Corbera d'Ebre, un museu a l'aire lliure sobre la barbàrie de l'exèrcit franquista durant la guerra civil

Hi ha una data que les generacions de Corbera d'Ebre (Tarragona) mai oblidaran: juliol de 1938, quan les bombes de la Legió Còndor de l'aviació alemanya van caure durant quatre dies, en plena guerra civil espanyola, sobre aquest petit municipi de la Terra Alta. Al setembre del mateix any, l'artilleria de l'exèrcit franquista ho va rematar deixant les parets dels edificis plenes de forats de la metralla.

Els atacs de l'exèrcit franquista i alemany van deixar el poble arrasat, fins al punt que, un cop acabada la guerra, molts dels veïns van renunciar a reconstruir les seves cases i els seus comerços i es van desplaçar a la part baixa del turó, on s'ubica actualment el nucli del municipi. La part bombardejada, coneguda com el Poble Vell de Corbera d'Ebre, es va abandonar i va quedar paralitzada en el temps.

Els veïns es van veure forçats a marxar, però les cases, que avui són esquelets, es van quedar; els comerciants se'n van anar, però els locals es van quedar; l'activitat religiosa es va traslladar, però l'església, encara que mig destruïda pels bombardejos i plena de forats de l'artilleria franquista, es va quedar. Els habitants que van quedar després de la guerra es van emportar tot el que van poder salvar del poble destruït, com portes, balcons o mobles, i van seguir amb la seva vida, això sí, sota una dictadura que va durar 40 anys.

Les restes de desenes de llars abandonades, degradades pel pas del temps, i al cap i a la fi, del que un dia va ser un poble de fins a 2.000 habitants -avui en té la meitat-, s'han convertit en un dels símbols més poderosos de la Batalla de l'Ebre, una de les més llargues i sagnants de la guerra civil espanyola. El 1992 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i a dia d'avui és un dels espais de memòria més impactants de Catalunya, amb la vella església de Sant Pere com a centre neuràlgic de l'espai.

De fet, el campanar de l'església és un símbol de la brutalitat dels bombardejos, que van malmetre el temple barroc de finals del segle XVIII. Tant exterior com el seu interior és testimoni de l'artilleria de l'exèrcit franquista. Impacta veure els forats de les bales 90 anys després que es disparessin. El 2011 es va restituir i es va reconvertir en un espai multifuncional amb una innovadora coberta transparent que alberga exposicions culturals o murals artístics.

Un museu a l'aire lliure

El Poble Vell de Corbera d'Ebre no només és un espai de memòria, és un museu a l'aire lliure. De fet, el Centre d'Interpretació 115 Dies organitza visites guiades que recorren els carrers en ruïnes en què s'han instal·lat algunes obres d'art com l'Abecedari de la Llibertat, amb 28 obres repartides pel poble que reivindiquen l'ús de la paraula sobre la força.

Aquest centre d'interpretació és imprescindible per als qui vulguin aprofundir en el tema. Es tracta de la seu principal del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), una institució que compta amb altres quatre espais museístics dedicats a temàtiques concretes de la batalla en localitats veïnes.

El Monument a les Brigades Internacionales és un altre dels que no et pots perdre. Inaugurat a l'octubre de 2000 i obra de l'artista José Luis Terraza, es van utilitzar materials com el ferro i la pedra natural del lloc en el qual van ocórrer els fets. El pots trobar en un dels carrers del Poble Vell i és un homenatge als 50.000 voluntaris procedents de mig centenar de països de tot el món es van allistar per ajudar en la defensa de la democràcia republicana a partir de l'octubre de 1936. Algunes van passar per Corbera d'Ebre.

Més enllà del Poble Vell, al voltant de Corbera d'Ebre, sobretot en punts elevats, encara es poden trobar nombroses posicions militars en les quals es van excavar laberints de trinxeres, búnquers, refugis i pous d'artilleria. Des del poble vell es pot veure una panoràmica sobre la serra de Pàndols i Cavalls, camp de batalles que abrigalla la Cota 705, un homenatge a la coneguda com a Lleva del Biberó. Institucions i iniciatives ciutadanes per la memòria històrica s'ocupen de mantenir-les netes, i fins i tot de fer reconstruccions de com haurien d'haver estat.