Els Mossos afirmen davant el jutge que no tenen documentació sobre la infiltració en una assemblea docent

El Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra han informat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no tenen cap document sobre la infiltració de dues agents del cos en una assemblea docent el curs escolar passat. La pràctica, que va transcendir al maig, va tensar encara més el conflicte dels docents amb el Govern.

En un informe breu que ha avançat eldiario.es, l'intendent en cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Carles Hernàndez, assegura que "no es disposa i, per tant, no es pot aportar cap documentació relativa a ordres de serveis o de planificació i valoració, ni informes d'intervenció ni en definitiva cap expedient atès que no es van elaborar". També assegura que la reunió dels docents no va ser gravada ni amb imatge ni amb so per part de les agents infiltrades.

La documentació reclamada pel TSJC a petició de la CGT havia d'incloure l'ordre de servei o operativa en què es va basar la infiltració policial a una assemblea docent de Barcelona del 6 de maig; les instruccions impartides a les agents que van acudir a la reunió; la valoració del risc i la ponderació policial de l'actuació en relació amb la seva afectació en els drets fonamentals de reunió i de vaga; i el comunicat policial de l'actuació.

Relacionat amb aquest tema

Els docents mantenen la pressió sobre el Govern a les portes d'un inici de curs convuls

Judit Castaño

Hernàndez recorda que un decret del 2023 encarrega a la seva comissaria, entre altres funcions, la de recollir i tractar informació operativa sobre conflictivitat laboral i social per poder valorar amenaces i riscos. Per això, la comissaria obté, tracta, analitza i integra informació sobre aquests conflictes, com a "fenòmens susceptibles de generar escenaris de tensió o d'alteració de l'ordre públic". 

La recollida i tractament de la informació només té finalitats preventives, diu, per tal de tenir un "coneixement anticipat i contextualitzat" que permeti una "adequada avaluació de riscos i amenaces que poden afectar la seguretat pública, l'ordre públic i la convivència democràtica".

"El caràcter confidencial i reservat de les funcions de la Comissaria General d'Informació determina que l'activitat que realitza no es materialitzi en protocols escrits d'actuació ni en documentació que reflecteixi formalment totes i cadascuna de les actuacions d'obtenció i tractament de la informació relacionada amb aquestes valoracions", diu l'escrit. Aquesta informació és tinguda en compte pels comandaments policials per tal de dimensionar el dispositiu policial necessari i adoptar les mesures operatives pertinents en cada cas.

En tot cas, les actuacions dels agents d'informació sempre són sota una "metodologia predefinida" basada en dos eixos: l'obtenció de la informació es fa sempre a través de fonts obertes i, per tant, no impliquen mesures d'intercepció de comunicacions ni afectació d'altres drets fonamentals. I, d'altra banda, del coneixement i presa en consideració d'antecedents on s'hagin produït incidents amb afectacions a l'ordre públic i la seguretat ciutadana, segons les circumstàncies concretes de cada cas com podria ser la presència de grups antagònics, danys, talls de vies o incidents que afectin serveis públics essencials, entre altres.

Relacionat amb aquest tema

Els Mossos d'Esquadra a debat: què queda per reformar després de la infiltració en educació?

Oriol Daviu

L'escrit justifica la infiltració assegurant que s'havien produït "nombroses mobilitzacions anteriors" que havien "provocat alteracions, en alguns casos greus". "Aquesta situació justificava la necessitat de recollir i disposar d'informació, via fonts obertes", per tal de "preveure possibles riscos i amenaces amb la finalitat de garantir la seguretat i l'ordre públic i la seguretat i drets dels propis manifestants". Per últim, la Subdirecció afegeix que durant el judici s'aportaran les "argumentacions necessàries en relació amb la licitud de l'actuació".