CCOO commemora els 50 anys de l'Assemblea de Barcelona, fita fundacional del sindicat

CCOO ha celebrat aquest dijous un acte que commemora el mig segle de l'assemblea general de Barcelona de 1976. La trobada va ser la primera a congregar públicament a més de 600 representants de Comissions Obreres de diferents federacions de l'estat. Es va produir en un moment en què l'organització encara era perseguida i operava en clandestinitat.

Després d'aquesta assemblea, els confederats van decidir passar de ser una organització sociopolítica a constituir-se com un sindicat. "Van anticipar on anava a evolucionar el país i van preveure que podríem aconseguir un sistema constitucional", ha recordat avui Unai Sordo, secretari general de CCOO. El secretari considera l'assemblea de Barcelona "l'acte constituent" del sindicat.

La jornada s'ha celebrat molt a prop de l'església de Sant Medir, on va tenir lloc aquella fita, l'11 de juliol de 1976. L'assemblea va ser, per als testimonis d'aquell moment, una forma de sortir a la llum, i també va empènyer el procés de transformació social de l'estat cap a la democràcia.

Relacionat amb aquest tema

"La asamblea de Barcelona fue la salida a la luz de CCOO"

Oriol Daviu

"Quan Comissions Obreres celebra l'Assemblea de Barcelona encara és una organització il·legal. Faltarien mesos perquè es legalitzessin els sindicats a Espanya i per tenir una Constitució. Aquesta democràcia al nostre país no va ser atorgada. El que va obrir la possibilitat de tenir-la va ser una intensíssima galerna de vagues que va haver-hi a Espanya des que mor Franco fins a ben entrat l'any 1976, que va costar morts, presó i repressió" ha recalcat Sordo.

La jornada ha congregat unes 500 persones al Centre Cívic Cotxeres de Sants, en un acte calorós -els sistemes de ventilació estaven espatllats-, que ha recordat el que van viure els integrants de la primera assemblea de 1976.

L'esdeveniment ha anat introduït d'un fort aplaudiment per als històrics membres d'aquella assemblea que avui s'han desplaçat a Barcelona, i ha comptat amb parlaments d'autoritats, com la Vicepresidenta de Treball, Yolanda Díaz, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, o l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. També ha comptat amb un debat entre els exsecretaris generals del sindicat, Ignacio Fernández Toxo i Antonio Gutiérrez Vegara, i la participació de la secretària general de CCOO Catalunya, Belén López.

Relacionat amb aquest tema

Los sindicatos del sur de Europa contra la amenaza de la extrema derecha

Antonio Baylos

El paper de CCOO en la construcció de la democràcia

"Hi ha fotos que tenen força tel·lúrica, que no es limiten a retratar la història sinó que inauguren la història", iniciava Yolanda Díaz referint-se a la imatge de 1976 en la qual apareix Marcelino Camacho envoltat de desenes de companys durant l'Assemblea de Barcelona. "La democràcia es va obrir pas a les fàbriques, a les indústries, a les mines i universitats i als carrers, gràcies a milers d'homes i dones anònims. Ells són els artífexs de la democràcia".

El paper de CCOO en la transició ha estat una de les qüestions més destacades en els parlaments: "El dictador va morir al llit, però la dictadura va morir al carrer", ha ressaltat l'exsecretari de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.

Relacionat amb aquest tema

El absentismo ausente: los datos desmontan el discurso de Feijóo sobre las bajas laborales

Jorge Otero

"Les classes treballadores van ser el motor, la base de la lluita antifranquista i la conquesta de la democràcia", ha destacat el president de la Generalitat, Salvador Illa. "Avui sou clau per continuar defensant una Catalunya diversa i acollidora enfront dels qui volen fer de la migració un motiu de divisió i odi", ha continuat el president.

"No s'ha parlat de per què l'assemblea es va fer a Barcelona i no a Madrid", ha alertat en un moment l'exsecretari de CCOO, Antonio Gutiérrez. A causa de la detenció de la cúpula de l'organització i el posterior judici del Procés 1.001, l'organització de Madrid "no estava en condicions de garantir les mesures de seguretat per realitzar l'activitat", ha relatat.

"Si no es van resignar els homes i les dones en la clandestinitat, quan va pesar sobre ells la presó, la gent treballadora no es pot resignar ara, s'han de mobilitzar", ha incidit Díaz. La vicepresidenta ha llançat un missatge ja dirigit a incitar els votants d'esquerra a "no quedar-se quiets, ni resignar-se", en el que ha sonat com a avantsala de campanya electoral.

Gutiérrez ha afegit un contrapunt a la visió idealitzada de l'assemblea de Barcelona. Per a l'exsecretari, i participant d'aquella jornada històrica de 1976, de l'assemblea "vam sortir sense saber el que érem", per "diferències ideologitzades". Però "la realitat ens atropellava tant que vam haver d'anar corrent a registrar-nos com a sindicat".

Crítiques a Feijóo per les baixes laborals

No han sobrat tampoc els missatges a Feijóo per la polèmica llançada pel dirigent del PP sobre les baixes temporals.

"Són un despropòsit, Feijóo es basa en dades falses", ha qualificat el secretari general de CCOO, Unai Sordo. "No és veritat que a Espanya les persones de baixa cobrin el mateix que quan estan treballant", assevera.

“Si el que el Partit Popular està apuntant és que, si aconsegueix el govern, retallarà els drets de les persones malaltes o que irromprà en la negociació col·lectiva, em sembla d'una gravetat extraordinària”, ha continuat Sordo.

"El que diu Feijóo és que acabarà amb els drets laborals d'Espanya, amb acord o sense acord", ha adduït Díaz de les paraules del líder del PP, que ha informat que si governa, té el pla de reformar la normativa de baixes, encara que no hi hagi acord social.

Díaz ha apel·lat al fet que si vol solucionar el problema de les baixes laborals "arregli la sanitat pública en les 11 Comunitats Autònomes on governa". Ha recordat que a Andalusia es triga 173 dies a operar-se i hi ha 102 dies de mitjana per accedir a una consulta d'especialista, mentre que a Galícia es triga 77 dies a tenir una consulta per rehabilitació. "Prou de criminalitzar a la gent treballadora", ha conclòs.

“Com pot ser que algú que pretén governar consideri un càncer les baixes laborls?, s'ha preguntat Salvador Illa. “A Espanya existeix un risc real d'involució”, ha alertat.