Rufián tensa la relació entre Junts i ERC qualificant l'entorn de Puigdemont de "senyorets que anaven de James Bond"

La situació de Rússia a l'escena internacional, rebutjada a pràcticament tota Europa per la brutal invasió que Vladimir Putin ha ordenat sobre Ucraïna, ha suposat un brou de cultiu que fa inevitable que s'aprofiti la conjuntura per posar sota la lupa la relació que qualsevol actor internacional hagi tingut amb el Kremlin en els darrers anys, o com a mínim s'hagi acostat a la Plaça Roja de Moscou encara que no hagi passat d'allà.

En aquest marc, era previsible que ressorgeix els ressò de la suposada relació que determinats personatges de l'independentisme català lligats a Junts i a la persona de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, van tenir al seu dia amb suposats emissaris del Govern rus per aconseguir suports per al Procés independentista. El que no era d'esperar és que un dirigent d'Esquerra com el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, avalés aquestes insinuacions que des de Junts sempre han negat i atribuït a les clavegueres de l'Estat. I la reacció des del partit de Puigdemont ha estat furibunda tensionant novament la relació amb Esquerra en un nou episodi de confrontació entre els dos socis del Govern.

Rufián: "Crec que són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es creien que feien de James Bond"

En roda de premsa, Rufián ha volgut ser explícit sobre la qüestió malgrat assegurar que s'estava "contenint". I pel que fa als presumptes contactes russos de Junts, ha assegurat: "Jo procuro no parlar de Junts o d'aquell espai de l'antiga Convergència. Però amb la que està caient ho faré. Crec que són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es creien que feien de James Bond. No ens representen."

Per Rufián, aquests suposats enviats de Puigdemont "només volien fer-se una selfie a segons quins despatxos. Crec que les explicacions les han de donar ells. És una frivolitat terrible. Mai no ha representat la nostra línia de política internacional reunir-nos amb sàtrapes. El nostre exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, que va acabar a la presó, ho va poder fer, però no ho va fer. Ho van fer ells, senyorets que es creien que eren James Bond”.

Furibunda reacció de Junts: “miserable”

Sànchez: "És possible ser més ignorant? En qualsevol cas, és impossible ser més miserable"

Mentre que Puigdemont manté de moment silenci respecte a les declaracions de Rufián, les reaccions des de Junts no s'han fet esperar i han estat furibundes. El més dur ha estat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ha reaccionat a Twitter a les paraules de Rufián assegurant: "És possible ser més ignorant? En qualsevol cas, és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'Estat i de la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, Gabriel Rufián".

Algun diputat de Junts ha intervingut també en la polèmica, però el més rellevant és que Junts ha decidit fins i tot traslladar la qüestió al si de la coalició de Govern. El vicepresident, Jordi Puigneró, ha traslladat al president, Pere Aragonès, el seu "enuig" per les paraules "intolerables" del portaveu d'ERC al Congrés. Fonts de la Vicepresidència han afegit que Puigneró ha preguntat a Aragonès si aquesta és la posició d'ERC. A més, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha reclamat a Esquerra que desautoritzi el seu portaveu al Congrés i ha demanat la compareixença de Puigdemont al Parlament -de forma telemàtica òbviament- així com la del director de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, i la del seu advocat, Gonzalo Boye, per poder donar explicacions.

ERC manté silenci per abaixar la tensió

Des d'ERC mantenen silenci oficial sobre les declaracions de Rufián i dels socis de Junts, que no han volgut a entrar a valorar, intentant mantenir un perfil baix perquè la tensió entre els socis no pugi de to. Però ningú d'ERC ha volgut rectificar a Rufián. Tot i això, les mateixes fonts asseguren que no creuen que més enllà de la gesticulació, la nova polèmica per les declaracions de Rufián acabi afectant l'estabilitat de l'Executiu que presideix Pere Aragonès.

El que sí que fonts d'Esquerra deixen clar, però, que "per part nostra no hi ha hagut mai cap contacte ni des del Govern ni des de fora d'ell amb el Govern rus ni amb cap suposat emissari del Kremlin i rebutgem qualsevol suposada intermediació que qualsevol pogués haver fet en nom del Govern, si és que realment va existir alguna cosa". I és que ERC es contundent en una idea: "Els nostres referents internacionals són les democràcies occidentals, i el contacte amb països que no siguin plenament democràtics ens hi allunya. Considerem un error aquesta estratègia i no és la nostra", i el republicans consideren que en tot cas hauria de ser Junts qui respongui sobre aquest tema.

Alhora, recorden que "les clavegueres de l'Estat -que inclouen falses investigacions policials i qüestionables decisions judicials- estan darrere de l'origen d'algunes d'aquestes informacions", en referència a l'anomenat cas Volhov.

ERC: "Els nostres referents internacionals són les democràcies occidentals, i el contacte amb països que no siguin plenament democràtics ens hi allunya. Considerem un error aquesta estratègia i no és la nostra"

Víctor Terradellas i Josep Lluís Alay, els “James Bond”

Els suposats contactes d'independentistes lligats a Puigdemont amb emissaris russos tenen dos noms propis, Víctor Terradellas i Josep Lluís Alay. Mentre que el primer és un militant històric des de temps de l'antiga Convergència i amb experiència en relacions internacionals, el segon és una de les persones de màxima confiança de Puigdemont, i actualment dirigeix l'oficina de què disposa com a expresident. Suposadament, són les dues persones que haurien mantingut contactes amb persones de l'entorn governamental de Rússia.

