Entrevista a Albert Riba"És mentida que un acte religiós sigui d'interès públic"

L'associació Ateus de Catalunya, la Fundació Ferrer i Guàrdia i Europa Laica són les tres entitats que impulsen la campanya "Jo no t'espero", que suma l'adhesió de desenes d'organitzacions per denunciar que la imminent visita del papa Lleó XIV, cap de l'Església catòlica, "sigui tractada per les institucions com una visita d'Estat, amb el desplegament de recursos públics que això implica" i no com un viatge d'un líder religiós a un Estat aconfessional.

La campanya tindrà com a acte culminant una concentració a les 19h del dimarts 9 de juny -el primer dels dos dies que Lleó XIV estarà a Barcelona- al passeig del Born de la capital catalana. Ens trobem amb el president d'Ateus de Catalunya, Albert Riba, per parlar de la iniciativa i de les diverses demandes que fan els seus impulsors, com ara la derogació dels acords de l'Estat espanyol amb la Santa Seu.

D'entrada, quines raons us porten a engegar la campanya "Jo no t'espero" arran de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona?

Nosaltres no tenim cap problema amb el senyor Robert Francis Prevost, pot venir quan vulgui, pot fer el que li doni la gana, pot ajuntar-se amb els seus amics i col·laboradors i muntar els happenings que vulgui. Però amb la visita tenim dos problemes: la rebuda que li fa a l'Estat, que el porta al temple de la democràcia, quan és el cap d'un estat que és el menys democràtic del món, és homòfob, discriminador de la dona, té connivència amb delinqüents sexuals, etc. Rebre'l al temple de la democràcia ens sembla una miqueta massa fort. I, segon, a més a més, amb la visita l'Església el que fa és fortificar els seus privilegis i, si pot, arrencar-ne algun més.

Relacionat amb aquest tema

L'Església tanca el pacte per reparar les víctimes de pederàstia dos mesos abans de la visita del papa a Espanya

Raúl Bocanegra

Hi ha més d'una trentena d'entitats i organitzacions adherides al manifest de la campanya. La previsió és sumar-ne més abans de la visita dels dies 9 i 10 de juny?

Hi anem treballant, però és complicat. A les entitats els ho has d'explicar i després s'han de reunir per decidir si s'hi sumen, però a mesura que anem treballant se'n van apuntant més.

Critiqueu que a Lleó XIV se'l rebi com un cap d'Estat, més que com un líder religiós. Us sorprèn tenint en compte que a l'Estat hi ha un Govern progressista?

No, ja var fer el mateix quan va venir Benet XVI el 2010 i aquell era més bèstia, no dissimulava el seu conservadorisme.

Teniu una certa sensació de déjà-vu, perquè aleshores, el 2010, ja vau convocar accions, amb una concentració de rebuig a la plaça Sant Jaume de Barcelona? També va passar per la Sagrada Família i les vostres reivindicacions eren bàsicament les mateixes que ara. En 16 anys no s'ha avançat gaire?

Segueix igual. L'únic que hem afegit són les immatriculacions. Però no, no s'ha avançat, fins i tot hem empitjorat, perquè partits polítics que en aquella època en el seu programa electoral portaven el terme laïcitat, ara l'han fet desaparèixer i parlen de multiculturalisme, que és una enganyifa. El multiculturalisme és una manera de fer les coses perquè els privilegis que tenen les religions els segueixin conservant, ni més ni menys. La laïcitat és clara: separació entre Església i Estat i que no rebin ni un euro públic, que la mantinguin ells. Partits com el PSOE o l'antiga ICV fa 30 anys deien que farien la laïcitat, però no l'han fet.

En comptes d'avançar, hem empitjorat i partits que parlaven de laïcitat ara ho fan de multiculturalisme

Heu demanat que no es destinin recursos públics a l'organització d'actes de caràcter confessional. En aquest cas, el Govern de les Canàries hi aportarà diners, però per la via indirecta també hi haurà costos públics pel dispositiu de seguretat que es desplegarà, tant a Madrid com a Barcelona, i en el cas de la capital catalana se li cedeix gratuïtament l'Estadi Olímpic Lluís Companys i l'Ajuntament renuncia a cobrar els gairebé 80.000 euros que costaria. Ho justifica amb l'argument que és un acte "d'interès públic". Què en penseu?

Això és tenir molta barra. És un acte d'interès per a un sector de la població. Un segment de la població que avui a Barcelona capital ja és minoritari. Els catòlics són una mica més del 40%, però els practicants només l'11%. L'Estat no té confessió i, per tant, un acte religiós no pot ser un acte d'interès públic. Això és mentida i en això hi estem absolutament en contra. L'altre dia parlava amb una autoritat de l'Ajuntament i li preguntava per què li deixeu l'estadi, feu com amb el Barça i cobreu-li? I em deia que "és diferent". Què és diferent? És una entitat privada, l'Estat és aconfessional, quina discussió hi ha aquí? Me'l deixaries a mi si te'l demano? La Constitució prohibeix la discriminació per motius religiosos i aquí hi ha un tracte discriminatori per motius religiosos pels que no són de l'Església catòlica.

