"Retallades encobertes" per frenar un "enemic fantasma": experts critiquen el rearmament de Sánchez
El pla anunciat pel president del Govern espanyol desperta recels. Enrique Ayala, de la Fundación Alternativas, adverteix: "No es gastarà menys en matèria social, això no vol dir que no es pogués gastar més"

Els arguments de Pedro Sánchez per disparar la despesa militar tornen a generar incerteses. Amb la calculadora a la mà, a la suposada amenaça, parlant en euros, s'hi destinaran 10.471 milions més que permetran assolir la xifra de 33.123 milions en seguretat i en defensa. Expressat en termes del PIB, es tracta del tantes vegades promès 2%, un percentatge arbitrari encaminat a complir amb les exigències de Donald Trump i l'OTAN.
"La pregunta és d'on pensa treure aquests diners, a quins ministeris deixarà més pobres i quines coses deixaran de fer-se. Perquè la població pugui o no estar d'acord necessita primer saber què perd, i això no ho ha explicat", resumeix Tica Font, presidenta del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
En la seva compareixença d'aquest dimarts, Sánchez va afirmar que els diners sortiran de la "reorientació d'algunes partides del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència" –l'eina del Govern per implementar els fons Next Generation de la UE–, dels estalvis generats pel bon funcionament de l'economia espanyola i del "marge que donen unes certes partides que es van incloure en els Pressupostos Generals de 2023 que ja no es necessiten".
Pere Ortega, investigador del Centre Delàs, adverteix sobre el significat d'aquesta "reorientació" de partides provinents dels fons europeus. "Es pot llegir com es vulgui, però reorientar vol dir que no aniran orientats al que havien d'anar: a la recuperació econòmica per la crisi que es va generar per la pandèmia", va afirmar.
La via de reassignar partides provinents d'altres ministeris, també expressada pel president espanyols sense donar detalls concrets –només va assegurar que no es tocaran partides vinculades a despeses socials, encara que tampoc va especificar quines són les que sí que es veuran afectades–, genera una altra mar d'interrogants entre els experts.
"El no executat en qualsevol altre ministeri ara s'enviarà a Defensa, quan el normal és que el no gastat es reincorpori al mateix ministeri a l'any següent", afirma Ortega. Al seu judici, aquest moviment de partides implicarà "retallades encobertes".
Per part seva, Font destaca que serà important conèixer "quins ministeris es veuran afectats i quines coses deixaran de fer-se". "Això suposarà potser que Foment deixi d'invertir en les vies de Renfe? D'on teaurà els diners? Quan diu que no tocarà els pressupostos socials a mi em sembla que no és creïble", remarca la investigadora.
Qüestió de prioritats
Enrique Ayala, analista de la Fundación Alternativas, també observa esquerdes en el discurs del Govern estatal. "No es gastarà menys en matèria social, però això no vol dir que no es pogués gastar més", afirma.
"Si ets capaç de treure 10.000 milions de les partides existents i dels fons europeus, per què no podries dedicar aquests 10.000 milions a fons socials, com per exemple l'habitatge, que és un assumpte peremptori a Espanya?", assenyala.
Ayala subratlla que es tracta, principalment, d'una qüestió de prioritats. "Si tu pots tenir més diners per a despesa social i els estàs emprant en una altra cosa, és evident que estàs establint una prioritat determinada que potser no és la que establirien els espanyols", afegeix.
Un altre dels arguments utilitzats per Sánchez per apaivagar als seus socis de Sumar al·ludeix al destí que tindrà aquest polèmic augment fins el 2% del PIB en despesa de Defensa: el president va assegurar que no tot l'augment anirà a parar a la compra d'armes convencionals, sinó que també s'emprarà en "millorar les condicions laborals de les Forces Armades" o "elaborar, fabricar i adquirir noves capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat".
"El Govern disfressa la despesa militar dient que no tot és militar, que també hi ha qüestions de seguretat i ciberseguretat de l'Estat que es veuran reforçades i suplementades amb recursos. Sí, però s'envien al ministeri de Defensa, no a altres ministeris. Per tant, és despesa militar", explica Ortega.
"A què hem de témer?"
El concepte d'"enemic" i de les conseqüents amenaces que justifiquen aquest increment de la despesa militar també estan ara sobre la taula. El president del Govern al·ludeix a l'existència de suposats perills que justificarien l'augment ara i no el 2029, tal com inicialment plantejava l'Executiu.
Què ha canviat en matèria de perills per a la sobirania i la seguretat nacional? Per a Albert Caramés, director de FundiPau, aquí cal preguntar-se qui és exactament l'enemic. Al seu judici, des de La Moncloa "es ven molt la industrialització i la creació de llocs d'ocupació, però en matèria de seguretat no queda clar a quines amenaces s'ha de respondre i a què hem de témer".
En el discurs de riscos i amenaces que ofereix el Govern espanyol per justificar l'augment en despesa militar, l'enemic número u té la cara de Vladimir Putin. No obstant això, els experts consultats per Público mostren seriosos dubtes sobre el veritable abast d'aquest fantasma.
"Han reforçat el discurs que Rússia és una amenaça per a la seguretat d'Europa i que no en té prou amb haver envaït Ucraïna, sinó que l'amenaça persisteix i que hi ha possibilitats que Putin envaeixi un altre país europeu. Al meu entendre, és una fal·làcia, perquè això significaria una tercera guerra mundial", indica Ortega.
"Agradar el Gran Germà"
L'escenari resulta endimoniat. Si Putin decidís atacar algun país europeu, l'aplicació de l'article cinc de l'OTAN –que estableix que "un atac armat contra un país membre és considerat un atac contra tots els membres"– donaria pas a un conflicte bèl·lic d'imprevisibles conseqüències. I això, afegeix Ortega, està avui "fora del sentit comú".
Per part seva, Ayala destaca que es tracta de "una amenaça que d'alguna manera s'agita, però el que està darrere és l'exigència de Trump d'augmentar els pressupostos de Defensa sota amenaça d'abandonar a Europa a la seva sort". O en altres paraules, "tractar d'agradar el Gran Germà perquè ens continuï protegint".

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.