L'atenció sanitària a migrants sense empadronar a Almeria: falta de tractament, ambulàncies que no recullen malalts i traductors de Google

Pacients que veuen obstaculitzat l'accés al tractament per a una malaltia greu perquè no poden empadronar-se on viuen, malalts als quals les ambulàncies es neguen a recollir perquè viuen en assentaments barraquistes, altres a qui cobren 200 euros per ser atesos en el servei d'urgències malgrat tenir número de la Seguretat Social i a qui comuniquen que pateixen VIH a través del traductor de Google perquè no hi ha mediadors que coneguin el seu idioma. Aquest és el panorama dels treballadors migrants quan acudeixen a la sanitat pública andalusa a la província d'Almeria, amb gairebé un 23% de població estrangera, la majoria mà d'obra de la potent agricultura sota plàstic amb un valor de comercialització declarat de més de 4.500 milions d'euros a l'any.

Aquesta realitat és anterior al pacte de govern signat dijous passat, 2 de juliol, per PP i Vox per reelegir Juan Manuel Moreno Bonilla com a president de la Junta, que, a més de la prioritat nacional en l'accés a les ajudes públiques, estableix l'obligació de realitzar una auditoria anual del cost sanitari derivat de l'atenció a estrangers a Andalusia i la creació d'un servei específic que, en col·laboració amb els ajuntaments, vigili l'empadronament que dona accés a prestacions socials i d'habitatge.

Un informe del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) d'Almeria publicat aquest any sobre les barreres d'accés al padró a Níjar, un dels municipis andalusos amb major percentatge de població estrangera i més assentaments de barraques, revela les greus conseqüències que pot tenir fins i tot per a la salut de les persones la denegació de l'empadronament a persones que habiten infrahabitatges. Denegacions després de visites de comprovació del domicili realitzades durant la jornada laboral, expedients paralitzats durant mesos sense resolució expressa, rebutjos verbals en finestreta sense possibilitat de recurs i la negativa generalitzada dels amos d'aquestes infravivendes a signar un certificat d'empadronament en la seva propietat són els principals obstacles que, segons l'informe, impedeixen registrar-se oficialment com a veïns a centenars de migrants.

Relacionat amb aquest tema

La cartera de Justícia que Moreno lliura a Vox: 751 milions de pressupost i competències en atenció a víctimes de violència masclista

Raúl Bocanegra

En l'informe s'inclou el cas d'un home que viu al costat d'altres treballadors migrants en la zona de Poble Blanc, en un vell mas que abans del boom dels hivernacles servia d'habitatge als agricultors de la zona. Com moltes altres persones, no va poder aportar l'autorització de la propietat de l'immoble que li reclamava l'Ajuntament de Níjar per empadronar-se i després van arribar les conseqüències. “Mesos després se li va detectar una greu malaltia hepàtica. I el fet de no estar empadronat va dificultar que l'hospital pogués realitzar les proves diagnòstiques a temps i, sobretot, va impedir que pogués entrar en el tractament de diàlisi requerit”, assenyala el SJM.

Necessita “urgentment” el certificat del padró

Aquest home és Abdelatif, marroquí de 48 anys que en fa cinc que viu a Espanya, on ha treballat en la construcció i com a camioner fins que li van detectar una insuficiència renal crònica que li impedeix treballar, però sense poder percebre ara cap ajuda perquè no estava contractat, com tampoc té dret a les que atorga l'empadronament, perquè l'hi han denegat.

“A causa del meu estat de salut, ja no puc treballar ni cobrir les meves despeses de manutenció. Per aquest motiu vaig acudir a la Seguretat Social per sol·licitar ajuda, però em van informar que és necessari tenir un certificat d'empadronament", explica a Público Abdelatif. “Lamentablement —afegeix— no he pogut obtenir el certificat perquè el propietari de l'habitatge s'ha negat a facilitar-me la documentació necessària. A més, algunes persones m'han demanat diners a canvi d'aconseguir-ho, una cosa que no puc permetre'm a causa de la meva difícil situació econòmica”.

Abdelatif recalca que necessita “urgentment” el certificat d'empadronament per poder completar el seu expedient, accedir al servei de transport sanitari que el trasllada a l'hospital Torrecárdenas d'Almeria, situat a uns 35 quilòmetres de Níjar, on rep tractament d'hemodiàlisi, i sol·licitar les ajudes socials que necessita per cobrir les seves necessitats bàsiques. A causa de la seva insuficiència renal, ha de sotmetre's a tres sessions setmanals de diàlisi de quatre hores cadascuna, cada dimarts, dijous i dissabte.

