns dubtes considerables. Però la imatge del major del 17-A i de l’1-O encara pesava massa.

Així les coses, la relació entre el nou conseller d’Interior a proposta d’ERC Joan Igansi Elena i el major Josep Lluís Trapero no va començar amb massa bon peu. Però el temps que es van donar, com fan les parelles malavingudes, tampoc ha servit per trencar el gel. Més aviat al contrari hi ha afegit desconfiances. La primera amb la visita que Trapero va fer a Madrid sense coneixement del conseller per reunir-se amb els responsables de diverses institucions de l’Estat com l’Audiencia Nacional, el Tribunal Suprem i la Casa Reial. Unes trobades que Elena va considerar deslleials per fer-se sense el seu beneplàcit ja que no va ser informat i perquè aquestes institucions són "la clau de volta de la repressió que pateix l’independentisme".

La tensió entre Trapero i Interior ha tingut altres punts de fricció més organitzatius. La reorganització dels escortes dels càrrecs públics o el trasllat de la defensa jurídica dels Mossos al Departament de la Presidència en ple debat sobre la gestió de l’ordre públic després de l’acord d’investidura amb la CUP n’han estat alguns dels exemples. A la cúpula d’Interior tenen el convenciment que Trapero ha intentat "posar la tropa contra el conseller" aprofitant el malestar en alguns sectors sindicals del cos per aquests canvis. O per temes laborals com el de la jubilació anticipada tot i que finalment Esquerra ha aconseguit solucionar en un acord amb el Govern espanyol. Com tampoc van agradar gaire les paraules del major al Dia de les Esquadres –celebració anual dels Mossos- en contra dels acords d’ERC amb la CUP en matèria de seguretat que es va considerar un desafiament als responsables polítics del Departament o la fredor que es va dispensar als responsables del Govern en el darrer Consell de la Policia en que va participar el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Fet poc habitual.

Nova etapa amb menys personalisme

Tot plegat un cúmul de desconfiances que han augmentat la mala maror entre qui ha de prendre les decisions polítiques que marquin l’estratègia general d’un Departament, encara que sigui el d’Interior, i el màxim comandament professional del cos que ha d’implementar aquesta estratègia, seguint criteris tècnics de seguretat però sense obviar les directrius dels càrrecs que emanen d’un Govern electe. Amb la qual cosa la convicció que la situació no es podia deixar deteriorar més i convenia forçar el canvi de Trapero ha caigut pel seu propi pes.

Finalment, optant pel comissari de l'àrea de Tarragona, Josep Maria Estela, amb un perfil de molt menys hiperlideratge que Trapero. Per això s'ha incorporat a la cúpula de comandament dos noms de la màxima confiança de la direcció dels Mossos, Rosa Bosch i Eduard Sallent, en el que serà un trident per dirigir la policia catalana en aquesta nova etapa. Sallent, un home de confiança del director de la Policia, hauria estat valorat també per a la substitució, però el fet que ja va ocupar el càrrec de comissari en cap ha desaconsellat recuperar-lo i finalment s'ha optat per un comissari que representa una nova generació policial . El fet que el director de la Policia, Pere Ferrer, sigui un càrrec que prové de l'anterior legislatura i, per tant, nomenat per Junts, ha facilitat l'operació i ha evitat qualsevol enfrontament entre els dos socis del Govern per la destitució de Trapero. S'explica així que Elena el mantingués sorprenentment al càrrec en l'inici del seu mandat.

Un trident per dirigir els Mossos en una nova etapa amb l'horitzó posat en l'any 2030. Segons fonts d’Interior, "a diferència de fins ara, a més, els nous lideratges al cos de Mossos han de ser col·lectius, passant dels individualismes al treball en equip. Ens cal treballar de forma més coral".

Aquest horitzó de Mossos 2030 passa segons aquestes mateixes fonts per afrontar reptes urgents com la feminització del cos, que passa per l’augment del número de comissàries (actualment només 3 de 27) així com en la resta d’escales. El número de mosses és d'un 21%, molt lluny encara de la paritat a què aspirem, no només per una qüestió de justícia sinó també per "servir millor la societat". El percentatge, a més, baixa com més alta és l'escala professional: només un 11% de comissàries, un 10% d'intendents i d'inspectores o un 7% de subinspectores.

"Volem una policia més pròxima, social, feminitzada i amb una mirada innovadora. Un cos que es marqui com a prioritat garantir drets i llibertats de tota la ciutadania"

Alhora, asseguren, "tenim un cos massa envellit que necessita un relleu generacional per afrontar els nous reptes que tenen per davant els Mossos d'Esquadra. Volem una policia més pròxima, social, feminitzada i amb una mirada innovadora. Un cos que es marqui com a prioritat garantir drets i llibertats de tota la ciutadania, especialment de les persones en situació de vulnerabilitat , i que ho faci des de la proximitat amb la gent".

I situen com alguns dels reptes a afrontar la lluita contra les violències masclistes, els delictes d’odi o la ciberdelinqüència. Però sobretot “desplegar-nos en proximitat i donar resposta als problemes quotidians de la ciutadania”.

Menys personalismes i sense càrrecs vitalicis de major

"Aquesta nova etapa als Mossos d'Esquadra passa també pels lideratges col·lectius, fugint de personalismes. Deixem enrere la figura de major, una categoria vitalicia que s'allunya del concepte de democràcia que ha de caracteritzar la policia de Catalunya"

Des d’Interior també es justifica el fet que Estela no ocupi el càrrec de major: "Aquesta nova etapa als Mossos d'Esquadra passa també pels lideratges col·lectius, fugint de personalismes. Deixem enrere aquesta figura, una categoria vitalicia que s'allunya del concepte de democràcia que ha de caracteritzar la policia de Catalunya, perquè promou una visió piramidal pròpia d’altres models".

Josep Lluís Trapero mantindrà doncs els galons de major però sense comandament al cos. Això mentre continuï als Mossos ja que diverses informacions el situen pròxim a la seva sortida i amb destinació a l’empresa privada.