La calor extrema amenaça les escoles catalanes: la meitat dels centres educatius públics no estan preparats

La meitat dels centres educatius públics de Catalunya no estan preparats per afrontar episodis de calor extrema com els viscuts en els darrers anys. Aquesta és la principal conclusió de l'informe Calor a l'escola: Com adaptar els centres educatius al nou clima del país, encarregat per Equitat.org, l'antiga Fundació Bofill, i elaborat per Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC) i Joana Ortiz (IREC - Institut de Recerca en Energia de Catalunya).

Segons l'informe, 1.220 de 2.500 dels centres educatius a Catalunya són anteriors a l'any 2000 i, d'acord amb la informació pública i els darrers plans del Departament d'Educació, no han estat reformats amb criteris d'adaptació climàtica. Això implica que "una majoria dels centres no està preparada per al nou context climàtic i arrossega, a més a més, dèficits acumulats d'envelliment".

Unes limitacions estructurals que, amb l'increment previst de temperatures, "impediran garantir condicions mínimes de confort si no s'hi actua de manera integral", segons l'informe, que detalla que a partir del 2030 es preveuen entre 22 i 65 dies anuals amb més de 27 graus en funció del territori, l'edifici o l'entorn natural de l'escola. És a dir, es poden arribar a superar els límits de calor durant una quarta part del curs (26%).

Relacionat amb aquest tema

Per què no cal plantar més arbres, sinó gestionar millor els que ja tenim?

Judit Castaño

L'informe recorda que l'exposició prolongada a la calor té un greu impacte en el rendiment acadèmic i l'aprenentatge. Afecta les habilitats cognitives d'alumnat i dels docents i comporta menys capacitat per fer tasques complexes, limita la comprensió lectora, l'activitat neuronal i la memòria. Segons un estudi de l'informe PISA fet en 58 països, les notes a l'escola baixen un 0,18% cada dia a partir dels 26,7 graus de calor.

Segons l'informe, l'impacte de la calor excessiva és encara més gran i freqüent en entorns amb baix nivell socioeconòmic, per les condicions i la baixa qualitat dels edificis escolars i els habitatges, la manca d'accés a sistemes de refrigeració o a espais verds públics i entorns naturals.

Mesures a curt i mitjà termini

Per tot plegat, l'entitat demana un marc normatiu clar i adaptat als infants i proposa que aquest llindar de confort s'estableixi per sota del 27 graus centígrads d'índex de calor. "Les escoles del país es van dissenyar per a un clima que ja no existeix" ha explicat Ismael Palacín, director d'Equitat.org, que a afegeix que el canvi climàtic pot ampliar les desigualtats educatives, ja que no tots els infants tenen les mateixes condicions a casa per fer front a la calor.

A curt i mitjà termini, l'entitat reclama reimpulsar l'actual pla de xoc i concretar-lo per garantir que arribi a tots els centres a curt termini. Aquest pla hauria de preveure la instal·lació de ventiladors de sostre a totes les aules, millorar la ventilació nocturna o a primera hora del matí, instal·lar sistemes d'ombra naturals o bioclimàtics i habilitats espais estratègics climatitzats, com el gimnàs o el menjador, per a moments de màxima calor i concentració de persones.

Relacionat amb aquest tema

Menys carn i peix i més llegums als menús escolars rebaixa a la meitat l’impacte ambiental

Públic

En aquest sentit, el Departament d'Educació va confirmar fa poc que preveu invertir uns 20 milions per instal·lar ventiladors de sostre aquest estiu en centres que no tenen cap mena de sistema de climatització, fruit del pla de xoc impulsat pel Govern d'ERC de Pere Aragonès arran dels episodis de calor que es van viure l'any 2022.

Mesures a llarg termini

Més enllà d'aquestes actuacions, Equitat.org planteja una transformació profunda de la xarxa de centres educatius per assegurar el confort climàtic permanent. Aquest pla estableix una diagnosi obligatòria, transparent i amb criteris compartits, liderada i finançada per la Generalitat, amb la col·laboració de cada centre.

A partir d'aquesta diagnosi, estableix primer que es facin millores integrals dels edificis per solucionar les deficiències estructurals abans d'avançar en solucions de més envergadura. La primera actuació és reduir la demanda energètica i millorar el confort, per exemple millorar l'aïllament de façanes i cobertes, renovant fusteries i envidriats i garantir la ventilació creuada. 

Un cop s'hagi reduït la demanda energètica, l'informe planteja incorporar sistemes de climatització, primer valorant si és necessari refrigerat tot l'edifici o només alguns espais, amb aerotèrmia, combinant radiadors de baixa temperatura o sostres radiants, així com sistemes de refredament evaporatiu. A més, es recomana l'ús de sistemes de monitoratge o control avançat que permeti optimitzar el funcionament d'aquests sistemes. També planteja la instal·lació d'energies renovables, com la solar fotovoltaica.

El cost d'aquestes accions van dels 300.000 euros per centre si només fan falta mesures passives, al milió quan s'han d'instal·lar sistemes de climatització. En aquest sentit, l'informe proposa prioritzar les intervencions segons la severitat climàtica a l'estiu, l'estat de l'edifici, la vulnerabilitat socioeconòmica, l'edat de l'alumnat i necessitats especials de la comunitat educativa.

1.300 milions

L'entitat xifra en 1.300 milions la inversió per a climatizar les escoles. Per a una transformació completa en cinc anys, caldria invertir en 250 centres anualment i suposaria un pressupost de 90 a 260 milions l'any. Si el programa s'estén al llarg de 10 anys, el ritme seria de 122 centres anuals i la inversió d'entre 45 i 130 milions l'any. Això suposaria invertir uns 2.000 euros per alumne en total.