Una sentència del Suprem apropa la retirada del monument franquista a Tortosa: i ara què?
L'alt tribunal ha rebutjat un recurs interposat per una entitat d'extrema dreta contra la descatalogació del monòlit, situat al mig del riu Ebre
La llei de memòria democràtica de Catalunya, aprovada pel Parlament fa una mica més d'un any, estableix l'obligació de retirar en un període de dos anys els símbols de la dictadura
Barcelona--Actualitzat a
La retirada del polèmic monument franquista de Tortosa està més a prop. El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació interposat per la Associación Cultural Despierta España, una entitat d'extrema dreta, contra la descatalogació com a bé patrimonial protegit del monòlit, situat al mig del riu Ebre en el seu pas per la capital del Baix Ebre. L'alt tribunal ha confirmat una resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja avalava la descatalogació de l'estructura.
La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va aprovar definitivament la modificació del planejament urbanístic de Tortosa el novembre de 2020, amb la qual el monòlit deixava de ser un bé patrimonial protegit i en permetia la retirada. En la resolució, el Suprem ha inadmès el recurs per la "falta de fonamentació suficient amb singular referència al cas" i perquè considera que "l'escrit no té una adequada justificació". Segons els magistrats, no hi ha "interès cassacional objectiu" perquè hi hagi "jurisprudència" i "un pronunciament" de l'alt tribunal.
Un cop tancat el darrer capítol d'aquesta batalla judicial, l'únic escull que queda són les mesures cautelars que van paralitzar la retirada del monument i que estan pendents de resolució en el Jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Tarragona. En cas d'aixecar-se, la decisió de retirar el monument recauria de nou a la Generalitat. El Departament de Justícia ha confirmat a l'ACN que estudiarà la sentència del Suprem i les seves "implicacions". La Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa ha demanat al Govern que insti al jutjat a dictar sentència i a aixecar les cautelars.
Relacionat amb aquest tema
Com a mínim des del 2010, partits d'esquerres i entitats memorialistes han exigit l'enderrocament del monument, però fins ara no se n'han sortit, malgrat que el Govern confiava en fer-ho l'estiu del 2021. Quan ja tenia tota la maquinària a punt i els permisos demanats i concedits, un recurs del Col·lectiu per a la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l'Ebre (COREMBE), encara per resoldre, contra la concessió per part de l’Ajuntament de Tortosa de la llicència d'obra va paralitzar in extremis la retirada del monument.
Amb l'aprovació de la llei de memòria democràtica de Catalunya, fa una mica més d'un any, que entre altres qüestions estableix l'obligació explícita de retirar en un període de dos anys els símbols de la dictadura, ERC va presentar una esmena en la tramitació de la llei per prioritzar-ne la retirada, en un termini màxim d'un any. Però la batalla judicial iniciada per entitats d'extrema dreta ha impedit començar els treballs previs per treure l'aguilot franquista.
El monument franquista de Tortosa té una alçada de 45 metres i és obra de l'escultor Lluís Maria Saumells. El va inaugurar el 21 de juny de 1966 el propi dictador. Es va construir per commemorar els 25 anys de la victòria franquista a la Batalla de l'Ebre. Originàriament es va anomenar Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Va costar uns quatre milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d'un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis tarragonins. Des de la recuperació de la democràcia el monument s'ha modificat, amb la retirada de diverses inscripcions, plaques i el Víctor, l'anagrama personal de Franco.
Monuments, planques o rètols de carrers
Tot i que no n'hi ha cap de tan conegut i polèmic com el de Tortosa, encara hi ha desenes de monuments franquistes o símbols -com les plaques d'habitatges als edificis construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda o rètols de carrers- escampats per Catalunya, encara que la majoria d'ells han estat modificats des de la seva construcció original. Un exemple és el monument dedicat a Alfons Sala Argemí, el primer Comte d'Egara, que s'ubica a la plaça del Doctor Robert de Terrassa.
Relacionat amb aquest tema
Altres exemples són el monument a les víctimes franquistes de Calldetenes, erigit el 1941 i que segueix dempeus a la carretera d'aquest municipi d'Osona malgrat diversos intents de tirar-lo a terra; el monument als caiguts del bàndol feixista que hi ha al cementiri de Tremps (Pallars Jussà), i al qual se li ha retirat la placa d'homenatge; o el monument als caiguts del cementiri d'Olot, del qual fa més d'una dècada es va treure l'àliga franquista.
L'Ajuntament celebra la decisió
L'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha valorat "positivament" la decisió del Tribunal Suprem. "Anem avançant i fent passos, tot i que sabem que encara no s'ha acabat en aquest procés judicialitzat", ha remarcat Lleixà. Així i tot, l'alcaldessa de Tortosa considera que aquesta sentència "dona esperança i es va seguint el camí, esperant que d'una vegada per totes pugui quedar resolt". Lleixà ha reiterat que el consistori farà tot el possible perquè justícia pugui retirar el monòlit.
La retirada del monument franquista al mig del riu Ebre fa anys que s'allarga. Tot i que ara sembla que és només una qüestió de temps, si el procés judicial no rep cap revés més, encara quedaran algunes qüestions tècniques per resoldre, com el permís de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per a accedir al riu, contractar la maquinària i esperar als mesos d'estiu, quan el cabal de l'Ebre és més reduït. Per tant, de nou, caldrà esperar.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.