El Suprem confirma els quatre anys i mig de presó per a Borràs pel fraccionament de contractes a la ILC

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a quatre anys i mig de presó, 13 anys d'inhabilitació i multa de 36.000 euros imposada a l'expresidenta del Parlament de Catalunya i de Junts, Laura Borràs. La decisió ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el març del 2023 la va condemnar pels delictes de prevaricació i falsedat documental, per adjudicar de forma irregular a un conegut, mitjançant 18 contractes menors valorats en 335.700 euros, l'elaboració de diversos webs de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que ella va dirigir entre el 2013 i el 2018. 

A més, el tribunal, d'acord amb la Fiscalia, rebutja la petició d’aplicar-li la llei d'amnistia, ja que els fets provats que han estat qualificats de delictes de prevaricació i de falsedat no tenen cap relació amb el Procés independentista català. La sentència comporta que Borràs hagi d'entrar a la presó, sempre que no rebi un indult per part del Govern espanyol.

La ratificació de la condemna arriba en un moment de debilitat política de Borràs, que a l'octubre va haver de deixar la presidència de Junts per deixar pas a Puigdemont. Ja feia temps, però, que ella i el seu sector havien perdut la batalla interna amb el secretari general del partit, Jordi Turull, i el congrés de la formació no va fer altra cosa que ratificar l'escombrada i pràctica desaparició del borrassisme. La sentència del Suprem pot comportar el seu definitiu ocàs polític. 

L'argumentació del Suprem

Segons recull l'ACN, la sala penal desestima íntegrament el recurs de cassació de Borràs en què, entre altres motius, qüestionava la proporcionalitat de la pena imposada i es basava en el fet que el TSJC va proposar en la seva sentència un indult parcial per deixar en dos anys la pena de presó, i en el vot particular discrepant d'una magistrada del tribunal que demanava una pena inferior. 

El Suprem rebutja aquests arguments i considera proporcionada la pena imposada perquè els fets provats "s'emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d'un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que han de primer en l'actuació de l'administració pública. Emmarcats els fets en la corrupció, és difícil atendre la consideració que la recurrent expressa".

El Suprem considera proporcionada la pena imposada i emmarca els fets en la "corrupció d'un funcionari públic"

Borràs al·legava per considerar que li havia de ser aplicada l'amnistia que en la seva persona concorre un "perfil netament independentista" i que va desenvolupar la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes "en el marc d'un govern amb vocació netament processista". El Suprem contesta que "ni el perfil, ni el desenvolupament d'una acció de govern, en la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s'emmarca en un context del denominat procés independentista català".