La meitat dels joves catalans en situació de pobresa no rep cap beca per seguir estudiant després de l'ESO

El sistema de beques a Catalunya deixa fora gairebé la meitat dels joves en situació de pobresa que volen continuar estudiant més enllà de l’ESO. Aquesta és la principal conclusió d'un informe presentat aquest dilluns per la Fundació Bofill, que alerta que el model actual no garanteix la igualtat d'oportunitats i contribueix a perpetuar l'abandonament escolar entre els joves amb menys recursos. 

Durant el curs passat, hi havia a Catalunya 82.688 joves d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa. D'aquests, només 41.507 van rebre una beca per cursar estudis postobligatoris —Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Programes de Formació i Inserció (PFI)— mentre que 41.181 no van rebre cap ajuda. És a dir, pràcticament la meitat dels adolescents pobres queden exclosos d'un suport econòmic que pot ser decisiu per continuar estudiant.

Cal recordar que a Catalunya, el 13,5% dels joves d'entre 18 i 24 anys no estudien ni tenen cap titulació més enllà de l'ESO. Les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida mostren una relació directa entre la renda familiar i abandonament: mentre que a les llars amb més ingressos la taxa és del 3,8%, a les de menys ingressos s'enfila fins al 25,3%. És a dir, els joves pobres abandonen gairebé set vegades més que els que tenen pocs recursos.

Relacionat amb aquest tema

Com la classe social determina la dieta dels teus fills: els nens més pobres consumeixen més aliments insans

Laura Anido

El 2024, la despesa en beques postobligatòries representava només l'1% del pressupost del Departament d'Educació, per sota de la mitjana estatal (1,7%) i molt lluny de comunitats com Andalusia (2,9%), Comunitat de Madrid (2,5%) o Extremadura (2,3%). Aquesta inversió deficient es tradueix en una cobertura insuficient: només el 15% dels joves de 16 a 18 anys reben beca, tot i que el 30% es troben en situació de pobresa.

La Fundació Bofill posa el focus en el model, "basat en criteris i imports definits per l'Estat que no s'ajusten al cost de la vida a Catalunya". Segons l'informe, 16.200 joves pobres queden fora de la categoria de risc de pobresa segons els barems estatals i, en conseqüència, també de les ajudes. A aquesta exclusió s'hi afegeix el fet que persones que, tot i tenir dret a una prestació, no la sol·liciten per desconeixement, bretxa digital o traves burocràtiques. En algunes ajudes socials, aquest fenomen pot arribar al 40%.

La gestió de les beques, en mans de la Generalitat 

El passat 1 de gener del 2026 va entrar en vigor el traspàs de la gestió de les beques educatives de l'Estat a la Generalitat. Aquest canvi atorga al Govern català la capacitat de fixar imports, criteris d'accés i complements propis. Per a la Fundació Bofill, aquesta nova competència no és només administrativa sinó política, "ja que permet definir una estratègia pròpia orientada a reduir l'abandonament escolar i garantir la continuïtat educativa". 

L''entitat proposa que abans del 2028 es garanteixi una beca a tots els estudiants de Batxillerat, CFGM i PFI en situació de pobresa. Això implicaria ampliar la cobertura fins als 58.475 alumnes pobres que actualment cursen estudis postobligatoris i redefinir els llindars de renda segons la composició familiar i el context econòmic català.

La proposta estableix dos trams. El llindar 1 preveu una beca de 4.000 euros anuals per a joves de famílies amb ingressos situats aproximadament entre 12.846 i 26.210 euros anuals, segons el nombre de membres de la llar. El llindar 2 contempla 3.000 euros anuals per a famílies amb ingressos lleugerament superiors, fins a un màxim que oscil·la entre 18.186 i 37.249 euros. En el cas d'una família de dos adults i dos infants amb una renda inferior a 20.756 euros anuals, l'estudiant rebria 4.000 euros per curs.

Per fer viable aquesta ampliació, el Departament d'Educació hauria d'afegir 134 als 77 milions que actualment rep del Govern estatal. Segons els càlculs de l'entitat, es tracta d'una inversió assumible si s'implementa de manera progressiva durant la legislatura.

A mig i llarg termini, la Fundació Bofill aposta per una política de beques encara més ambiciosa. Entre les mesures plantejades hi ha l'extensió de les beques des de 4t d'ESO, la vinculació de la beca a programes d'orientació acadèmica i professional, i l'augment dels imports per a l'alumnat en situació de pobresa severa a través de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), fixat en 800 euros mensuals.