Remunicipalitzacions, regulació del lloguer, gestió del turisme i altres diferències dels programes de Barcelona en Comú i el PSC

Ada Colau afronta a partir d'aquest dissabte el seu segon mandat com a alcaldessa de Barcelona, després d'aconseguir la investidura gràcies a la majoria absoluta que han sumat els regidors de Barcelona en Comú (10), PSC (8) i tres dels sis del grup Barcelona pel Canvi – Ciutadans (el seu líder, Manuel Valls, l'exministre Celestino Corbacho i Eva Parera). L'elecció, que li ha permès superar Ernest Maragall, el candidat d'ERC -la llista més votada als comicis municipals del 26 de maig-, deixarà pas a les negociacions per tancar un govern en què participaran Comuns i socialistes.

Tot i que les formacions ja van governar plegades durant un any i mig en el passat mandat -des del maig de 2016 fins al novembre de 2017-, presenten diferències programàtiques importants, sobretot en allò que Colau defineix com a "polítiques valentes" -que podríem traduir com a mesures marcadament d'esquerres-, que el PSC no comparteix, com a mínim al seu programa electoral per a les eleccions del passat 26 de maig. Les remunicipalitzacions de serveis bàsics, com per exemple l'aigua, l'aposta per crear una funerària pública, la regulació del preu del lloguer i la voluntat d'incrementar el percentatge de pisos que s'ha de destinar a habitatge assequible en cada nova promoció, o mesures coercitives per combatre els excessos del turisme són només alguns dels exemples concrets en què Comuns i socialistes presenten diferències importants, almenys a priori.

De fet, si la voluntat era tancar un acord de govern basant-se en les coincidències programàtiques, el pacte més lògic era entre ERC i Barcelona en Comú. Segons va analitzar Crític a partir de 41 propostes incloses als programes, aquestes dues formacions coincideixen en 34, el 83%, mentre que PSC i Barcelona en Comú només ho fan en 13, és a dir el 32%. Un dels àmbits en què més divergeix la posició dels dos partits és en el model de gestió dels serveis públics. El PSC diu literalment al seu programa pel 26-M que vol una "Barcelona que funcioni amb fórmules mixtes de gestió pública i privada en temes tan transcendents com l'energia, l'aigua o l'habitatge". Barcelona en Comú, en canvi, aposta explícitament per "remunicipalitzar l'aigua", una de les seves banderes programàtiques que els socialistes mai han compartit.

Durant el passat mandat, el Govern de Colau també va crear Barcelona Energia, l'elèctrica pública -és 100% propietat de l'Ajuntament- més gran de l'Estat. La iniciativa va comptar aleshores amb el suport del PSC -en aquell moment soci de BComú- i també d'ERC, el PDeCAT, Cs i la CUP. En qualsevol cas, el partit de Jaume Collboni deixa clar al seu programa que la seva preferència és un model "mixt", és a dir, amb la participació d'empreses privades. En aquest sentit, el PSC va oposar-se a la creació d'una funerària pública durant el passat mandat -ja estava fora del govern- i tampoc la incorpora al programa, mentre que els Comuns hi insisteixen, amb l'objectiu de rebaixar els preus dels serveis funeraris de la ciutat, que són els més cars de tot l'Estat.

Diferències en habitatge

L'habitatge va ser un dels temes estrelles de la recent campanya electoral a Barcelona. Hi ha un clar consens en què s'ha convertit en un dels principals problemes estructurals de la ciutat, amb uns lloguers que s'han encarit un 40% de mitjana en els darrers cinc anys. Tant el PSC com Barcelona en Comú proposen diverses mesures per abordar la situació, si bé també en aquest cas hi ha matisos importants entre un i altre partit. Una de les diferències més significatives és que Colau vol anar més enllà en la mesura d'obligar els promotors privats a cedir per llei un percentatge dels nous pisos a habitatge assequible. Si el passat mandat va aprovar-se l'obligació de destinar-hi el 30%, ara planteja apujar el volum al 50%. El PSC, tot i que va votar a favor de la mesura en el ple municipal, no en fa cap menció al programa. L'altra gran diferència en l'àmbit de l'habitatge és que Bcomú vol que es pugui regular per llei el preu del lloguer, una posició que no defensa el partit de Collboni.

