Robert Prevost és escollit papa de Roma: s'anomenarà Lleó XIV durant el seu pontificat

El cardenal nord-americà Robert Francis Prevost ha estat escollit com a papa de Roma i s'anomenarà Lleó XIV durant el seu pontificat. El nom s'ha conegut després del conclave de 133 cardenals, reunits des d'aquest dimecres a la tarda a la Capella Sixtina del Vaticà per buscar el substitut del difunt papa Francesc. Li han atorgat la majoria de dos terços, previsiblement en la quarta votació. 

El cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, ha estat l'encarregat d'anunciar el nom a la plaça de Sant Pere davant dels milers de fidels, amb la tradicional fórmula llatina Habemus papam. "Us anuncio una gran joia: tenim papa", ha dit abans de revelar el nom del cardenal que ha estat escollit com a sant pare.

"La pau sigui amb tots vosaltres", ha dit el papa Lleó en italià, en la primera salutació als fidels des del mateix balcó ja com a màxim representant de l'Església catòlica. Prevost ha fet la tradicional benedicció 'urbit et orbi', durant la qual ha tingut un record per al seu predecessor. "Déu estima a tothom incondicionalment", ha afegit.

La fumata blanca ha arribat minuts després de les sis de la tarda, en un moment en què la plaça de Sant Pere no congregava molta gent, al voltant d'unes 10.000 persones. Tot just ha sortit el fum, però, l'espai s'ha començat a omplir, per bé que s'han tallat alguns accessos per motius de seguretat.

Robert Francis Prevost

Robert Francis Prevost va néixer a Chicago el 14 de setembre del 1955, i té actualment 69 anys. El 2015 va ser nomenat bisbe de Chiclayo, una comunitat peruana per a la qual ha tingut també un record, aquest en castellà, durant la primera oració com a papa.

Amable, moderat i reservat, és missioner de l'antiga Orde de Sant Agustí, i també té la nacionalitat peruana. Va ser en els darrers anys un estret col·laborador del difunt papa Francesc i formava part de la llista de 'papables' d'aquest conclave.

Amb una posició progressista però moderada, era una figura amb pes entre els rostres conservadors i reformadors de l'església. El seu ampli coneixement d'Amèrica ha estat validat pel suport dels cardenals del sud i del nord del continent, molts dels últims crítics amb el papa Francesc.