REFERÈNDUM CATALUNYATot a punt per a la desobediència

Ja no hi ha marxa enrere. Els partits independentistes i el Govern de la Generalitat començaran a transitar aquesta setmana des d'aquest dimecres per un territori fins ara desconegut: el de la desobediència oberta a la legalitat espanyola. Ho faran en tres passos. Aprovant al Parlament, per la via exprés, la llei que regula el referèndum de l'1-0, convocant el propi referèndum i, un cop el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès la norma i prohibeixi posar les urnes, ignorant aquesta prohibició. Aquest mateix dimecres, probablement, o com a molt tard el divendres.

El primer pas podria arribar aviat, aquest dimecres al matí, en el primer ple ordinari del Parlament després de les vacances. Excepte sorpresa majúscula d'última hora, les formacions independentistes, JxSí i la CUP modificaran l'ordre del dia -des del ple, sense passar per la taula- per introduir la votació de la Llei del Referèndum d'Autodeterminació. El reglament de la Cambra catalana permet aquest tipus de modificacions per majoria absoluta -i les dues forces sumen 72 dels 135 diputats del Parlament-. Una via exprés que permetrà aprovar la llei en la mateixa sessió, en prescindir dels debats previs en comissió i al no permetre tampoc que els grups sol·licitin un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

Aprovació exprés

Els partits independentistes han optat per aquest mètode després que el TC invalidés el seu pla A, una reforma de juliol del reglament del Parlament que permetia aprovar projectes de llei en lectura única. Aquesta obsessió per la velocitat té una explicació. L'independentisme considera imprescindible que la llei del referèndum estigui en vigor abans que el TC l'anul·li, sense donar opció al govern del PP i l'Alt tribunal per suspendre els tràmits previs. El president Puigdemont convocaria immediatament -probablement, des de la mateixa Cambra- la consulta de l'1-O, basant-se en la llei recentment aprovada. Una llei que, en el seu article 3.2, especifica que "preval sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte". El Govern i els partits independentistes s'acolliran llavors en aquest punt de la norma per ignorar la legalitat espanyola, basant-se exclusivament en la legalitat catalana.

JxSí i la CUP han sol·licitat formalment al Parlament que convoqui un ple extraordinari per al divendres

Tota aquesta seqüència de fets està prevista en principi per a aquest dimecres. Encara que ni els partits independentistes ni l'Executiu català han donat data concretes, sí que han deixat clar -per boca d'Puigdemont, de la portaveu de JxSí i número dos d'ERC, Marta Rovira, i aquest dimarts, de la CUP- que la llei s'aprovarà aquesta setmana. Hi ha la possibilitat, però, que no s'acabi votant en el ple ordinari de dimecres. Aquest dimarts a la tarda, JxSí i la CUP han sol·licitat formalment al Parlament que convoqui un ple extraordinari per al divendres, de caràcter monogràfic, sobre "valoració de l'acció política de govern actual i previsions". Fonts de JxSí afirmen que es tracta de disposar d'una "via més" per aprovar la llei del referèndum. Podria tractar-se d'una precaució extra per si la norma no pot tramitar-se en el ple ordinari. Però també d'una tàctica per dificultar la immediata suspensió per part del TC, que es trobaria amb el cap de setmana a sobre.

Sigui el dimecres o sigui divendres, els partits no sobiranistes deixaran clar el seu rebuig a la norma, i al mètode emprat per aprovar-la. Ciutadans, PSC i el PP ja han anunciat que s'absentaran de la Cambra en el moment en que s'hagi de votar la llei. Menys clara està quina serà l'actitud de Catalunya Sí Que És Pot, que aquest dimarts no ha pogut consensuar una posició única, i donarà llibertat de vot als seus diputats. Es preveuen nombroses abstencions. Però també vots en contra, especialment dels representants d'ICV. També és possible algun vot a favor, probablement de membres de Podem Catalunya.

Dues grans incògnites sobre la resposta de Rajoy

Una de les incògnites és si l'Alt Tribunal decideix suspendre de les seves funcions a polítics catalans

Tampoc està clara la resposta del govern central. Sí que és segur que impugnarà de forma immediata tant la llei del referèndum com la seva convocatòria, i que el TC les anul·larà amb la mateixa immediatesa. Però queden obertes dues incògnites. La primera és si l'Alt Tribunal decideix suspendre de les seves funcions a polítics catalans, incloent al propi Puigdemont i el seu executiu. Una cosa per la que el TC està facultat -per la reforma que va aprovar el PP en solitari en 2015-, i per a això no es necessita tràmit parlamentari algun.

I queda una segona, i més important incògnita per resoldre. Si, en cas que el Govern segueixi endavant amb els seus plans de celebrar unilateralment el referèndum, l'Executiu de Mariano Rajoy intentarà impedir-ho. Si ordena a les forces de seguretat -incloent-hi els Mossos- que impedeixin la col·locació de les urnes, o que les retirin un cop col·locades. Una opció que quadraria amb les reiterades afirmacions des de Moncloa que el referèndum no se celebrarà. Però que tindria un important efecte en l'opinió pública -també la internacional-. I que, de fet l'independentisme està d'acord que acabaria beneficiant als seus objectius.

El Tribunal de Comptes pressiona

Just abans d'arribar a aquests moments decisius en el procés independentista català, des de les institucions de l'Estat s'incrementa la pressió al sobiranisme. El Tribunal de Comptes ha citat per al 25 de setembre -sis dies abans de l'1-O- a l'ex president Artur Mas i a la resta d'encausats per facilitar la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014, perquè dipositin una fiança conjunta de 5,12 milions d'euros. A més, ha augmentat en set persones el nombre d'encausats que han de dipositar aquesta fiança. En cas de no fer efectiva la fiança, aquests podrien es enfrontar a l'embargament dels seus béns.

Al costat de Mas, estan citats per efectuar el pagament l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i els ex conseller Francesc Homs i Irene Ortega, i els alts càrrecs del Govern Jordi Vilajoana, Lluís Bertran, Ignasi Genovés, Josefina Valls, Carolina Pardo, Jaume Domingo i Jordi Serra.

En roda de premsa convocada d'urgència, Puigdemont ha acusat el govern del PP de posar a les institucions de l'Estat "al servei de la fàbrica de la por", i ha interpretat aquesta mesura com un "senyal d'impotència". "No se'ns escapa el moment elegit", ha assenyalat el president català. Que ha afegit que "la determinació del poble de Catalunya" per celebrar el referèndum és "rotunda", i que aquest es durà a terme.