La ruptura de Junts amb el PSOE fa trontollar la legislatura i dificulta futures enteses

L'Executiva de Junts per Catalunya ha decretat aquest dilluns a Perpinyà la ruptura de relacions amb el PSOE, i per tant "la retirada del suport al Govern espanyol", a l'espera de si els afiliats del partit ratifiquen la decisió de la direcció en la consulta interna que se celebrarà aquest dimecres i dijous. Segons ha explicat el mateix president de Junts, Carles Puigdemont: "No ajudarem ni a aquest, ni a cap altre Govern, que no ajuda a Catalunya".

Diversos membres de l'Executiva consultats mostren "respecte" per la decisió que puguin prendre els afiliats: "Tenen l'última paraula de forma democràtica", asseguren. I justifiquen la consulta a les bases: "els afiliats i afiliades van ratificar l'Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez –com a president del Govern espanyol- i per tant té tota la lògica que també decideixin sobre la ruptura de relacions per l'incompliment dels acords", asseguren.

Però en el que totes les fonts del partit consultades coincideixen és en el convenciment que la militància de Junts ratificarà la proposta de l'Executiva de ruptura amb el PSOE. "Hi ha una gran desconfiança amb el PSOE –entre les bases del partit- i un gran malestar per com se'ns ha tractat en aquests dos primers anys de legislatura", asseguren.

 Bloqueig actual i hipoteca de futur  

Amb aquesta previsible certificació de les bases a la ruptura amb el PSOE decidida per l'Executiva, dos són els interrogants principals que planteja la maniobra de Junts. En què es concretarà la ruptura amb els socialistes i amb el Govern espanyol? I perquè es produeix en aquest moment i no fa un any o d'aquí a uns mesos? De moment, Puigdemont s'ha limitat a assegurar que Junts passarà a l'oposició i que el PSOE no podrà comptar amb els seus set vots al Congrés.

Sobre la concreció de la ruptura amb el PSOE, i amb la moció de censura descartada, des de Junts posen l'accent en dos aspectes, el bloqueig de la legislatura i la "gran desconfiança" acumulada amb els socialistes que, segons expliquen, hipoteca "una futura hipotètica reedició d'uns acords com els de Brussel·les", en cas que en les pròximes eleccions generals Junts torni a ser decisiva en la investidura. Per tant, no només donen per finiquitada la legislatura actual, sinó que adverteixen que "les causes de la ruptura són de fons i aniran més enllà d'una simple votació al Congrés d'una llei o d'un decret". "Tindrà conseqüències de futur que els socialistes haurien de tenir presents", asseguren els juntaires.

Si es certifica la ruptura, com és molt probable que succeeixi, el primer objectiu de Junts serà el bloqueig parlamentari al Congrés amb la votació contrària a les iniciatives del Govern espanyol. Els de Puigdemont consideren que la simple aritmètica que els alinearà amb la resta de l'oposició, PP i Vox, no els farà "tremolar les cames", tot al·legant que també grups com Podem han votat en contra del Govern espanyol en  coincidència amb la dreta, "per exemple per tombar la delegació de competències en immigració –retreuen-". O fins i tot el propi PSOE "pactant la renovació del poder judicial", assegura Puigdemont. Això sí, els dirigents de Junts asseguren que "votarem com sempre en clau de l'interès per Catalunya i per tant aprovarem allò que considerem bo per al nostre país". "Però res més", recalquen.

Junts focalitzarà el seu bloqueig en votacions estratègiques per al Govern espanyol, i la més important serà la dels pressupostos generals si és que, com té intenció Pedro Sánchez, s'acaben presentant. Des de Junts tanquen totalment les portes a qualsevol negociació sobre els comptes i donen per fet que no s'aprovaran. També auguren que el Govern espanyol patirà un revés en totes les iniciatives parlamentàries de calat que no tinguin una derivada específica que a parer de Junts pugui beneficiar a Catalunya.

 Desmantellament de la taula de Suïssa  

La segona conseqüència de la ruptura serà, probablement, el desmantellament de la taula de negociació amb mediador internacional que Junts i el PSOE mantenen a Suïssa des de l'inici de la legislatura. La taula de Suïssa s'ha anat reunint periòdicament amb Carles Puigdemont i l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán com a principals interlocutors. Amb la detenció i empresonament de Cerdán, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, va agafar pes en la interlocució per part del PSOE. Fonts de Junts asseguren que les darrers reunions, l'última a principis d'octubre, "han anat malament perquè ja s'havia instal·lat la desconfiança". Des de Junts consideren "una greu irresponsabilitat" i "una oportunitat perduda" no haver aprofitat aquest mecanisme per poder "encarrilar una via de solució del conflicte polític que enfronta a Catalunya i l'Estat espanyol".

Des de Junts indiquen que "si es consolida el trencament" demanaran al mediador internacional, el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo, que faci públiques les actes de les reunions que demostraran els incompliments per part del PSOE als acords que s'havien establert a Suïssa. Una certificació dels incompliments que per als juntaires és també la constatació "del fracàs de la via negociadora amb el PSOE que farà molt difícil una nova entesa amb els socialistes en el futur".

