Què hi ha darrere l'enduriment de les multes per incivisme impulsat per governs municipals del PSC?
Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, el Vendrell i Lleida han modificat darrerament les seves ordenances de civisme ampliant els comportaments punibles a l'espai públic
Els experts alerten que poden contribuir a criminalitzar comportaments associats a col·lectius vulnerables

Barcelona-
Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, el Vendrell i Lleida són exemples de municipis han endurit en els darrers mesos les sancions per incomplir l'ordenança de civisme. Què tenen en comú? Tots tenen governs locals liderats pel PSC, que després de les eleccions del 2023, va arribar a molts ajuntaments amb la idea de d'adoptar "una estratègia centrada en l'ordre social com a element definitori del seu projecte polític municipal", explica l'antropòleg especialitzat en el conflicte urbà i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jose Mansilla, en una conversa amb Públic.
Des de l'àrea metropolitana fins a capitals de demarcació i municipis mitjans, diferents ajuntaments han impulsat modificacions de les ordenances de civisme amb un denominador comú: augmentar l'import de les sancions i ampliar els comportaments punibles a l'espai públic. Aquesta tendència respon, segons els consistoris, a una demanda ciutadana per millorar la convivència i la neteja, però també obre un debat sobre l'eficàcia real d'aquestes mesures.
El primer ajuntament en fer-ho va ser el de Barcelona, amb el conegut i polèmic Pla Endreça, una actualització d'una ordenança que data del 2005 i que ha estat objecte de debat polític constant. Entre d'altres, preveu multes de fins a 1.500 euros per beure alcohol al carrer; multes de fins a 300 euros per no dissoldre l'orina del gos amb aigua; l'enduriment de sancions per fer soroll, per fer grafitis i per la venda ambulant il·legal.
L'antropòleg considera que aquesta mena de polítiques "no transformen les causes de fons de l'incivisme i que, en la pràctica, tenen un impacte limitat més enllà de reforçar la imatge d'un govern que controla la situació", assenyala. "Endurir les multes no fa desaparèixer els comportaments incívics, com a molt els desplaça. És una manera de demostrar a la ciutadania que el govern fa alguna cosa", assegura.
"Endurir les multes no fa desaparèixer els comportaments incívics, com a molt els desplaça"
A Santa Coloma de Gramenet, el govern municipal també ha aprovat un encariment de les multes per conductes i actes incívics a la via pública. Llençar brossa a la via pública passarà de 125 a 400 euros, un augment del 220%, mentre que orinar al carrer s'incrementarà un 200%, fins als 180 euros. A més, s'introdueix un recàrrec per reincidència que pot doblar aquestes quantitats. L'ordenança també endureix sancions per abandonar residus voluminosos -fins a 800 euros- o banyar-se a les fonts, i incorpora noves infraccions vinculades al sistema porta a porta.
Un plantejament similar al del govern municipal del Vendrell (Baix Penedès), on la nova ordenança de convivència eleva les sancions fins a 3.000 euros en casos com la prostitució a la via pública o l’abandonament de residus fora dels contenidors. El govern local justifica la reforma com una eina per "fer més pressió" contra l’incivisme i agilitzar els procediments sancionadors. També es penalitzen conductes com no netejar els orins dels animals (100 euros), vendre alcohol fora d’horari (750 euros) o baralles al carrer (fins a 1.500 euros).
A Lleida, la proposta d'ordenança de civisme incorpora elements més controvertits, com la prohibició de portar el rostre cobert a l'espai públic -incloent el vel integral- amb multes d'entre 300 i 750 euros. El text també introdueix sancions per conductes discriminatòries, prostitució al carrer o revenda de cites administratives, amb un sistema progressiu que pot arribar als 3.000 euros en casos molt greus. Tanmateix, l'ordenança també reforça la persecució de la reincidència i amplia l'abast de les conductes penalitzades.
"Aquestes ordenances poden contribuir a criminalitzar comportaments associats a col·lectius vulnerables"
Malgrat que es presentin com a normes universals, iguals per a tothom, en realitat acaben afectant sobretot col·lectius vulnerables. "Aquestes ordenances poden contribuir a criminalitzar comportaments associats a col·lectius vulnerables", lamenta l'expert. Mansilla argumenta que molts dels comportaments sancionats -com orinar al carrer, vendre productes a la via pública o consumir alcohol fora d'establiments- sovint no responen a una voluntat d'incivisme, sinó a situacions de precarietat.
Mansilla sosté que activitats com la venda ambulant o el consum d'alcohol a l'espai públic sovint són conseqüència de la manca de recursos. Segons explica, moltes persones recorren a aquestes pràctiques perquè "no poden accedir a opcions més regulades, com bars o oci privat". Per això, l'expert considera que l'enduriment de les sancions no només no resol el problema, sinó que pot agreujar-lo, ja que penalitza situacions derivades de desigualtats estructurals. A més, contribueix a estigmatitzar determinats col·lectius i a consolidar una visió que associa pobresa amb incivisme.
Per a l'antropòleg, les ordenances de civisme s'inscriuen en una lògica d'ordre que pot acostar-se a plantejaments conservadors. "És una qüestió d’ordre, de buscar l'ordre des del teòric caos". Això, segons Mansilla, pot tenir efectes en la percepció social i en la manera com es construeixen els límits del que és acceptable a l'espai públic.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.