A partir d'aquí, els dos partits proposen augmentar el parc d'habitatge públic: els Comuns plantegen augmentar el parc en 1.500 pisos cada any, mentre que els socialistes parlen de construir-ne 1.000 cada 12 mesos. En canvi, mentre que el PSC no fa cap referència als pisos buits, Bcomú promet sancionar els que acumulin més de dos anys inhabitats i gravar-los amb un recàrrec de l'IBI. A més a més, Colau proposa comprar edificis sencers per convertir-los en habitatge públic.

L'altra gran qüestió que va marcar la campanya electoral per a Barcelona va ser la seguretat, un àmbit en què els dos partits coincideixen a proposar un increment del nombre d'agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El de Colau parla de 400 nous policies, mentre que el de Collboni eleva la xifra a un miler. Les dues formacions també aborden la qüestió dels manters, que va tenir un debat específic durant la campanya, amb un discurs més dur del PSC, que planteja actuar "amb major decisió contra les màfies vinculades a la venda ambulant il·legal, en assegurar el compliment de la normativa de venda ambulant, en el control i inspecció de l’espai públic, especialment en procediments per evitar l’activitat del top manta".

Els Comuns parlen de "prevenir i intervenir en els usos excloents a l'espai públic en relació amb la venda ambulant" i d'articular "dispositius coordinats de prevenció i intervenció amb Mossos, Guàrdia Urbana i policia portuària per garantir la seguretat i no saturació de l'espai públic". En ambdós casos, però, també es comprometen a buscar "alternatives socials" pels venedors ambulants (PSC) o a desenvolupar "programes d'inserció laboral i de regularització de la situació de treball i administrativa" dels treballadors.

Posicions allunyades sobre el Procés

Pel que fa a la gestió del turisme, els dos partits governaven junts quan va aprovar-se el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics), que ha limitat o, directament, impedit el creixement de les places hoteleres en determinades zones de la ciutat. Ara bé, també aquí hi ha matisos importants entre les propostes de comuns i socialistes. Els primers aposten per mantenir les sancions als pisos turístics il·legals i per blindar urbanísticament l'ús de l'habitatge, mentre que els socialistes es limiten a comprometre's a millorar "les fórmules de regulació dels allotjaments turístics i promourem el foment de la convivència entre els visitants i la ciutadania amb una gestió orientada a la socialització dels beneficis que el turisme aporta". Sí que coincideixen, en canvi, en reclamar a la Generalitat la recaptació total de la taxa turística i dedicar-la totalment a pal·liar els efectes negatius del turisme a la ciutat.

En mobilitat, Colau vol que les superilles s'estenguin a tota la ciutat, mentre que el PSC es mostra crític i considera que cal "reenfocar el projecte, per tal de redreçar la mala implementació realitzada pel govern Colau". El gran projecte de mobilitat, però, sí que és compartit, i és connectar els tramvies per la Diagonal, un dels molts temes que van arrossegar-se durant el passat mandat i en què no es va aconseguir el suport necessari per aprovar-lo.

En àmbits com feminismes, polítiques LGTBI o memòria històrica la concordança entre els dos projectes és molt major, mentre que tenen diferències importants pel que fa la prostitució, ja que el PSC vol una ciutat abolicionista mentre que els Comuns proposen garantir a les treballadores sexuals que puguin desenvolupar la seva activitat en "condicions sanitàries, de seguretat i d'autonomia adequades".

I tot i que no aparegui als programes electorals, la qüestió nacional també allunya els dos futurs socis de govern, ja que Bcomú sempre ha reivindicat un referèndum d'autodeterminació acordat i vinculant, ha denunciat el judici del procés i ha demanat l'alliberament dels presos, mentre que els socialistes no comparteixen cap d'aquestes demandes i, de fet, Collboni ja ha avançat que al govern de coalició "no hi cabran els llaços grocs".