Set llocs de Barcelona relacionats amb Santa Eulàlia que potser no coneixíeu

Tot i que l'actual patrona de la ciutat és la Mare de Déu de la Mercè, primer ho va ser Santa Eulàlia, però a finals del segle XVII, el Consell de Cent es va comprometre a nomenar la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona si deslliurava la ciutat d'una plaga de llagostes. El desig es va complir i el patronatge de la ciutat va canviar. 

Un cop presa la decisió de revocar Santa Eulàlia, un grup de barcelonins van anar a l'església de la Mercè a apedregar les autoritats. Davant la pressió popular, es va decidir que la Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia compartissin patronatge. Malgrat el canvi, encara hi ha llocs, tradicions i símbols de la ciutat que perviuen directament relacionats amb Santa Eulàlia.

El convent dels Caputxins de Sarrià

Segons la llegenda, Santa Eulàlia va néixer al barri de Sarrià l'any 290. A la placeta del convent dels Caputxins de Sarrià es conserva una pedra procedent de l'antic convent atribuïda a la família paterna de la santa. Diuen que la feia servir la santa per pujar i baixar d'un ruc, amb el que anava a Barcelona. 

Les oques blanques del claustre de la Catedral

Una jove Eulàlia, amb només 13 anys, va ser condemnada perquè no va renunciar a la fe cristiana. Va patir tretze turments, tants com anys tenia, fins que va morir a la creu. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha 13 oques blanques, que simbolitzen la puresa de la santa.

La Baixada de Santa Eulàlia

Un dels símbols més emblemàtics de Santa Eulàlia és el Carrer La Baixada de Santa Eulàlia. La llegenda diu que van introduir a la jove nua dins d’una bóta plena de vidres, ganivets i claus i la van llençar tretze cops carrer avall. Finalment, la van crucificar en una creu en forma d’aspa el 12 de febrer del 303. 

Una estàtua a la plaça del Pedró

Segons la llegenda, Santa Eulàlia va ser crucificada a la plaça del Pedró. L'any 1687, al mateix lloc, li van aixecar una estàtua, que va ser destruïda durant la Guerra Civil. El cap, però, es conserva al Museu d'Història de Barcelona MUHBA.

El passatge de Santa Eulàlia

Santa Eulàlia té fins a set vies que porten el seu nom: tres carrers (Santa Eulàlia, Nou de Santa Eulàlia i Arc de Santa Eulàlia), una plaça, una baixada, un passeig i un passatge, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta. El passatge té una estreta relació amb Ramon Casas, ja que un nebot del pintor modernista, Santiago Codina, va construir una sèrie de cases amb estil britànic entre els anys 1928 i 1931, obra de l’arquitecte Josep Maria Ros i Vila.  

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un antic llogaret que actualment pertany al barri del Turó de la Peira. Les restes d'aquest conjunt, que inclou el santuari d'aquest nom i la masia de Can Basté, i l'antic hostal de Ca n'Artés, estan catalogades com a Bé Cultural d'Interès Local.

L'Institut Tècnic Eulàlia

L'Institut Tècnic Eulàlia es va fundar el 1925 al barri de Sarrià de Barcelona en un casal d'estil neogòtic. En el seu interior conserva  una capella dedicada a Santa Eulàlia.