Els docents mantenen la pressió sobre el Govern a les portes d'un inici de curs convuls
Amb les negociacions aturades amb el Departament d’Educació, el sindicat USTEC ha reclamat al president Illa que intervingui directament en la resolució del conflicte educatiu
Les principals organitzacions sindicals del sector han convocat una vaga el primer dia de curs, el proper 8 de setembre

Barcelona-
L'inici del curs escolar 2026/2027 és imminent, i tot apunta que començarà tal com va acabar: amb els docents mobilitzats i sense perspectives de resoldre's el conflicte entre el Departament d'Educació i els principals sindicats educatius. Amb les negociacions més que aturades, el curs no començarà amb normalitat per la vaga convocada el 8 de setembre, el primer dia lectiu. "Un avís del que pot venir després i una mostra que el malestar continua", assegura en declaracions a Públic, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que preveu un primer trimestre marcat per la "la lluita col·lectiva i la mobilització".
Els darrers dies s'ha fet evident que la tensió entre les dues parts és cada vegada més alta. L'última mostra d'això és el comunicat d'USTEC —el sindicat majoritari del sector educatiu a Catalunya— d'aquest dimecres, en el qual reclamen la intervenció directe del president de la Generalitat, Salvador Illa, en el conflicte "si la consellera d'Educació, Esther Niubó, no reprèn la negociació amb els sindicats". En el comunicat, l'organització ha considerat que el Govern no la pot donar per tancada perquè continuen pendents reivindicacions estructurals com "les ràtios, la inclusió educativa, les infraestructures, el català o el blindatge de la xarxa pública".
Segons l'organització, la darrera vegada que es van reunir amb la consellera Esther Niubó va ser el 13 de juliol, i des d'aleshores, el Departament d'Educació no els ha tornat a convocar. Per la seva banda, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar dimarts que la consellera d'Educació ha fet "més de 200 reunions amb acords i persones vinculades al món educatiu". El sindicat considera que aquestes "trobades" no substitueixen la negociació sindical i reclama que es convoqui la mesa amb les organitzacions representatives.
Segura defensa que l'educació s'ha de convertir en una qüestió "de país" i reclama al Govern que la situï entre les seves prioritats. En aquest sentit, considera que el president Salvador Illa ha d'assumir un paper més directe en la resolució del conflicte. El sindicat reclama una nova reunió "en el més breu temps possible" i adverteix que, si no es produeix, el conflicte es pot enquistar encara més.
Per tal de calmar les aigües, el Govern va anunciar la setmana passada algunes mesures com l'increment de les aules d'acollida o el desplegament de la infermeria escolar. USTEC ho valora positivament, però defensa que aquestes "mesures parcials" no permeten donar per resolt un conflicte que continua viu als centres. Per tant, lluny de tancar-se, el conflicte segueix ben obert. Segura considera que la convocatòria de vaga del proper 8 de setembre hauria de servir perquè "l'Administració entengui que el malestar no ha desaparegut i faci un pas endavant per reprendre la negociació".
L'origen del conflicte
Per entendre l'escenari actual cal remuntar-se al mes de març, quan el Govern va assolir un acord amb CCOO i UGT, sindicats amb una representació minoritària dins del sector docent. L'entesa no va comptar amb el suport de les principals organitzacions que havien protagonitzat les mobilitzacions dels anys anteriors: USTEC, Professors de Secundària, CGT, la Intersindical i la COS.
L'acord va desencadenar un cicle de protestes. Els sindicats contraris a l'entesa van considerar insuficients les mesures plantejades i van reclamar reprendre una negociació global sobre les condicions laborals i el model educatiu. Durant les setmanes posteriors es van arribar a convocar una vintena de mobilitzacions en només un mes.
Després de mesos de protestes, abans d'acabar el curs passat, el Departament d'Educació va intentar tancar un nou preacord amb els sindicats que lideraven les mobilitzacions que pretenia donar resposta a una part de les reivindicacions, però el resultat d'una consulta entre els docents va evidenciar que una part molt important del professorat continuava insatisfeta.
Un preacord rebutjat per la majoria dels docents
El preacord incloïa un increment salarial que situava la millora en uns 600 euros mensuals -400 més que els pactats inicialment- en quatre anys. En concret, l'augment previst era de 599,5 euros per als docents de Primària i de 633,58 euros per als de Secundària, sumant diferents conceptes salarials i les pujades estatals previstes.
El pacte també contemplava la recuperació del deute dels sexennis, que havia quedat interromput durant la crisi econòmica del 2008, així com la incorporació de més de 5.000 nous professors de Secundària en els propers anys i de més de 6.000 professionals addicionals per reforçar l’escola inclusiva fins al 2030.
Tot i aquestes mesures, el preacord no va aconseguir posar punt final al conflicte. USTEC, CGT i la Intersindical van impulsar una consulta entre els docents abans de decidir si el text s'havia de signar definitivament. El resultat va ser contundent: el 65,1% dels participants va votar en contra de l'entesa, mentre que el 34,9% hi va votar a favor.
