El teatre i el gènere negre es combinen a València dins d'una nova corrent cultural

A Holeville un oblidat poble del mig oest estatunidenc estan esperant una terrible tempesta de pols. Som als anys de la Gran Depressió i el Dust Bowl (les tempestes de pols que van colgar bona part dels EUA), als anys 30 del segle XX. Mentrestant, Joseph Barrows, un policia retirat torna al poble per tractar de resoldre la veritat sobre un incendi que va matar tres xics. Allí es troba amb un ambient enrarit i claustrofòbic, una societat hermètica i fosca on tothom té algun secret. I el temps s’acaba. Ben prompte arribarà la tempesta que ho cobrirà tot...

Aquest és l’argument de 'Bajo el polvo', una obra de teatre que durant les pròximes dues setmanes es podrà veure a la Sala Russafa de València sota la direcció de Chema Cardeña. El text és l’òpera prima de l’actriu Rosa López, membre de la companyia Noir Producciones, juntament amb Dario Torrent, Raquel Ortells i Jaime Vicedo, que també formen l’elenc d’aquesta obra. "Tota la història passa en el pati de darrere d’una granja, però a pesar de ser un espai obert, l'atmosfera és tancada i asfixiant, és un ambient hostil. Holeville no deixa de significar la ‘ciutat del forat’, metàfora dels llocs més foscos de l’ànima, i la tempesta que s’acosta simbolitza el turment", explica la mateixa Rosa López. L’autora reconeix la influència de John Steinbeck, però alerta que els seus personatges "no són tan amables com els del Raïm de la ira".

"La trama aconsegueix crear un clima aclaparador, com hi ha pocs personatges, tot queda molt endogàmic i crec que aconseguim traslladar aquestes sensacions al públic"

"La trama aconsegueix crear un clima aclaparador, com hi ha pocs personatges, tot queda molt endogàmic i crec que aconseguim traslladar aquestes sensacions al públic", explica Dario Torrent. Amb tot, aquests actors asseguren que els dubtes sobre l’autoria del crim persistiran "fins al final". "Deixem obertes una sèrie d’hipòtesis, algunes més buscades i altres més ambigües que incrementen les possibilitats i creen la màxima tensió. No és una trama a l’ús", apuntala Jaime Vicedo.

López remarca que si el cinema o la novel·la "tenen els seus recursos per mostrar aquests xicotets detalls de gran importància per a donar les pistes que fan interessant la trama, com poden ser els primers plànols o les llargues descripcions, al teatre hem de buscar les nostres pròpies ferramentes. En el nostre cas hem jugat sobretot amb la il·luminació i els efectes sonors, que tenen una importància transcendental".

Un gènere desconegut dalt dels escenaris

Però, com és el gènere negre en teatre? Al nostre país és una opció pràcticament inexistent, malgrat el boom que està vivint aquest gènere, sobretot en l’àmbit literari. Precisament, la idea de recrear-lo dalt dels escenaris va vindre a partir d’una proposta dels organitzadors del festival literari València Negra. El 2018 estrenaven la seua primera proposta, una adaptació del film d’Alfred Hitchcock, 'La Soga', que al mateix temps ja era una adaptació de l’obra teatral del mateix nom del dramaturg anglès Patrick Hamilton. I és que el "teatre negre" no és una realitat tan estranya, com a mínim als països de parla anglesa. L’any següent tornarien a participar a València Negra amb una altra adaptació d’una pel·lícula de Hitchcock –Crim perfecte-, en ambdós casos a càrrec d’Iria Márquez.

El 2020 havien de repetir l’experiència, aquesta volta amb un text original, però la pandèmia va trastocar els plans, va desencaixar els calendaris del festival i 'Bajo el polvo' no ha pogut estrenar-se fins ara, mentre que València Negra no començarà fins al juny. Amb tot, des de Noir Producciones estan il·lusionats sobre les possibilitats de la nova proposta. "La millor part de representar un text original és que el públic no sap res –explica Raquel Ortells-, en les obres anteriors, que eren adaptacions, venia condicionat per les obres originals. Abans la part més interessant era veure com s’havia adaptat, ja que al cap i a la fi ja tothom sabia qui era l’assassí. Ara no. En aquesta obra, com a qualsevol altra del mateix gènere, la part interessant és aconseguir descobrir el culpable i el repte és aconseguir mantenir la tensió".

Noir Producciones s’ha independitzat del València Negra per força major, però els seus integrants creuen que la seua "és una bona proposta per a qualsevol festival de novel·la negra" i esperen que ben aviat poder començar a rodar per diferents ciutats de l’Estat espanyol amb festivals del tema de referència, com Getafe, Gijón o Barcelona. "Pensem que és una activitat complementària molt interessant, al públic sempre li ha agradat les nostres propostes i ajuda a enriquir el festival", defensa Rosa López.