El Govern minimitza l'autocrítica en l'informe de la crisi ferroviària de l'eclipsi: "Es va gestionar una demanda excepcional"   

La crisi ferroviària del dia de l'eclipsi de Sol encara cueja. Al marge de la rellevància del fenomen astronòmic, la jornada del 12 d'agost va quedar marcada a Catalunya pel col·lapse i les aglomeracions en els trajectes d'anada i tornada entre Barcelona i el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, un fet que va obligar el Govern a admetre que la "previsió no va ser la correcta". Ara, dos mesos després d'aquell dia caòtic a la xarxa ferroviària, un informe validat per la conselleria de Territori evita l'autocrítica i sosté que "el dispositiu de Rodalies va gestionar una demanda excepcional, dispersa, sense referents i poc quantificada".

El document, de cinc pàgines i al qual ha tingut accés Públic, es focalitza en els treballs que es van fer per "reforçar l’oferta". "Es va concentrar la capacitat on es preveia més necessitat, es va mantenir una reserva i es va ajustar el servei durant el mateix dia", detalla l'informe, encapçalat pels logotips de Rodalies de Catalunya i Renfe. L'anàlisi avalada pel Govern de la jornada de l'eclipsi recalca que el desplegament del servei ferroviari es va adaptar tot i tenir una "infraestructura i materials limitats".

"Situacions no desitjades"

L'informe posa èmfasi en el fet que es va oferir "més capacitat", es va facilitar un "retorn esglaonat" dels passatgers que volien fer el trajecte del sud de Catalunya cap a Barcelona i es va "adaptar la demanda", malgrat tenir una "via afectada" i "diverses rotacions fora de servei". I limita les reflexions autocrítiques. De fet, s'introdueix un element de revisió -pensant en altres esdeveniments equivalents- en el paràgraf que tanca la cinquena pàgina: "L’experiència de la jornada, sobretot pel que fa a la gestió dels accessos a Sants i Tarragona, s’haurà de tenir en compte en futurs dispositius".

Relacionat amb aquest tema

Rodalies, atrapada en una crisi eterna entre el dèficit estructural i el conflicte laborals dels maquinistes

Judit Castaño

Una frase que es complementa amb el reconeixement previ de "les dificultats que van patir les persones usuàries, amb aglomeracions a l’estació de Sants, trens plens i problemes per pujar-hi". "Les aglomeracions a Sants i, més tard, a Tarragona durant el retorn, van ser situacions no desitjades que van posar a prova la capacitat de resposta del sistema i de les quals cal extreure aprenentatge", s'admet com a lliçó d'aquella jornada.

"Un problema diferent"

El text al qual tingut accés aquest diari detalla la dificultat de planificar la mobilitat de milers de persones repartides en 23 punts d'observació diferents, entre Vilanova i la Geltrú i les Terres de l'Ebre. De fet, es defineix el 12 d'agost com "un problema diferent del d'un gran esdeveniment en un únic recinte". S'hi obvia, però, que el Govern havia creat la Comissió Interdepartamental de l'Eclipsi, que en teoria que vetllava per la mobilitat, la seguretat i la salut dels ciutadans durant l’esdeveniment, un ens de nou encuny que es va reunir un centenar de vegades des de la seva constitució el maig de 2025. Aquesta feina prèvia no va servir per preveure les escenes de col·lapse.

Territori sosté que la planificació es va "ordenar" a partir de "dos compromisos". El primer, "garantir un tren de retorn fins almenys una hora després de la finalització de l’eclipsi a totes les estacions situades a distància caminable dels punts oficials de visualització". I, el segon, "maximitzar la capacitat dels trens inclosos en el dispositiu mitjançant dobles composicions, tant a l’anada com a la tornada". Segons l'anàlisi que fa Territori de la jornada del 12 d'agost, es van incorporar 2.592 places més que el dia anterior, un 4,7%. L’"operació real" -es detalla en el text- "va elevar la diferència" fins a 3.025 places, un 5,4%. "El salt més significatiu es va produir en les dobles composicions: se’n van programar 27 i se’n van operar 34, set més de les previstes; respecte de les 26 del dia anterior, l’increment real va ser de vuit circulacions, un 30,8%", sentencia l'informe.

Tot i que el Govern destaca l'increment de l'oferta -que no va acabar sent del tot real per avaries sobrevingudes en els serveis ferroviaris-, la xifra de més de 3.025 places més contrasta amb altres increments per grans esdeveniments. Un exemple: el Govern va publicitar la primavera de 2025 pel Gran Premi de Fórmula 1 de Montmeló que, durant tres dies -del 30 de maig a l'1 de juny d'aquell any-, ampliava la capacitat de la R2 Nord i la R11 de Rodalies amb "200.000 places addicionals".

Relacionat amb aquest tema

L'exdirector de Rodalies Antonio Carmona deixa Renfe i fitxa per Adif

Públic

Dues incidències que van complicar l'operatiu

Tanmateix, els resultats no van ser els esperats, com el Govern va admetre a posteriori, després d'un primer intent per contenir el malestar. Ara, en l'anàlisi detallada dos mesos després, les dificultats s'atribueixen a dues incidències que van complicar l'operatiu i l'oferta efectiva. La primera: va "fallar", a les 15.57 hores, l'"agulla número 2 de Castelldefels i només es va poder circular per una via", fet que va fer que els Regionals del sud no operessin amb normalitat durant una hora. A l'estació de Sants ja hi havia aglomeracions i el col·lapse va començar a ser una realitat.

I la segona incidència: "Al mateix temps, el tren 18131, servit amb dues unitats de la sèrie 448 i destinat a donar rotació al 18134 de Tortosa a Barcelona, no va poder continuar més enllà de Sants pels accionaments reiterats de l’obertura d’emergència de les portes". "El tren va quedar immobilitzat", se subratlla en l'anàlisi, sense especificar la gran aglomeració de passatgers que hi havia. "L’intent de formar el tren extraordinari amb dues unitats 448 enviades en buit des de Sant Andreu també va quedar frustrat per una avaria de l’ASFA", s'afegeix el text per exposar tots els contratemps.

Sense la presència física del director de Rodalies

La saturació viscuda en combois i estacions va obligar a prendre decisions a correcuita. L'informe especifica que "a partir de les 19 hores i davant la necessitat de reforçar la gestió de la mobilitat ferroviària", el secretari de Mobilitat -Manel Nadal- i el secretari general d’Interior -Tomás Carrión- "van impulsar un mecanisme específic de coordinació, entre el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra i el cap d’Operacions de Rodalies, amb l’objectiu d’assegurar el retorn de totes les persones desplaçades als àmbits de Tarragona, Torredembarra i Altafulla". El comitè de crisi, segons l'informe elaborat, va regular l'accés a les estacions, va monitoritzar la demanda, va mobilitzar serveis de transport alternatiu -amb servei addicional a Reus- i va mantenir operatius els serveis ferroviaris reforçats fins que es va garantir el retorn dels passatgers.

El document no cita en cap ocasió el director de Rodalies, Òscar Playà, que aquell dia era de vacances fora de Catalunya. Una absència en l'anàlisi de la jornada que contrasta amb el fet que Territori va sostenir a finals d'agost, quan va transcendir l'absència física d Playà, que el directiu va estar "permanentment connectat" a distància. La conselleria sempre ha defensat de forma oficial que el 12 d'agost el director de Rodalies "va seguir directament l’evolució del servei, va mantenir el contacte amb els responsables operatius i va participar en la presa de decisions".