En total, 39.502 docents van votar "no", davant dels 21.184 que van votar "sí". La participació va arribar al 61,11%, amb 60.686 participants sobre un cens de 99.305 docents. El resultat va deixar el conflicte en una mena de llimb: el Govern defensava el desplegament del que s'havia pactat, mentre que els sectors crítics reclamaven mantenir la pressió i tornar a negociar.
L'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), un nou actor
El resultat de la consulta també va posar de manifest les diferències entre les organitzacions sindicals. No tots els sindicats van adoptar la mateixa posició davant del preacord. La USTEC i Professors de Secundària havien defensat el "sí" al text, tot i admetre que no recollia totes les reivindicacions del professorat. Però la CGT havia optat pel "no", una posició compartida també per la Intersindical i la COS.
Malgrat haver defensat inicialment el preacord, la USTEC va continuar reclamant mobilitzacions després que la majoria dels participants en la consulta rebutgessin l’entesa. La situació va derivar en noves protestes i en una jornada de vaga que va tornar a portar el professorat al carrer. Professors de Secundària, en canvi, va marcar perfil propi. El 63,2% dels seus afiliats va avalar el preacord i el sindicat va optar per signar-lo i desconvocar les mobilitzacions.
Més enllà dels sindicats, la crisi educativa i el descontentament pel pacte entre Govern i UGT i CCOO han fet sorgir nous actors que han tingut un paper clau en les darreres mobilitzacions: les assemblees de centre, que s'han aglutinat sota el paraigües de l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC). El seu paper ha estat clau en la convocatòria de la vaga del 8 de setembre, tal com va explicar en una entrevista a Públic Ramon Castell, professor de secundària en un institut de Badalona i membre de la comissió de comunicació de l’AEC.
En aquest sentit, Segura considera que la participació de les assemblees és important per construir les futures protestes, ja que "permet traslladar als sindicats les necessitats i problemes que viu el personal educatiu en el seu dia a dia". La portaveu d'USTEC destaca que el contacte amb el personal educatiu dels centres és "útil" per reforçar la capacitat negociadora dels sindicats.
Ràtios, plantilles i inclusió, al centre de les demandes
Una de les claus per entendre per què el conflicte continua és que les reivindicacions dels sindicats no se centren únicament en els salaris. L'increment retributiu era una de les principals demandes de les mobilitzacions, però les organitzacions també han situat al centre del debat el funcionament dels centres i les condicions en què treballen els docents.
USTEC reclama una reducció de les ràtios aprofitant la davallada demogràfica que està experimentant Catalunya. El sindicat considera que la disminució del nombre d’alumnes no s’hauria de traduir en una reducció de grups, places o oferta pública, sinó en una oportunitat per reduir el nombre d’alumnes per aula.
La qüestió té una conseqüència directa sobre les plantilles. Menys alumnes no hauria d’implicar necessàriament menys professorat, segons el plantejament sindical, sinó que hauria de permetre disposar de més recursos per atendre individualment l’alumnat i fer front a una realitat cada vegada més complexa als centres.
La inclusió educativa és un altre dels grans fronts oberts. El Govern ha anunciat la incorporació de milers de professionals addicionals durant els pròxims anys, però la USTEC considera que cal reforçar els recursos disponibles de manera immediata i garantir que arribin als centres on són més necessaris.
Un conflicte que també afecta el lleure educatiu
La incertesa no s'ha quedat dins de les aules. El conflicte entre el Departament i els sindicats també ha tingut conseqüències en sectors vinculats a les activitats educatives fora dels centres. Més de 1.300 escoles han aprovat mesures que preveuen no fer colònies o sortides escolars com a mecanisme de pressió en el marc del conflicte. La situació ha generat preocupació entre les empreses i entitats que treballen en el lleure educatiu, que depenen en bona part de les activitats organitzades pels centres durant el curs.
L'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, l'Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura i PIMEC Turisme han alertat de l'impacte de la situació i han reclamat al Departament que doni una resposta a les reivindicacions del sector educatiu. Les cancel·lacions i la incertesa sobre les sortides escolars mostren fins a quin punt un conflicte laboral dins del sistema educatiu pot acabar afectant activitats i sectors que depenen del normal desenvolupament del curs.
L'error de les proves PISA
Més enllà de les polèmiques sorgides durant el curs, com el pla pilot per desplegar Mossos d'Esquadra en centres de secundària o la infiltració d’agents de la policia catalana a assemblees educatives, l’estiu tampoc ha estat tranquil. A finals de juliol es feia públic que una errada del Govern invalidava els resultats de la prova del 2025 a Catalunya, que no es podran comparar amb altres anys ni tampoc amb altres països. La noticia va provocar la indignació de la comunitat educativa i de l’oposició.
Així doncs, el curs 2026/2027 arrencarà amb un conflicte que, lluny d'haver-se resolt, ha anat acumulant nous fronts durant els darrers mesos. Amb la negociació aturada, una part dels sindicats mobilitzats i una vaga convocada per al primer dia lectiu, la pilota és sobre la teulada del Departament d'Educació, però també del president Illa.





Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.