Un terç dels infants i adolescents de l'àrea metropolitana de Barcelona viu en risc de pobresa
En els darrers cinc anys, la despesa mensual mitjana en habitatge de les llars metropolitanes ha augmentat un 22,3%, segons una enquesta sobre condicions de vida elaborada per l'Institut Metròpoli

Barcelona--Actualitzat a
Ser un infant o adolescent; haver nascut fora de l'Estat; no tenir estudis; o viure de lloguer són alguns dels factors més comuns entre les 660.000 persones de l'àrea metropolitana de Barcelona que es troben en una situació de risc de pobresa: un 19,4% del total. De fet, la taxa de risc de pobresa es dispara tant entre els infants i adolescents -se situa en el 31,4%, gairebé un terç- i entre els nascuts a l'estranger -quan encara és més elevada i arriba al 32,8%-. Són dades de les estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 2024-2025, elaborades per l'Institut Metròpoli, a partir de l'Enquesta de condicions de vida (ECV) de l'Idescat.
L'enquesta, però, confirma la tendència a la baixa de la taxa de risc de pobresa a tota l'àrea metropolitana de Barcelona després de l'impacte de la pandèmia de la Covid-19, quan es va disparar fins al 22,3% entre els anys 2020-2021. Ara bé, si només tenim en compte la primera corona metropolitana -sense incloure la capital catalana-, la taxa es dispara fins al 22,4% davant del 16,4% de la ciutat de Barcelona, la més baixa dels darrers cinc anys. Una tendència que indicaria que la pobresa s'està desplaçant sobretot a la primera corona de l'àrea metropolitana.
L'origen i el lloc de naixement també influeixen en la pobresa. Segons l'enquesta, la població nascuda fora de l'Estat continua sent la que presenta un risc de pobresa més elevat. Així doncs, el 32,8% de la població estrangera es troba en risc de pobresa, enfront del 14,8% per a la població nascuda a Espanya. A més, s’observen diferències significatives, segons el lloc de residència. A la primera corona metropolitana el percentatge de població nascuda fora d’Espanya que està en risc de pobresa és del 39,5%, mentre que a Barcelona ciutat és del 26,3%.
El nivell educatiu també esdevé un factor determinant. La població amb menys estudis pateix un risc de pobresa més elevat. L'any 2024-2025 més d'una quarta part de les persones sense estudis postobligatoris es troben en situació de risc de pobresa (26,8%). El risc es redueix al 20,3% entre la població que havia obtingut una titulació postobligatòria i fins al 9,2% entre la població amb estudis superiors.
Pel que fa al llindar de pobresa de les llars metropolitanes de Barcelona, el 2024-2025, se situa en 14.641 euros a l'any per les llars unipersonals i en 30.746 per les llars compostes per dos adults i dos infants. En aquest sentit, l'enquesta també demostra que les prestacions socials són clau per reduïr el risc de pobresa. L'any 2024-2025, després de rebre el conjunt de transferències socials, la població metropolitana en risc de pobresa passa del 41,6% al 19,4%. És a dir, ho redueix a la meitat.
Creix la pobresa "subjectiva" a la ciutat de Barcelona
Pel que fa a la percepció de tenir dificultats per arribar a final de mes, ha crescut dos punts respecte de la darrera estadística i se situa ara en un 23% de la població metropolitana; és a dir, gairebé un de cada quatre ciutadans conviu amb la sensació de "no arribar a final de me"”, gairebé la mateixa que ho manifestava el 2020-21.
Aquest indicador segueix sent més alt fora de Barcelona (27%), tot i que en aquest cas s'ha moderat lleugerament. A Barcelona, en canvi, aquesta percepció de pobresa ha crescut clarament respecte la darrera vegada ja que ha passat del 15,4% de la població l'any 2022-23 al 19,2% el 2024-25.
L'enquesta també aborda altres qüestions que retraten la situació de pobresa i precarietat que pateix una part de la població metropolitana. Així, més d'un terç -el 35%- afirma que no té la capacitat d'assumir despeses imprevistes. A més a més, el 5% declaren que no es poden permetre carn, peix o pollastre cada dos dies. A més a més, gairebé un 20% no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada els mesos d'hivern.
Un 22% més per l'habitatge que fa cinc anys
Finalment, l'accés i el cost de l'habitatge també és un factor determinant a l'hora de calcular el risc de pobresa. L'enquesta reflecteix que costos associats a l'habitatge que assumeixen les llars segueixen una tendència creixent. En els darrers cinc anys, la despesa mensual mitjana en habitatge de les llars metropolitanes acumula un augment del 22,3% (de 497 euros l’any 2020-2021 a 608 euros el 2024-2025).
Dit això, el percentatge de població que destina més del 40% dels ingressos a cobrir les despeses de l'habitatge és lleugerament inferior al registrat l'any 2022-2023, gràcies a l'increment dels ingressos de les llars. Tanmateix, aquesta circumstància ha afavorit sobretot a la població que resideix a habitatges en propietat totalment pagats o heretats i de manera limitada a la població que viu en habitatges de lloguer. Per tant, la bretxa entre els que viuen de lloguer i els que tenen una propietat es fa més gran.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.