Relacionat amb aquest tema

El Vaticà només ha firmat tres dels nou grans tractats internacionals de drets humans

Raúl Bocanegra

La visita podria servir per obrir certs debats pendents al voltant de la relació justament entre l'Església i l'Estat?

Podria ser una oportunitat, però els polítics estan completament desfermats. Els expliquis el que els expliquis no els importa. Ara estan ja de cara a les eleccions i estan amb l'obsessió que si fan alguna cosa laïcista poden molestar algú i perdre algun vot i, per tant, no fan res [en aquest àmbit].

Tot i que aquest papa pugui tenir un discurs formalment pro drets humans i contrari a les guerres, l'Església com a institució segueix oposant-se a l'avortament i a l'eutanàsia i té una estructura absolutament patriarcal, ... El conservadorisme de fons es manté.

A més, a tot el món hi ha més de 10.000 religiosos que són delinqüents sexuals i l'Església no n'ha denunciat ni un a la justícia civil. Ni un. Què ens ha de vendre l'Església de la seva bondat? Qui els ha denunciat són les víctimes, no l'Església, que no ho ha fet mai, ni tan sols els ha expulsat. L'Església tampoc passa comptes dels diners que té, no dona explicacions, ...

L'Església no ha denunciat a la justícia civil ni un religiós delinqüent sexual

Tenint en compte que un dels escenaris de la visita serà Montserrat, com a mínim el papa hauria de fer un acte de reconeixement o de petició de perdó a les víctimes d'abusos sexuals comesos per membres del monestir?

Penso que si fos un acte inicial per arrencar un procés, d'acord, però si només és una cosa per quedar bé millor que no ho faci, perquè haurem d'explicar a la gent que allò és una presa de pel. L'Església hauria de mostrar els seus arxius i ensenyar que ha passat amb tota aquesta gent que ha comès abusos, que els ha amagat i traslladat o els ha deixat igualment amb criatures a les seves mans. Han fet les mil i una! No és demanar perdó, és alguna cosa més, és prendre mesures dràstiques i que l'Església denunciï tots els religiosos que hagin comès abusos. I que després ja sigui un jutge el que decideixi, si està prescrit o no el delicte.

També demaneu la derogació dels acords de l'Estat amb la Santa Seu, una petició històrica que no s'ha portat a terme malgrat les dècades en què el PSOE ha encapçalat el Govern espanyol.

I això que en molts programes electorals portaven la revisió del Concordat amb la Santa Seu. [Com a Ateus de Catalunya] Tenim una proposta de llei de llibertat de consciència en la qual diem les condicions en què s'han de regular les religions. Entre d'altres qüestions, plantegem que els acords s'han de prendre amb els líders nacionals, no amb un estat teòric que estigui fora. Algú entendria que pactessin les condicions dels musulmans a Espanya amb el rei del Marroc? Segon punt, que els hi fos d'aplicació tota la legislació civil, a nivell d'impostos, permisos, de tot. Després, que se'ls exigeixi la transparència. Ara mateix és una autèntica vergonya, en el cas dels bisbats, per exemple, no saps ni d'on surten els diners ni en què se'ls gasten. No hi ha un balanç consolidat de tota l'Església. Ara mateix, la llei de llibertat religiosa espanyola no defineix el que és una religió, quan ho hauria de dir, hauria de determinar quins requisits hauria de complir. No és així, hi ha un comitè, monopolitzat per l'Església catòlica, que decideix qui hi té dret i qui no en té.

L'Església hauria de denunciar tots els religiosos que han comès abusos

Pel que fa a la derogació dels acords amb la Santa Seu hi ha diversos factors que expliquen que no s'hagi fet i un de molt important, i que passa molt desapercebut, és el lobby cristià que hi ha dins d'alguns partits d'esquerres. Després del Concili Vaticà II, l'Església es decanta pel dret a la llibertat religiosa i això comporta, entre d'altres efectes, l'aparició de cristians progressistes, de teòrics de l'alliberament, del cristianisme obrer... Tots aquests eren molt revolucionaris, però cap enfora, cap als partits polítics on anaven, perquè a l'Església no li van canviar res. L'Església, seguint una mica l'entrisme del Trotsky, va col·locar la seva gent dins els partits d'esquerres de l'època, com el PSUC, el PSC, el PSOE, on constitueixen un nucli d'influència que explica, en part, que amb els anys hagin deixat de parlar de laïcitat per anar a la multiculturalitat.

Ja per acabar, no sé si teniu la impressió que hi ha una certa revifalla de la religiositat, sobretot entre gent jove?

No ho tinc tan clar. No hi ha cap prova que el procés de secularització de la societat s'hagi frenat i s'estigui revertint. Potser hi ha una certa recuperació d'un espiritualisme en el sentit deista [doctrina que creu en l'existència d'un Déu com a creador de l'univers, però que nega qualsevol intervenció divina posterior] de gent que no creu en les religions, però pensa que hi ha alguna cosa més.