La informació existent té dues derivades. Una procedent de la investigació policial de l'anomenada operació Volhov, que des de l'independentisme s'atribueix a les clavegueres de l'Estat. La majoria d'informacions de mitjans de l'Estat espanyol beuen d'aquesta font. Però hi ha una altra via que fa referència a un reportatge publicat a The New York Times fa uns mesos.

I les últimes dades les ha publicat El Periódico assegurant que l'expresident i el cap de la seva oficina van mantenir cinc reunions amb persones properes al Kremlin a Moscou, Ginebra i Barcelona, entre el març del 2019 i el febrer del 2020. Viatges que segons el rotatiu haurien estat confirmats per l'advocat Gonzalo Boye però que els atribueix a "activitat econòmica i investigadora". Segons El Periódico en una d'elles hi va participar directament el mateix Puigdemont. Va ser el juny del 2019, quan l'expresident va acudir al fòrum internacional Crans-Montana, que se celebrava a Ginebra, per fer una conferència. Puigdemont hauria aprofitat per veure's amb un dels suposats principals contactes d'Alay, Alexander Dmitrenko. Un ciutadà rus acusat d'espia al servei del Govern rus per part de les autoritats espanyoles.

Totes aquestes informacions han donat lloc a una petició d'investigació al Parlament Europeu, on Puigdemont és eurodiputat. Però, fins ara, totes les preguntes que el mateix Puigdemont ha presentat a la Comissió Europea sobre el possible coneixement d'aquests contactes per part de les autoritats europees, han rebut una resposta negativa, per la inexistència de proves.

L'operació Volhov i els russos entrant per la Diagonal

L'anomenada operació Volhov és una investigació policial que es va realitzar el 28 d'octubre del 2020 basant-se en uns àudios que s'havien trobat al mòbil de Víctor Terradellas, detingut i investigat en una operació anterior. El jutge Joaquín Aguirre del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona instrueix el cas que va comportar 31 registres i 21 detencions de polítics i empresaris relacionats amb Junts i ERC. La causa va ser instruïda contra l'oposició total de la fiscalia, que considerava les proves d'inconsistents. I el nom de l'operació va causar indignació, ja que Volhov va ser l'escenari d'una cruenta batalla de la Segona Guerra Mundial en què va participar la franquista División Azul en suport de l'exèrcit nazi.

Segons la Guàrdia Civil, Terradellas va mantenir una conversa telefònica en què informava que una plataforma de criptomonedes russa podria ajudar a donar estabilitat financera a la Generalitat, aportant entre 100 i 300 milions, en cas d'aconseguir la independència. L'informe policial que serveix per a la instrucció judicial assegura que els russos s'haurien ofert el 24 d'octubre del 2017 a Puigdemont per "disposar de 10.000 soldats i pagar tot el deute català" d'una Catalunya independent. La intenció del grup seria fer una nova Suïssa a Catalunya i provocar probablement "un conflicte armat amb l'Estat", assegura l'atestat policial. Unes afirmacions que van provocar nombrosos mems de soldats russos entrant per l'avinguda Diagonal de Barcelona. Segons la benemèrita, els independentistes també haurien demanat ajuda a Julian Assange –que es va mostrar solidari amb el procés independentista català en aquells dies– per crear "una estratègia de desinformació i desestabilització vinculada al Kremlin, promovent ingerències russes en territori de la UE".

The New York Times avala la tesi

L'altra via d'informació sobre l'entorn de Carles Puigdemont i els contactes russos la va posar sobre la taula el prestigiós diari The New York Times el mes de setembre passat. El rotatiu nord-americà relatava -en un extens reportatge signat pel corresponsal a Barcelona- que el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, hauria mantingut diversos contactes amb oficials russos, citant un informe d'intel·ligència europeu, encara que les autoritats europees no han reconegut que existeixi aquest document.

El rotatiu explicava que Alay va viatjar a Rússia a la primavera del 2019 per buscar "un salvavides polític" per a la causa independentista, quan va ser "esclafada" després del referèndum d'independència de l'1-0 i que la Unió Europea i els Estats Units recolzessin l'Estat espanyol. En concret, assegurava NYT, l'assessor de l'expresident de la Generalitat es va reunir amb funcionaris russos, exoficials d'intel·ligència i el nét d'un eminent espia del KGB. L'objectiu, segons diu el NYT, era assegurar l'ajuda de Rússia a la independència de Catalunya.

El cònsol soviètic i Companys

Ningú no sap del cert la veracitat i l'abast de l'extensió d'una suposada trama russa que ajudaria a aconseguir la independència de Catalunya. La veritat és que, més enllà de les fortunes russes que han comprat propietats importants a la costa catalana, no es té constància que cap emissari del Kremlin hagi trepitjat el Palau de la Generalitat des de l'emblemàtic i ovacionat cònsol de l'URSS durant els difícils anys de la Guerra Civil, Vladimir Antónov-Ovséienko. Que es va convertir -aquest sí- en assessor i bon amic del president Lluís Companys, mal vist per Moscou per independentista i poc comunista. Els estalinistes acabarien assassinant el cònsol i els franquistes a Companys. Paradoxes de la història.

D'altra banda, més que de pel·lícules de James Bond a què fa referència Rufián, més aviat es podria parlar de Mortadelo i Filemón, si és que hi ha alguna cosa certa en el fet que a algú se li va acudir que els carros de combat que estem veient lamentable i terroríficament a Ucraïna també podien ajudar a la independència de Catalunya.