amb la col·laboració de la generalitat de catalunya
"Recuperem el Pla de Barris i Viles perquè sigui una política estructural i transformadora"
Entrevista a Carles Martí, comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles de Catalunya
El Pla de Barris i Viles 2025-2029 ha rebut 83 projectes procedents de 30 comarques en la seva primera convocatòria, una xifra que el Govern qualifica d'"èxit" i que reflecteix l'interès municipal per impulsar polítiques de regeneració urbana i cohesió social arreu de Catalunya. Les actuacions, que tindran un pressupost d'entre 3 i 25 milions d'euros per projecte, s'emmarquen en un programa que preveu cinc convocatòries fins al 2029, amb una inversió anual de 200 milions d'euros.
El comissionat per a l'impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, Carles Martí, ha destacat que "després de 15 anys, hem recuperat el Pla de Barris i Viles i aspirem a que sigui una política estructural que es mantingui en el temps". Segons Martí, la voluntat és donar continuïtat a una eina que "ha demostrat capacitat transformadora en municipis de tot el país" i que ara torna amb un enfocament integral i sostenible.
Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, la Comissió de Gestió del Fons valorarà els projectes amb el suport de l'Oficina Tècnica de Barris i Viles, que establirà les prioritats d'acord amb criteris tècnics i socials. Les resolucions provisionals es publicaran a partir de la segona quinzena de desembre, i els municipis no seleccionats podran tornar a optar-hi en convocatòries futures.
Martí explica que aquesta nova etapa del Pla es fonamenta en cinc criteris bàsics: la col·laboració entre administracions, la integralitat de les actuacions, la participació ciutadana, la concentració de recursos i l'avaluació constant dels resultats. "Només amb la implicació del veïnat i la coordinació institucional podem assolir transformacions duradores", assegura.
El comissionat remarca que la regeneració urbana que promou el Pla combina la rehabilitació física dels espais amb la sostenibilitat ambiental i la inclusió social. "Els barris més vulnerables són també els més exposats al canvi climàtic i a les desigualtats socials. Hem de donar-hi una resposta integral que millori la qualitat de vida i la cohesió", conclou Martí. Hi aprofundim més en aquesta entrevista:
En els darrers anys s'ha parlat molt de regeneració urbana i cohesió social. Quina és la guia actual de les polítiques de millora dels barris i viles de Catalunya?
La nostra filosofia es basa en cinc criteris essencials. Primer, la col·laboració amb els ajuntaments, que són qui coneixen millor les necessitats del territori i lideraran els projectes. Segon, la integralitat, perquè la regeneració urbana només és efectiva si aborda totes les causes de vulnerabilitat. El tercer és la participació: cap transformació pot fer-se sense comptar amb el veïnat. El quart és la profunditat, és a dir, concentrar recursos i esforços en un període sostingut, normalment de cinc anys. I, finalment, la avaluació, imprescindible per mesurar els resultats i millorar les polítiques públiques.
Quins projectes o actuacions recents destacaria com a exemples d'èxit d'aquesta política de cohesió i regeneració urbana?
El primer Pla de Barris, entre 2004 i 2010, va deixar experiències molt valuoses: Sant Ildefons a Cornellà, Sant Cosme al Prat de Llobregat o el nucli antic de Vilanova i la Geltrú. També La Mina, que tot i la seva complexitat, ha avançat gràcies al treball del Consorci. A Barcelona, casos com Trinitat Vella o el Bon Pastor són exemples d'intervencions que han millorat l'entorn i la qualitat de vida del veïnat.
La regeneració urbana sovint implica la col·laboració entre administracions i ciutadania. Com s'articula aquest treball conjunt?
Hi ha tres moments clau: el de la presa de decisions, que ha de ser consensuada; el de l'execució, amb seguiment compartit per evitar impactes negatius; i el de l'avaluació, per fer balanç i definir continuïtats. Per això cada projecte ha de tenir una oficina local que garanteixi la presència al territori i l'atenció directa a les demandes veïnals.
En un context d'emergència climàtica i crisi social, com es combina la rehabilitació d'espais amb la sostenibilitat ambiental i la inclusió social?
Les intervencions han de tenir tres potes: la transformació física de l'espai, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària. Parlem d'actuacions d'estalvi energètic, d'adaptació al canvi climàtic i també de programes per combatre la pobresa, fomentar l'ocupació, la igualtat i la cohesió. Sense aquesta visió integral no hi ha regeneració real.
Mirant cap al futur, quins reptes i oportunitats veu per consolidar uns barris més cohesionats i sostenibles?
Els principals reptes són tres: els canvis demogràfics, el canvi climàtic i l’envelliment. Però també hi ha oportunitats: disposem de recursos importants, voluntat política i una ciutadania compromesa. Quan aquests tres factors conflueixen, els resultats poden ser profundament transformadors.