La querella col·lectiva contra Llarena per prevaricació, presentada al Suprem

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja té una querella presentada en contra seu. L'han entrat aquest divendres al migdia a l'alt tribunal representants de la plataforma Querellants per la República, que portaven des de finals de març treballant en la iniciativa, en nom de 3.418 querellants individuals, identificats amb noms, cognoms i DNI. El motiu, les actuacions de Llarena, instructor al Suprem de la causa contra l'independentisme, que van impossibilitar la investidura de Jordi Sànchez. Els presumptes, delictes, un "delicte continuat contra els drets cívics i drets fonamentals" (article 542 del Codi Penal), per "vulnerar el dret de sufragi actiu" dels querellants, en concurs amb un "delicte continuat de prevaricació" (article 446 CP). 

"La querella es presenta per vulneració del nostre dret al sufragi actiu. Donem veu a tota la gent que ha vist els seus drets vulnerats", ha explicat, en roda de premsa davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Danae Fandos, que encapçala la querella, com a número 1 del total de 3.418 querellats. El motiu, la "denegació continuada" de la investidura de Sànchez, amb una sèrie de "resolucions manifestament injustes" que "culminen amb la suspensió de drets" dels diputats processats per rebel·lió en la causa contra l'independentisme, com ha afirmat Mònica Fernández, una altra de les querellants que ha exercit com a portaveu.

La querella, de fet, no es dirigeix només contra Llarena, sinó també contra els magistrats de la Sala d'Apel·lacions del Suprem Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge. El text de la querella aborda diverses resolucions de Llarena, com ara la del 9 de març, en què denega la petició de Sànchez per poder assistir al ple del Parlament de la seva investidura, i del 12 d'abril, en en què fa el mateix per al ple del segon intent d'investidura del propi Sànchez, a més de denegar-li també la possibilitat de participar en la sessió per via telemàtica. En quant als magistrats de la Sala d'Apel·lacions, són objecte també de la querella per la seva resolució del 17 d'abril, que rebutjava el recurs de la defensa de Sànchez a la decisió de Llarena del 9 de març.

Els arguments de la querella

El text de la demanda exposa que aquestes i altres resolucions han "usurpat a posteriori i sense motiu legal el que la ciutadania de Catalunya va decidir lliurement" en les eleccions del 21D, en impossibilitar la investidura de Sànchez. La querella se centra en els intents d'investidura de Sànchez –i no en els de Carles Puigdemont o Jordi Turull– perquè aquesta és la única de les investidures frustrades de la present legislatura en què les defenses van presentar tots els recursos possibles, i que no va ser anul·lada prèviament pel president del Parlament, Roger Torrent, segons van explicar a Públic fonts properes a la plataforma en el moment de la seva redacció. En el cas de Sànchez, a més la querella exposa que "la manca de respecte als ciutadans de Catalunya ha arribat a l'extrem de no atendre un requeriment del mateix Comitè de Drets Humans de les

Nacions Unides per restituir els seus drets polítics".

La querella argumenta repetidament que les resolucions de Llarena i de la Sala d'Apel·lacions no tenen "base legal". "No hi ha cap norma en l'ordenament espanyol que estableixi que una persona privada de llibertat provisionalment, sense haver estat jutjat i condemnat en causa penal, no pugui ser candidat a la presidència", exposa. I cita algunes d'aquestes resolucions de Llarena que entren en consideracions polítiques, com ara quan diu, en la seva resolució del 9 de març, que la formació de Sànchez, JxCat "s'ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d'implementar la república que van declarar". Cita també moments en què el jutge Llarena parla en primera persona –"l'estratègia que patim", referint-se a l'estratègia del moviment independentista–, o quan apunta a un hipotètic "gran esclat social" si Sànchez fos traslladat a Catalunya des de la presó per participar en el ple.

"No hem estat capaços de trobar un sol argument jurídic en què, al marge de consideracions polítiques, s'intentés justificar l'injustificable, la conculcació del dret de sufragi actiu dels electors", conclou en aquest sentit la querella, que exposa que els únics supòsits en què es pot limitar la representació política són una condemna ferma "que comporti inhabilitació" o un processament ferm per a delictes "comesos per persona integrada o relacionada amb banda armada o individus terroristes o rebels",  (article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, pel qual Llarena ha dictat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, però que no era aplicable a les seves resolucions anteriors sobre Sànchez).

"Al marge d'aquests supòsits, no hi ha lloc per a cap limitació, i el contrari suposa una violació flagrant de l'article 23 de la Constitució Espanyola, l'article 3 del Protocol addicional al Conveni Europeu de Drets Humans i l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics", conclou la querella.

Una querella "presentada pel poble"

Ni els advocats ni els querellants presents aquest divendres davant el TSJC tenen gaire esperances que el Suprem l'admeti a tràmit. L'advocada Noemí García ha apuntat que l'alt tribunal "no té cap termini" per decidir sobre la seva admissió o inadmissió. Però ha vaticinat que decidirà aviat -la inadmissió- perquè, mentrestant, altres ciutadans poden adherir-se a la querella, i la plataforma començarà una "campanya d'adhesions". En aquest sentit, Gemma Martin, que també n'ha participat de la redacció, expressa que "teníem l'opció de presentar-la com a acusació popular", però que han preferit una querella col·lectiva "com a acusació particular presentada pel poble".

La querella, redactada de fa dies, s'ha presentat just després que el tribunal de Schleswig-Holstein decidís sobre la petició d'extradició de Puigdemont, atenent a les peticions d'algunes de les defenses dels dirigents independentistes processats. En aquest sentis, els portaveus de la plataforma han declinat aquest divendres parlar de possibles pressions, i han expressat que preferien "sumar" amb les defenses, i per això van triar "aturar-nos i esperar a la resolució" de la justícia alemanya.

Al final de la compareixença d'aquest divendres, els membres de la plataforma s'han fet una foto de família davant del TSJC, en què el tradicional 'lluiiiís' d'aquestes ocasions s'ha substituït per una altre nom propi: "llarenaaa".