Sobirania digital i geopolítica de la tecnologia per transformar el món

El terme és ineludible en el debat polític contemporani. Sovint va acompanyat d'un adjectiu com "nacional", "alimentària" o, com en aquest cas, "digital". El simposi de DECODE –un projecte multidisciplinari de la Unió Europea que "té com a objectiu crear consciència sobre la sobirania de dades en la futura societat digital", segons la seva pròpia definició– porta com a títol 'Més enllà del capitalisme de vigilància: recuperant la sobirania digital'. Les jornades, que s'emmarquen dintre la biennal de pensament Ciutat Oberta que organitza aquests dies l'Ajuntament de Barcelona, busquen "articular una visió estratègica sobre com les tecnologies digitals poden contribuir a la millora d'un projecte polític i econòmic alternatiu al del capitalisme de vigilància dominant i a l'extractivisme de dades, controlat per un petit grup d'empreses amb base principalment als Estats Units o la Xina, donant lloc a una veritable batalla per la supremacia digital".

Els seus organitzadors –entre els quals hi ha la responsable de l'oficina d'innovació digital de l'Ajuntament de Barcelona, Francesca Bria– han tractat de crear un espai de trobada per als qui estan interessats en questions econòmiques i geopolítica i aquells que tenen un bon coneixement en els desenvolupaments de les noves tecnologies, en particular big data, i també esperen que la trobada serveixi per sentar les bases "d'alternatives públiques democràtiques i igualitaristes al consens de les plataformes privades i jerarquique actual".

La primera conferència ha estat a càrrec d'un dels organitzadors, Evgueni Morozov, qui ha fet un balanç de la situació. Morozov ha recordat que el terme "sobirania digital" era utilitzat fins no fa gaire per Rússia i la Xina, però que s'ha estès a la resta de països per motius de seguretat nacional. Els estats, ha dit l'autor de El desengaño de internet, busquen cada cop més controlar els fluxes d'informació globals, però també el lloc físic on s'emmagatzemen les dades i que en molts casos determina quina legislació s'aplica sobre elles. Ha citat el recent cas als EUA de l'empresa xinesa Huawei, que es troba sota sospita de les autoritats nord-americanes per les seves vinculacions amb el govern xinès.

Encara que els grans actors segueixen sent els EUA, la Xina i la Unió Europea, Morozov ha senyalat que cada cop hi ha més fons sobirans de països com l'Arabia Saudita, Rússia, Turquia o Bahrein invertint en el desenvolupament de noves tecnologies digitals, la qual cosa no només modifica les regles joc, sinó que també genera preocupacions de caire polic i ètic. Un quadre, per tant, complex i farcit de contradiccions, en el qual la seguretat nacional ha substituït progressivament les possibilitats de cooperació.

Altres reptes que planteja Morozov són l'escletxa digital entre els països en vies de desenvolupament i els industrialitzats; la supervisió de les grans empreses monopolistes del sector, com Google, Facebook o Amazon o la recuperació del control sobre les dades personals a través de la introducció de programari nadiu i fins i tot tecnologia pròpia –i ha esmentat novament el cas de Huawei, que va presentar fa no gaire un xip propi–, amb la qual va assolir la sobirania digital. També ha advertit que la UE es troba en una posició feble, ja que de tots els actors, és el que més depèn de la tecnologia d'altres.

"Un món cada cop més distópic"

La segona sessió del matí ha estat decidaca a "les guerres comercials digitals" i el monopoli digital. L'ha moderat Renata Avila, advocada del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, des del 2009 i membre del moviment Diem25 fundat per Yanis Varoufakis. Avila ha comptat amb la participació de diversos experts, com la investigadora Maria Ptashkina, l'advocat Tulio Rosembuj o Alekséi Ivanov, de l'Institut d'Alts Estudis de Moscou i responsable del centre antimonopoli dels BRICS. Ivanov ha condemnat les sancions de Washington contra Rússia –que també afecten al sector de les noves tecnologies– i la competició entre països, que ha portat a una "balcanització creixent" que ofega les expectatives dels seixanta i setanta d'aplicar aquest desenvolupament tecnocientífic a causes humanitàries i no a l'enriquiment o el control dels ciutadans, i ha reclamat una regulació internacional que "domi" a les empreses del sector.

La periodista Wendy Liu ha jutjat que ens trobem en "un món cada cop més distópic" en el qual el "poder acumulat" de les grans corporacions "sobre els usuaris" s'amaga "ere bastidors", gràcies en bona mesura a la seva "dimensió transnacional". Silicon Valley és, ha assegurat Liu, la personificació del capitalisme tardà en aquesta fase, ja que encara que es presenta com a post-material i eteri, es basa en realitat en quelcom ben material: el treball dels obrers xinesos a les cadenes de muntatge i la precarietat de molts dels treballadors al món desenvolupat. Liu, col·laboradora de capçaleres com Tribune i New Internationalist, ha denunciat els llocs comuns del sector –com que el canvi únicament és possible a nivell del consumidor, relegant a un segon pla o fins i tot ignorant l'organització col·lectiva– i ha demanat una anàlisi estructural del capitalisme que estripi el vel ideològic de les grans corporacions i reveli el seu caràcter capitalista real, així com un vertader control democràtic sobre aquestes tecnologies, que amb la legislació i polítiques actuals no és possible.

El simposi continuarà aquesta tarda amb una taula sobre la relació entre el món financer i les grans tecnològiques en la qual participarà, entre d'altres, Vijay Prashad, i una conferència sobre el paper de la Xina en aquest "nou ordre mundial" digital a càrrec de la professora de la Universitat Simon Fraser Yuezhi Zhao. Al cartell de demà destaquen els noms de Paul Mason, periodista de The Guardian i l'autor de Postcapitalisme, i Shoshana Zuboff, una de les primeres autores que teoritzà sobre el capitalisme de vigilància.