Relacionat amb aquest tema

Ruptura de Junts amb el PSOE: ERC defensa la negociació, el PSC apel·la a la "responsabilitat" i els Comuns creuen que és un "error"

Judit Castaño

 Perquè arriba ara el trencament?, els incompliments  

El segon gran interrogant en la decisió de Junts de trencar relacions amb el PSOE és el moment en què s'ha pres. Fonts de la direcció asseguren que "la situació era ja insostenible" i recorden que fa un any ja van advertir de que calia un nou rumb en la relació i van posar sobre la taula l'exigència de la qüestió de confiança per a Pedro Sánchez. Mesura que van acabar retirant a petició del mediador Galindo. Anant més al detall, les fonts consultades posen l'accent en què la gota que ha fet vessar el got ha estat la reticència del Govern espanyol a legislar en matèria de multireincidència i combat de l'ocupació delinqüencial tal com li exigia Junts.

Però ja durant els últims mesos, Junts ha denunciat la manca d'avenços en les principals carpetes acordades el 2023 per a la investidura de Pedro Sánchez. Entre elles, el bloqueig en la negociació de l'oficialitat del català a la Unió Europea. L'anunci in extremis de l'obertura d'un procés de diàleg amb el Govern alemany per tractar la qüestió del català a Europa tampoc ha acabat de convèncer a la direcció de Junts. D'altra banda, la formació denuncia que la llei d'amnistia no s'ha aplicat de forma efectiva per culpa dels jutges del Tribunal Suprem, que l'han bloquejat en el cas dels líders del procés. Si bé són conscients que els esculls es troben en determinats magistrats, retreuen al Govern espanyol no haver fet prou per plantar cara al poder judicial. També lamenten que no hi ha hagut una "amnistia política" com la que reclamaven, amb el reconeixement de la interlocució de Puigdemont al més alt nivell i l'assumpció del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. A més d'aquestes dues carpetes, tampoc han tirat endavant altres acords amb el Govern espanyol, com la proposició de llei per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, que va ser inadmesa a tràmit pel vot en contra de Podem al Congrés.

 Fracàs estratègic  

Però en la decisió han pesat també aspectes com l'estratègia dissenyada pels Acords de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, en el marc de la pugna per l'hegemonia de l'independentisme que els de Puigdemont mantenen contra ERC especialment. I un corriment de terres demoscòpic que en algunes enquestes donen a Junts un sotrac de gairebé la meitat dels escons del Parlament. Amb Aliança Catalana com a principal beneficiària.

En Junts tenen el convenciment que la falta de rèdits concrets que es puguin capitalitzar davant les seves bases de votants xoca directament amb la promesa de què, a diferència d'ERC, Junts no negociava "a canvi de res". I que en aquests moments, les dues principals fuites de vots que tenen son el transvasament cap a Aliança Catalana pel debat migratori i els desencisat pels pobres resultats de l'acord d'investidura amb el PSOE. En aquest càlcul electoralista també s'hi inclou el PSC, al qual es responsabilitza de part del fracàs dels acords. Puigdemont acusa el Govern de Salvador Illa d'una suposada "creixent espanyolització de Catalunya".

 La moció de censura, difícil d'entendre pels votants de Junts  

Ara bé, Junts ha pres la decisió amb el problema afegit que el trencament no pot incloure la mesura que permetria explicitar-lo de forma més evident, la moció de censura. Malgrat que aquesta és una opció que s'ha estudiat, els dirigents de Junts ho han descartat totalment per la dificultat d'explicar-ho a Catalunya. Entre altres coses han pesat algunes dades com les del CIS que indiquen que 6 de cada 10 votants de Junts prefereixen a Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Mentre que només 1 de cada 10 prefereix Alberto Núñez Feijóo. "Nosaltres no formem part de cap bloc a Madrid, ni de dretes ni d'esquerres, allà no hi tenim amics, només interessos, però una moció de censura amb PP i Vox seria molt difícil d'entendre per a molta gent", asseguren fonts pròximes a Puigdemont.

Relacionat amb aquest tema

L'executiva de Junts decideix per unanimitat trencar amb el PSOE

Marc Font / Ferran Espada

A partir d'aquest dilluns, el trencament de relacions amb el PSOE queda en mans de la votació de la militància, uns 6.500 afiliats i afiliades amb dret a vot. Ja es va fer una consulta per ratificar l'Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el 2023. En aquell moment, amb una participació del 67% de les bases, el 86,16% van votar a favor del pacte, mentre el 13,83% ho va fer en contra. I una altra important va ser a l'octubre del 2022, quan Junts va sotmetre a votació de les seves bases una decisió de tanta transcendència com la sortida del Govern de Pere Aragonès després d'un intens debat intern. En aquell cas, el resultat va ser disputat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants. El resultat sobre el trencament amb el PSOE el sabrem dijous vinent, a les sis de la tarda, però es preveu molt menys ajustat.