Relacionat amb aquest tema

Moreno assumeix les banderes més radicals de Vox per ser reelegit president andalús

Raúl Bocanegra

“Els prego que tinguin en consideració la meva situació i m'ajudin a trobar una solució a aquest problema. Em sento cansat", diu Abdelatif a aquest diari.

Un altre informe, el que va publicar al desembre de 2025 la Coordinadora Estatal Padrón por Derecho, reflecteix que en els últims tres anys l'organització Metges del Món va atendre a tot Espanya més de 28.000 persones que van trobar obstacles per rebre assistència o accedir a tractaments essencials, la majoria d'elles migrants en situació irregular. Entre elles, hi havia 855 nens i 363 dones embarassades que van patir impediments per accedir a la sanitat pública per l'exigència de demostrar més de tres mesos de residència al nostre país.

“Aquestes xifres evidencien un seriós risc per a la salut pública: menors sense vacunes ni revisions pediàtriques, dones gestants sense control prenatal, malalties cròniques sense seguiment, bosses de població no coberta, desprotecció individual i familiar”, adverteix la coordinadora formada per més d'una vintena d'organitzacions de tot l'Estat.

Relacionat amb aquest tema

La regularització treu de l'economia submergida 159.097 treballadors migrants en els seus primers efectes

Laura Anido

Les ambulàncies que no entren als assentaments

El cas d'Abdelatif és un dels més greus, però no l'únic que atén el Servei Jesuïta a Migrants d'Almeria per deficiències en l'assistència sanitària a la població estrangera. Una de les seves tècniques d'intervenció social explica a Público que d'una manera bastant freqüent es troben amb persones que viuen als assentaments de barraques a les quals les ambulàncies del 061 es neguen a recollir.

“Recordo que una vegada ens van trucar perquè una senyora usuària del nostre servei havia tingut un greu atac d'ansietat i no tenien manera d'entendre's amb els del 061 perquè anessin a recollir-la. Llavors, vaig trucar jo i, quan els vaig dir que vivia a l'assentament d'El Hoyo, em van demanar l'adreça d'un carrer i els vaig dir que no hi havia nom de carrers, que jo els podia enviar la ubicació, però em van penjar i em van dir que no. Després d'insistir diverses vegades, finalment em van dir que ells no entrarien a l'assentament i que l'única manera de recollir-la era que portessin la dona a un poble proper”, relata la tècnica, que prefereix no identificar-se per por que això pugui influir en el tracte que rep quan acudeix als centres sanitaris acompanyant migrants com a mediadora.

Relacionat amb aquest tema

Sense padró no hi ha drets: rebel·lió contra les barreres que aixequen alguns ajuntaments contra els migrants

Santiago F. Reviejo

Aquesta dona, amb un fort atac d'ansietat, va ser traslladada en un taxi pirata, un vehicle d'un particular de l'assentament que cobra per portar passatgers, fins al poble on ja la va recollir l'ambulància del Servei Andalús de Salut (SAS) de la Junta, que la va portar a l'hospital. En una altra ocasió, la mateixa tècnica del SJM va ser la que va haver de traslladar en el seu cotxe una dona que patia dolors després d'una recent operació. “Són situacions molt angoixants”, diu.

Les característiques dels assentaments irregulars, on no arriba la xarxa municipal d'aigua ni la llum ni els camions de recollida d'escombraries ni el correu, dificulten també l'accés a la targeta sanitària per gaudir dels serveis de la sanitat pública. Així que molts dels seus habitants opten per donar una altra adreça a la qual els puguin enviar aquest document, entre elles la de la seu del SJM a Níjar. I això, segons la tècnica d'intervenció social, origina un xoc entre l'adreça que figura en les dades administratives del pacient i la real on viu, un problema que aflora, sobretot, quan es truca a una ambulància per a un cas urgent.

Factura de 800 euros per anar a urgències

Però els problemes no es limiten al padró. Aquesta tècnica explica el cas de dues dones marroquines a les quals el SAS va voler cobrar un total de 800 euros per quatre vegades que van anar a urgències a l'Hospital El Toyo d'Almeria, 200 euros per cada atenció. Les dues dones, segons el SJM, tenien número de la Seguretat Social perquè havien estat contractades en origen per a la campanya de recollida de la maduixa a Huelva, finalitzada la qual van romandre a Espanya i no van tornar al seu país.

