Sant Esteve: per què és festa a Catalunya i no a la resta de l'Estat?

Més enllà del sopar de Nadal i del dinar del dia 25, moltes famílies aprofiten l'endemà, 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, per tornar a reunir-se entorn de la taula i compartir un àpat que forma part de la tradició nadalenca. Mentre torrons, polvorons i neules segueixen encara a la sobretaula, escudella i carn d'olla i el rostit donen pas a un altre dels grans plats tant tradicionals com deliciosos d'aquestes festes: els canelons. El pollastre farcit o el tall rodó són altres dels segons habituals.

Aquest dia, però, no és festa oficial en gran part de l'estat espanyol, per bé que sí a indrets europeus. Us heu preguntat mai per què passa això? La història es remunta al passat carolingi i té a veure amb la dita: "Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva".

Un dia per tornar a casa després de Nadal  

La raó d'aquest contrast té el seu origen en l'edat mitjana. Si mirem enrere, la celebració s'arrela en els costums que van quedar fixats al segle IX (per bé que l'origen es pot trobar al segle VIII), quan la Catalunya Vella formava part de l'imperi carolingi i depenia del bisbat de Narbona. Aquell context religiós i social era ben diferent del de la resta de la península Ibèrica cristiana, que en el seu cas estava dominava pels gots i formava part del bisbat de Toledo.

Aquest fet suposava diferències pel que fa als conceptes de família i hàbits familiars. En l'imperi carolingi, la família s'entenia com un grup extens (semblant a un clan) i les festivitats religioses implicaven desplaçaments importants fins a la casa pairal. Nadal era una de les jornades de celebració més rellevants i, amb els mitjans de transport precaris i de les distàncies llargues, calia temps perquè tothom pogués tornar a casa seva. 

En aquest sentit, la festa més important del calendari religiós era la festa de Nadal, la qual aplegava tota la família en una llar. Així, originalment, Sant Esteve no era pas una festa amb celebracions pròpies, sinó un dia en què no es treballava perquè les famílies poguessin tornar al seu domicili després de la celebració nadalenca. D'aquí ve el refrany popular: "Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva".

Una celebració europea  

La celebració de Sant Esteve com a jornada de festa després de Nadal no és exclusiva de Catalunya. Diverses regions europees que també van estar influïdes per la dinàmica carolíngia mantenen tradicions similars. Es tracta de grans països europeus que han mantingut aquesta tradició, especialment a l'Europa central i als països escandinaus, on és força estesa. Alemanya, Suïssa, Grècia, Hongria, Polònia, Itàlia, Lituània, Bulgària, Àustria, Dinamarca i el Regne Unit són altres indrets on també es fa.

A Catalunya, però, la festivitat ha perdurat amb una identitat pròpia i forma part del conjunt de dies festius que, tradicionalment, també inclouen celebracions. En aquest sentit, per això els catalans també fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les altres festes més rellevants del calendari religiós de casa nostra. 

Així, el 26 de desembre és una jornada marcada per la tradició familiar i la cuina de reaprofitar, una cita del calendari festiu que a Catalunya s’ha mantingut viu al llarg dels segles. Un costum arrelat a la vida nadalenca que explica com la història, els hàbits socials i el temps compartit. Més enllà del calendari laboral, explica una manera pròpia d'entendre les festes de Nadal.