L'embús de l'Atenció Primària: les esperes per veure el metge arriben al seu màxim des de 2023

L'Atenció Primària (AP) torna a situar-se al centre del malestar ciutadà a Espanya. Aquest dilluns, el Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), va publicar la primera onada del Baròmetre Sanitari 2026, una enquesta que analitza l'ús que fa la població adulta dels serveis sanitaris, la percepció ciutadana sobre el funcionament del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el grau de satisfacció dels pacients. L'Atenció Primària és la porta d'entrada al SNS. En els últims anys s'ha convertit en un dels termòmetres de la pressió que suporta la sanitat pública: l'augment de la demanda, la falta de professionals, les dificultats per aconseguir una cita i els temps d'espera són avui els majors desafiaments del sistema.

L'enquesta del CIS, realitzada entre el 26 de març i l'1 d'abril a partir d'una mostra de 7.800 entrevistes, recull que, entre els qui van necessitar acudir a un especialista després d'una consulta d'aquest nivell assistencial, el 21,3% va haver d'esperar més de sis mesos per ser atès. Un 15,2% va aconseguir cita en un termini de 15 dies, un 14% va esperar dos mesos i un 14,3% va haver d'esperar tres mesos. En el cas de la consulta amb el metge de família de la sanitat pública, el 22,8% dels enquestats assegura que "alguna vegada ho ha necessitat i no ho ha aconseguit", mentre que el 61,1% afirma no haver tingut problemes quan ha requerit atenció.

Sobre els temps d'espera durant els últims 12 mesos per aconseguir una cita amb el metge de família, el 71,2% assenyala que va haver d'esperar més d'un dia perquè no hi havia disponibilitat abans. Un 10,6% va ser atès el mateix dia i un 11,2% va aconseguir consulta l'endemà. Respecte al nombre concret de dies de demora, el 33% dels pacients va esperar 11 dies o més; el 12,5%, entre vuit i deu dies; el 15,7%, una setmana; i el 10,4%, tres dies.

Relacionat amb aquest tema

Els sindicats responen a la guerra de la patronal contra les baixes laborals: "Insinuen que la gent se les agafa com si anés a un caixer automàtic"

Jorge Otero

Público ha comparat les primeres onades dels baròmetres sanitaris de 2023, 2024, 2025 i 2026 per analitzar l'evolució d'alguns dels indicadors que reflecteixen la situació de l'AP a Espanya: la facilitat per aconseguir cita, els temps d'espera fins a la consulta i la satisfacció dels ciutadans amb el seu metge de família.

1. L'accessibilitat, el principal punt feble

L'accessibilitat a l'AP no acaba de recuperar terreny. Després del petit respir registrat el 2024, els indicadors tornen a reflectir un empitjorament el 2025 i la primera onada del Baròmetre Sanitari del 2026 confirma que bona part de la ciutadania continua trobant dificultats per aconseguir una cita amb el seu metge de família en un termini raonable.

D'acord amb les dades, l'atenció immediata o en un termini de 24 hores continua sent minoritària. En la primera onada de 2023, el 20,8% dels ciutadans que van necessitar una consulta amb el seu metge de família van ser atesos el mateix dia o l'endemà; una xifra que va augmentar fins al 25,1% en el mateix període de 2024, però que va tornar a descendir al 21,4% el 2025 i es manté en el 21,8% en la primera onada de 2026.

El 71,2% dels usuaris va haver d'esperar més d'un dia per ser atès perquè no hi havia cites abans, segons el Baròmetre Sanitari de 2026

En paral·lel, sí que ha crescut el nombre de persones que van haver d'esperar més d'un dia per ser ateses perquè no van trobar una cita disponible. Aquest percentatge va arribar al 70% el 2023, va baixar lleugerament fins al 66,6% el 2024, però va tornar a repuntar en la primera onada de 2025 (68,8%) i va arribar al seu punt més alt el 2026, amb un 71,2% de pacients afectats.