La intervenció del SJM, que va presentar una reclamació davant el Servei Andalús de Salut, va evitar que els cobressin els 800 euros a les dues dones, que ara treballen a Almeria sense contracte. “En arribar a l'hospital van mostrar el seu passaport i ja no van indagar res més, si tenien número de la Seguretat Social ni res. I després els van enviar la factura”, precisa la tècnica.

Un altre problema habitual és el de la falta de mediadors en els centres sanitaris públics d'Almeria per acompanyar i traduir els pacients que amb prou feines parlen espanyol en una província on viuen més de 177.000 estrangers, que suposen el 22,7%, quasi la quarta part de la població. Per aquesta raó, les tècniques d'intervenció social del SJM dediquen ja prop de la tercera part del seu temps a acompanyar migrants quan van al centre de salut o a un hospital.

La setmana passada, una de les tècniques va posar una queixa en un centre de salut de Níjar perquè van deixar sense consulta, sense avisar-la prèviament, la dona a qui acompanyava, que pateix una malaltia als ulls que gairebé no li permet obrir-los. Aquesta dona va haver de pagar 30 euros a un taxi pirata per anar i tornar a casa seva des del centre de salut, on li van anul·lar la cita perquè el metge no havia pogut anar a la consulta. “El que fa més ràbia és que no la van avisar de res”, es lamenta la tècnica.

Un diagnòstic greu amb un traductor d'internet

Pitjor va ser el dia que aquesta tècnica va haver de comunicar ella mateixa a una dona d'origen subsaharià el greu diagnòstic que al centre de salut intentaven donar-li a través del traductor de Google. “Em van trucar del centre per demanar-me que li expliqués a aquesta dona, que parla francès, el que tenia. I quan em van dir el que tenia, em vaig quedar gelada: era VIH. I, és clar, em vaig negar a dir-li això per telèfon. Vaig anar al centre de salut a explicar-l'hi”. Això va passar el 2024 i des de llavors aquesta tècnica acompanya la dona en totes les seves visites periòdiques a l'hospital per tractar-se la seva greu immunodeficiència.

“Ho veig tot això molt injust, tant les barreres idiomàtiques com el racisme que he vist en centres de salut i hospitals”, diu la tècnica del SJM.

A Andalusia, la Junta reconeix el dret d'assistència sanitària pública a aquelles persones estrangeres que acreditin residència efectiva a la comunitat, encara que no disposin de residència legal. Aquestes persones, segons la Conselleria de Sanitat, tenen accés a la cobertura del Sistema Sanitari Públic d'Andalusia "en condicions equiparables a la població amb residència legal, d'acord amb el principi d'universalitat", tal com estableix el decret 180/2026 aprovat pel Govern central el passat 11 de març.

El decret, aprovat a proposta dels ministeris de Sanitat i d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, regula el procediment per al reconeixement del dret a la protecció de la salut i l'atenció sanitària amb càrrec a fons públics de les persones estrangeres que es trobin a Espanya sense residència legal. El seu objectiu és reforçar la seguretat jurídica, la cohesió territorial i l'aplicació homogènia del dret en tot l'Estat.

Per “desburocratitzar” el procés, la nova norma disposa que el reconeixement del dret a l'atenció sanitària es dugui a terme mitjançant una declaració responsable. En aquest document, la persona sol·licitant manifesta que no compta amb cobertura sanitària per cap altra via, que no pot exportar el dret des d'un altre país i que no existeix un tercer obligat al pagament de la seva assistència. I per facilitar l'acreditació de la residència habitual a Espanya, tot i que l'empadronament és el document preferent, s'accepten altres mitjans de prova com certificats d'escolarització o matriculació en centres públics, informes de serveis socials o factures de llum, gas, aigua, telefonia o internet a nom del sol·licitant.

L'acord de PP i Vox per a la formació del nou govern andalús disposa ara, però, que la Junta durà a terme una auditoria anual i desglossada del cost directe i indirecte que suposa per al sistema sanitari autonòmic l'atenció prestada a la població estrangera, diferenciant, en la mesura en què ho permeti la legislació vigent, entre “residents legals, desplaçats temporals, persones sense residència legal acreditada, assistència urgent, farmàcia, hospitalització, atenció primària, urgències, parts, proves diagnòstiques i atenció especialitzada”.