El Síndic insisteix a millorar la detecció, el finançament i la formació per frenar la segregació escolar

La reducció del 25% de la segregació escolar des de 2019 demostra que les mesures impulsades en el marc del Pacte contra la segregació "funcionen", però també evidencia que hi ha "reptes pendents que cal abordar". Així ho ha explicat Aida Rodríguez, adjunta d'Infància del Síndic de Greuges, durant la sisena jornada de seguiment del Pacte al món local que s'ha celebrat aquest dimarts. “Veiem que les mesures funcionen i que tenen un impacte positiu, però encara hi ha reptes importants que cal abordar”, ha afirmat.

Rodríguez ha reclamat reforçar la detecció de l'alumnat vulnerable prèvia abans de l'escolarització, un finançament més focalitzat i una formació docent que s'adapti a la realitat social dels centres. En aquest sentit, ha subratllat el paper clau del món local per actuar sobre la segregació residencial i reduir desigualtats educatives vinculades al territori.

Reptes pendents

Un dels punts més crítics, segons Rodríguez, és la detecció d’alumnat vulnerable abans de la seva entrada al sistema educatiu, especialment abans d’I3. “Si aquesta detecció es fa massa tard, perdem oportunitats d’inclusió efectiva”, ha alertat.

Un altre problema estructural és la matrícula viva, que afecta uns 22.000 infants que arriben al llarg del curs i que, sovint, es concentren en centres de màxima complexitat. “Cal millorar la planificació per evitar que aquest alumnat es concentri en escoles que ja tenen un alt percentatge d’alumnes vulnerables”, ha subratllat Rodríguez.

A més, ha denunciat la manca de cobertura adequada de les motxilles escolars, especialment als centres concertats, i ha reclamat una revisió del model de finançament, que considera “excessivament lineal”. “Necessitem que la inversió es focalitzi en els centres amb més necessitats educatives”, ha apuntat.

Segregació residencial i dins els centres

Un dels punts més innovadors de la jornada d’enguany ha estat la presentació de dos documents de treball que obren dues noves línies d’anàlisi: la segregació residencial i la segregació interna dins dels centres educatius. Aquests documents, elaborats amb la col·laboració de l’UAB i la UPF, proposen que la lluita contra la segregació escolar s’acompanyi de polítiques públiques en àmbits com l’habitatge, l’urbanisme i els drets socials.

“El canvi de perspectiva és fonamental. Hem d’entendre que la segregació escolar pot ser causa i conseqüència de la segregació residencial. Els municipis tenen un paper clau per combatre-la amb polítiques d’habitatge i d’inclusió urbana”, ha assegurat Rodríguez. A més, ha posat el focus en la necessitat de treballar la diversitat dins dels centres amb una mirada antiracista i amb més recursos per a l’acollida de l’alumnat d’origen estranger.

En aquesta línia, ha dit que hi ha una altra mancança estructural que és la formació del professorat. “La formació inicial no reflecteix la realitat dels centres actuals. És una demanda persistent del mateix professorat”, ha lamentat Rodríguez, que també ha reclamat una formació contínua orientada a la gestió de la diversitat i la inclusió educativa.

Durant la jornada, també s’han compartit bones pràctiques com els pactes locals i les taules mixtes de planificació, que han permès als municipis implicar-se activament en la lluita contra la segregació. En aquest sentit, Premià de Mar, Manresa, Sant Cugat del Vallès i Mataró han exposat les seves experiències de gestió local.

Per la seva banda, Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges, ha participat en la jornada inaugural i ha destacat que “més del 75% dels municipis amb més d’un centre educatiu són signataris del Pacte”. Ha subratllat la importància de la seva col·laboració per garantir una escolarització equilibrada.