La UE planeja convertir dècades de dades personals en combustible per a les empreses d'IA
Un document filtrat proposa modificar el Reglament General de Protecció de Dades per facilitar a les grans tecnològiques l'accés a informació personal de l'usuari "en el context de la IA".
En plena escalada de l'alarma social, Pedro Sánchez ha presentat un pla del Govern amb el qual pretén elaborar un "nou contracte social", però els experts ho consideren "inconcret".

Madrid--Actualitzat a
En plena escalada d'alarma pels riscos de la intel·ligència artificial, la Unió Europea té a la recambra una proposta per desregular la seva implementació. Un document filtrat proposa modificar la legislació comunitària per donar facilitats a les grans companyies. En concret, el canvi normatiu facilita l'accés de les grans tecnològiques a les dades personals dels usuaris per poder així entrenar els nous models.
L'organització internacional per la protecció de dades Noyb (Not your business, No és assumpte teu) ha publicat el document filtrat. En ell, Dublín, que en aquest moment ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, proposa una modificació del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). El canvi contempla que les grans empreses tecnològiques puguin utilitzar totes les dades personals recopilades durant les últimes dècades "sense pràcticament cap restricció, sempre que això es produeixi 'en el context' de la IA", segons apunta l'organització en un comunicat. "Aquesta autorització general s'aplicaria també a persones que mai hagin estat clients d'una empresa d'IA, o a dades introduïdes fa dècades, per exemple, en xats o en xarxes socials", afegeixen.
El document, consultat per Público, contempla editar l'article 88 bis del Reglament. En el seu primer punt, estableix la següent novetat: "El tractament de dades personals en el marc del desenvolupament i el funcionament d'un sistema d'intel·ligència artificial o d'un model d'intel·ligència artificial podrà dur-se a terme en virtut d'un interès legítim del responsable del tractament". Precisament al pressuposar-se un "interès legítim" de les empreses per desenvolupar la IA, des de Noyb adverteixen que "no seria necessari sol·licitar el consentiment dels usuaris". El fundador de l'organització, Marx Schrems, critica que "tot el que hem introduït en sistemes digitals, o que les empreses d'IA hagin obtingut de qualsevol altra manera, es converteix en un bé que aquestes empreses poden utilitzar lliurement".
El tercer punt de l'article sí que recull salvaguardes per a la protecció dels drets fonamentals: "El tractament en el context del desenvolupament i l'explotació de la intel·ligència artificial estarà subjecte a les mesures i garanties tècniques i organitzatives adequades per protegir els drets i llibertats del subjecte, de conformitat amb el present Reglament". No obstant això, Schrems valora un salt qualitatiu sobre la legislació que es proposa en aquesta matèria." Des de la dècada de 1980, hem promès a la gent que, si bé les grans corporacions poden conservar les dades, només se'ls permet utilitzar-los de forma limitada. L'article 88 bis obre ara sobtadament les comportes i permet l'ús il·limitat de totes les dades per a la IA, expressa.
Un nou contracte social davant l'avanç de la IA
Per la seva banda, aquest dilluns el Govern de Pedro Sánchez ha presentat el Pla IA360 que recull en la seva introducció el paper que la intel·ligència artificial ha complert en els últims anys com a tecnologia disruptiva. "Des dels diagnòstics clínics als serveis financers, passant per la investigació científica, l'educació o la creació cultural, la IA transforma cada camp en el qual s'aplica". Precisament per aquestes transformacions materials, el Govern espanyol també ha anunciat la creació d'"un nou Contracte Social per a la IA". En aquest sentit, fonts de Moncloa han informat que convocaran a partir d'octubre "als agents socials per avançar des de ja en aquest gran acord de país".
Jose Luis Aznarte, catedràtic en el departament d'IA de la UNED, valora en declaracions a Público que l'anunci és "inconcret" i que per tant, "no se sap com es vol abordar el tema". L'expert recorda que “no tothom opina des del mateix lloc”. Afegeix que en molts casos, els que creuen tenir un ampli coneixement sobre la matèria, en realitat, només saben de "els reclams publicitaris" amb els quals els tecno-oligarques "bombardegen" cada a la ciutadania cada dia.
També Borja Adsuara, advocat i consultor expert en estratègia digital, considera que "ningú té idees clares". Adsuara identifica “certa contradicció entre prohibir l'accés dels menors a les xarxes socials –i, fins i tot, prohibir el mòbil fins als 16 anys– i dir que cal ensenyar als alumnes de secundària a usar la IA”, segons indica a aquest mitjà. D'altra banda, si bé veu la iniciativa com a positiva, sospita de la seva utilitat. "La meva experiència és que després es queda en titulars de premsa i discursos polítics. No en lleis i mesures concretes ", admet.
El pla del Govern espanyol ignora la protecció de dades
Crida l'atenció precisament que el document presentat pel Govern espanyol no dedica cap epígraf específic a la protecció de dades. Sí que contempla una "estratègia d'alfabetització en intel·ligència artificial per a l'apoderament de la ciutadania". En ella es preveu un programa d'alfabetització de la IA perquè totes les persones comprenguin com emprar aquestes aplicacions "amb seguretat". En aquest sentit, el document esmenta la "identificació de continguts sintètics i de fraus o protecció de dades personals".
Encara que no desenvolupa cap funció específica, el text també recull la involucració de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en diferents punts. Un d'ells és la creació d'un Institut de Seguretat de la Intel·ligència Artificial, l'objectiu serà "reforçar i concentrar les capacitats d'anàlisi, avaluació i assessorament". L'altre és es refereix al “protocol d'actuació urgent en la protecció digital de menors”. El propòsit d'aquest protocol és "oferir a menors i famílies una resposta pública clara, ràpida i coordinada davant la creació i difusió de continguts il·lícits o perjudicials". Es fa especial èmfasi en els casos d'assetjament, deepfakes i una altra classe de violències que vulnerin els drets de les infàncies.
Una major ambició contra els tecno-oligarques
Aznarte assenyala que les grans tecnològiques "estan sent ambicioses" i, per tant, defensa que els governs i la societat civil "també hem de ser-ho". L'expert advoca per treballar perquè la intel·ligència artificial “sigui una eina emancipatòria, serveixi per pensar i enriqueixi el món. I això passa per contrariar les empreses". Malgrat la proposta europea per desregular la protecció de dades, el catedràtic incideix que tant aquesta llei com la llei de propietat intel·lectual, entre d'altres, componen un armament legislatiu que serveix de "palanca" perquè l'esdevenir de la IA sigui a favor del benefici col·lectiu i no del de "uns pocs tecno-oligarques de Califòrnia".



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.