REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓEl Tribunal Constitucional adverteix a títol personal els membres del Govern català

El Tribunal Constitucional (TC) no només ha declarat  inconstitucionals les partides dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya destinades a convocar eleccions i consultes, sino que ha volgut fer advertències personals al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a tots els membres del seu Executiu. Ha ordenat que es notifiqui "personalment" la seva sentència a tots i cadascun dels consellers i altres responsables del Govern català. Així li havia demanat el Govern espanyol i així ho ha fet. Preveuen que aquestes partides es poden fer servir per al referèndum sobiranista anunciat per l'1 d'octubre.

En el seu "recurs d'inconstitucionalitat", el govern del PP demanava que el TC, d'acord amb l'article 87.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC ) i "sense perjudici de l'obligació que aquest precepte imposa a tots els poders públics de complir les resolucions", notifiqués la seva resolució  "a qualsevol autoritat o empleat públic que es consideri necessari ".

El TC doncs ha demanat expressament que es notifiqui la seva decisió al secretari del Govern de la Generalitat, Joan Vidal; al secretari de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové; a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal; i la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach.

També demana que es notifiqui personalment la resolució al president de la Generalitat, Carles Puigdemont; i a cada un dels membres del Consell de Govern de la Generalitat.

Entre ells, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras; a consellera de la Presidència, Neus Munté; i el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva; així com a la resta dels consellers.

El que comunica el TC és l'anul·lació de la disposició addicional 40 de la Llei de pressupostos i declara que les partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya a què es refereix aquesta disposició.

Es tracta de tres partides de 5 milions d'euros, 800.000 euros i 407.450 euros, destinades a "processos electorals i consultes populars". Aquestes partides ja havien quedat en suspens després de l'admissió a tràmit del recurs el passat mes d'abril i ara el TC recalca que, si es destinen al fi per al qual van ser pressupostades (en referèndum l'1 d'octubre), són inconstitucionals.

La disposició addicional anul·lada estableix que "el Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per a 2017, ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya". I afegeix que "el Govern, dins les possibilitats pressupostàries, ha de garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya".

El Tribunal explica que la llei impugnada no conté partides pressupostàries que es destinen de forma específica al finançament del procés, ja que la "denominació de les partides pressupostàries impugnades és, per contra, genèrica i inconcreta". No obstant això, de la interpretació sistemàtica de la llei conclou que "el Parlament ha hagut d'incloure dotacions de crèdit en aquestes partides pressupostàries destinades al finançament del referèndum sobre el futur polític de Catalunya".

I ho fa perquè, pel principi de "coherència del legislador", no sembla factible que es doni un mandat al Govern perquè habiliti les partides necessàries per al referèndum i en canvi "no reculli en l'estat de despeses les corresponents autoritzacions de crèdit destinades a aquesta finalitat ". No obstant, el Tribunal assenyala que la generalitat de les rúbriques i dels continguts de les partides pressupostàries impugnades "no permeten identificar quines concretes dotacions poden estar destinades al finançament del procés referendari".

Pel que hi ha la possibilitat que també es puguin destinar "al finançament de processos electorals, consultes no referendàries i de participació ciutadana" respecte de les quals la comunitat autònoma té competència. En conclusió, les partides pressupostàries impugnades "no mereixen cap tatxa d'inconstitucionalitat en la mesura que tinguin per objecte sufragar les despeses que puguin generar aquests processos o consultes no referendàries".

Però sí que són mereixedores de retret constitucional -pels mateixos motius que la disposició addicional 40- si es destinen a finançar despeses derivades de "l'organització i convocatòria del referèndum" al qual es refereix aquesta la disposició addicional.

El govern del PP parla de la utilització de la força

L'escalada de declaracions i contradeclaracions puja de to amb el pas dels dies i les referències a la Constitució i les decisions dels jutges es barregen amb amenaces prou evidents. Les que més han cridat l'atenció en les últimes hores han estat les llançades per la ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal, que va dir que les Forces Armades i La Guardia Civil seran on calgui per defensar la "integritat i sobirania d'Espanya, per terra, mar i aire".

Òbviament aquest d'expressions han donat lloc a respostes com les de Lluís Llach, diputat de Junts Pel Sí, que en una entrevista  a La Cafetera de radiocable.com, que dirigeix Fernando Berlín, ha assenyalat el caràcter antidemocràtic de les paraules de la ministra.

Llach, que durant anys, com a personalitat destacada de la cultura, havia reivindicat la sobirania de la nació catalana, ha recordat que la sentència del Tribunal Constitucional (respecte a l'Estatut de Catalunya del 2006) "va provocar aquest terratrèmol". "L'Estatut que avui tenim nosaltres encara no ho hem votat, el que vam votar està anul·lat", ha assenyalat. 

En relació a la utilització de la força, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha considerat necessari dir la seva. Segons ell, el que va dir Cospedal "no hauria de sorprendre tant", perquè "és el que diu la Constitució espanyola".

Els que "estan amenaçant amb la utilització de la força", ha declarat, són "els dirigents de la Generalitat", "perquè la llei [del referèndum], és un bunyol democràtic".