Relacionat amb aquest tema

Les dades que desmunten els rumors: els migrants aporten més a la sanitat del que costa la seva atenció

Laura Anido

2. El temps d'espera es dispara

Les esperes també continuen sent una de les principals preocupacions associades al funcionament del sistema sanitari públic. Després del descens registrat entre 2023 i 2024, quan la demora mitjana va passar de 9,29 a 8,3 dies, la tendència va tornar a invertir-se: el 2025 l'espera va augmentar fins als 8,78 dies i a la primera onada del Baròmetre Sanitari de 2026 es va disparar fins als 10,27 dies, la xifra més elevada del període analitzat.

Fernando Abraldes, president de l'Associació de Pacients del CHUS: "Detectem demores de fins a 20 dies per a una consulta presencial"

"La nostra experiència concreta com a pacients i usuaris corrobora aquesta tendència. Detectem de manera reiterada demores de fins a 20 dies per a una consulta presencial i que és cada vegada més habitual el tancament d'agendes els mesos de juliol i agost, sense donar alternatives globals d'atenció", confessa a Público Fernando Abraldes, president de l'Associació de Pacients i Usuaris del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la (CHUS).

Relacionat amb aquest tema

Les empreses augmenten les assegurances privades de salut que es venen com a antídot de l'absentisme

Jorge Otero

Per la seva banda, Manuel Martín, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i president de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), adverteix en conversa amb aquest diari que les actuals demores a l'AP són "absolutament incompatibles" amb un model sanitari que tingui aquest nivell assistencial com a eix del sistema. Recorda que l'AP ha destacat "històricament" per garantir una distribució racional dels pacients, la continuïtat assistencial al llarg de la vida —l'anomenada longitudinalitat— i una atenció integral que abasta la prevenció, la promoció de la salut, la rehabilitació i la reinserció social. No obstant això, Martín considera que les llistes d'espera molt superiors a les 24 o 48 hores recomanades "trenquen aquest equilibri i deterioren la qualitat de l'assistència".

Manuel Martín (FADSP): "Si no es reverteixen les carències, el sistema evolucionarà cap a una AP convertida en l'atenció per als pobres"

En la seva opinió, el principal origen del problema és l'infrafinançament, ja que l'AP rep al voltant del 14% del pressupost sanitari quan, segons l'OMS i altres organitzacions, hauria d'arribar al 25%, a més de l'escassetat de professionals. Martín assenyala que la Medicina de Família pateix una falta de prestigi, agreujada per la seva escassa presència en la formació universitària i per la precarietat laboral als centres de salut, cosa que "desincentiva els nous metges". Alerta que, si no es reverteixen aquestes mancances, el sistema evolucionarà cap a una AP de baixa qualitat, limitada a derivar pacients a l'àmbit hospitalari i convertida en “l'atenció per als pobres”, posant en risc un dels pilars que han situat el sistema sanitari públic espanyol entre els més ben valorats internacionalment.

3. La cara més valorada d'una Primària tensionada

A diferència de les dificultats d'accés, l'únic que es manté estable en les quatre onades analitzades és la valoració de l'atenció rebuda dels professionals de l'AP. Prop de vuit de cada deu usuaris segueixen qualificant com a "bona" o "molt bona" l'atenció del seu metge de família, amb percentatges pràcticament sense variacions: un 80,4% el 2023, un 83,6% el 2024, un 82,4% el 2025 i un 84% en la primera onada de 2026.

Crònica d'una mort anunciada

La fotografia que dibuixa el Baròmetre és l'expressió d'una tensió que l'Atenció Primària arrossega des de fa anys. Aquest mitjà ha seguit, en els darrers anys, l'evolució d'aquest nivell assistencial. Els experts consultats adverteixen que l'increment dels temps d'espera per aconseguir una consulta pot "comprometre la continuïtat de l'atenció i retardar tant diagnòstics com tractaments, especialment en un context en què també s'acumulen demores per accedir a especialistes i proves diagnòstiques".

La seva anàlisi apunta a un problema de caràcter estructural, "resultat d'anys d'infrafinançament, manca de professionals i un model assistencial que no ha evolucionat al mateix ritme que les necessitats d'una població cada vegada més envellida, amb més malalties cròniques i una creixent demanda d'atenció en salut mental". Per això, reclamen una transformació del model cap a una Atenció Primària més comunitària, amb equips multidisciplinaris i una major capacitat per respondre a aquests nous reptes.