L'eclipsi solar activa l'ocupació hotelera a les zones interiors de Tarragona i Lleida en ple mes d'agost

Cap a dos quarts de nou del vespre del dimecres 12 d'agost, la llum del sol desapareixerà i es farà de nit. Aquest fenomen, conegut com a eclipsi solar, durarà una mica més d'un minut i ha reactivat les reserves hoteleres i ha impulsat de forma exponencial l'ocupació, especialment a les zones interiors de Tarragona i de Lleida, dos dels llocs on millor s'observarà aquest episodi astronòmic. En aquestes àrees, s'esperen millers de visitants. 

De fet, les cerques d'allotjaments rurals durant els mesos previs s'han incrementat en més del 800% en alguns municipis i les reserves dels establiments hotelers s'han duplicat en relació amb l'ocupació habitual de mitjan agost de qualsevol altre any. Més enllà de l'impacte econòmic que suposa l'eclipsi, una iniciativa que aplega un volum turístic intensiu en un període curt de temps, els experts insten a utilitzar la presència de visitants no habituals per reformular el posicionament.

Tenint en compte que l'activitat es gaudirà en llocs que no estan a l'agenda del turisme massiu de costa, els especialistes econòmics asseguren que l'eclipsi solar esdevé una possibilitat per fomentar un nou tipus d'oferta: el turisme astronòmic.

Relacionat amb aquest tema

Deixar de treballar per l'eclipsi: els llimbs legals a què s'enfronten els empleats

Javier Mercadal Serrano

Josep Maria Arauzo (URV): "L'eclipsi és una oportunitat excel·lent per promocionar un turisme de base científica i cultural"

A més de l'increment de la despesa en hotels, càmpings o cases rurals, a part de restauració, transport o comerç, el llegat de l'eclipsi pot ser "una oportunitat excel·lent per promocionar un turisme de base científica i cultural, el que es coneix com a astroturisme". Així ho detalla el catedràtic d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Maria Arauzo. En aquest sentit, el catedràtic matisa que el turista de l'eclipsi "realitza una despesa per càpita força superior a la del turisme convencional i té una petjada ambiental més neutra".

Arauzo creu que l'eclipsi pot servir com a excusa per organitzar una sèrie d'activitats durant els dies anteriors i posteriors, amb l'objectiu de desestacionalitzar el fenomen. En aquest àmbit, destaca la convivència d'altres esdeveniments astronòmics, com les llàgrimes de Sant Llorenç, que arriben al seu moment de màxim seguiment justament entre l'11 i el 13 d'agost, coincidint amb l'eclipsi.

Igual que en els festivals musicals, els esdeveniments esportius, les fires o les festes, l'eclipsi solar generarà un increment sobtat de la demanda de serveis, tensions sobre les infraestructures locals i oportunitats de dinamització econòmica.

Visibilitat territorial

En el cas de la demarcació de Tarragona, l'esdeveniment gairebé no es notarà a la zona de la costa des del punt de vista de l'ocupació, que sempre frega el ple durant l'estiu. En canvi, a comarques interiors, com el Baix Camp o el Priorat, sí que s'ha constatat l'impacte. La Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la província de Tarragona admet que l'eclipsi "beneficiarà especialment la restauració, que podrà aprofitar l'arribada de visitants d'un dia".

Relacionat amb aquest tema

Catalunya es prepara per a l'eclipsi de l'agost del 2026: el Govern proposa 27 emplaçaments segurs

Públic

Mentre a les comarques de Lleida, l'ocupació s'ha enfilat a més d'un 80%, molt per sobre de les xifres habituals d'aquestes dates. Des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, es recorda que altres anys aquesta es quedava entre el 30% i el 40%. El Segrià i les Garrigues, on millor es veurà l'eclipsi, concentren la majoria de les reserves. L'esdeveniment astronòmic aconseguirà posar al mapa del turisme localitats com Prades, a Tarragona o Almatret, la Granja d'Escarp, Maials, Bovera i Seró a Lleida, poblacions desconegudes pels turistes de sol i platja i els de muntanya, amb l'excepció de Prades. La Granja d'Escarp és l'indret de Catalunya on més tard es pondrà el sol el dia de l'eclipsi.

Tot i el benefici econòmic que poden obtenir determinades zones amb aquest fenomen, el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigador del grup Notur (Noves perspectives en turisme i oci), Lluís Garay, precisa que "el cas de l'eclipsi d'aquest any, que es veurà en gran part de la península Ibèrica, és diferent; parlem d'un esdeveniment excepcional que pot actuar com a catalitzador i transformar temporalment aquest nínxol en un fenomen molt més massiu".

Ecosistema col·laboratiu

El professor subratlla que els estudis sobre eclipsis mostren un impacte important a curt termini en allotjament, restauració, transport i oferta d'experiències, però també indiquen que aquest benefici pot ser efímer. Així, apunta que si el territori només es prepara per rebre visitants durant unes hores o uns dies, el resultat pot quedar en un pic puntual d'ingressos. "Per tal que la rendibilitat transcendeixi el guany immediat i deixi una empremta territorial duradora, els gestors de les destinacions han de construir un ecosistema astroturístic col·laboratiu", afegeix.

Integrar l'astronomia amb el patrimoni, la gastronomia, l'arqueologia, el turisme rural o les activitats familiars. Aquests haurien de ser els propòsits més a llarg termini als quals ha d'aspirar l'eclipsi, segons Garay. Per aquest motiu, defensa la importància de gestionar aspectes com la mobilitat, el trànsit, el control de la contaminació lumínica o la massificació de l'espai perquè l'oportunitat econòmica, territorial i turística sigui exitosa. El cas de l'eclipsi evidencia un dels reptes actuals del turisme: com créixer en un escenari d'incertesa, diversificant l'oferta i preservant els impactes negatius sobre el paisatge i el territori.