Quatre de cada 10 homes joves catalans mostren rebuig o dubtes envers el sistema democràtic
Una enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) confirma el gir cap a postures més xenòfobes, masclistes i LGTBIfòbiques dels nois menors de 25 anys

Barcelona--Actualitzat a
La democràcia es manté com el sistema preferit per un 64% dels catalans, però un terç (36%) de la ciutadania en dubta o hi és obertament contrària. Els joves homes són el grup més escèptic. Concretament, quatre de cada 10 nois (47%) d'entre 18 i 24 anys mostren rebuig o dubtes envers el sistema democràtic. Només un 36% el veu com un sistema preferible. El 37% de les noies joves també es mostren escèptiques. Malgrat això, la majoria rebutja obertament la idea d'un dictador o un "líder fort per sobre de la llei".
Aquesta és una de les principals conclusions de l'última enquesta ICIP sobre convivència i seguretat a Catalunya, publicada pel Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L'estudi, elaborat a partir de 2.763 enquestes, dibuixa un retrat complex d'un país que continua apostant per la pau i la cohesió, però que se sent afectat per la crispació política, la inseguretat i la polarització ideològica.
La desconfiança envers el sistema democràtic es podria explicar per la desafecció política i desconfiança social actual. El nivell de confiança entre ciutadans baixa fins a 4,7 punts sobre 10, i un terç de la població admet que té "molta o bastanta desconfiança" en la resta de la gent. Aquesta pèrdua de confiança s'estén també a les institucions: cap d’elles —ni els ajuntaments, ni la Generalitat, ni el Govern espanyol, ni la Unió Europea— arriba a l'aprovat.
Les dades també són alarmants pel que fa a a qüestions de gènere. Tot i que el 52% creu que les dones continuen patint desigualtats, un 22% considera que són els homes els qui estan en desavantatge. Els joves, especialment els nois menors de 25 anys, mostren postures més conservadores: un terç pensa que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones i un 27% afirma que "la violència de gènere és un invent del feminisme".
Pel que fa als drets del col·lectiu LGTBIQ+, l'enquesta reflecteix una societat majoritàriament oberta i tolerant, però encara amb matisos i contradiccions. La gran majoria de catalans —set de cada deu persones (74%)— defensa que les parelles LGTBIQ+ tinguin els mateixos drets d'adopció que les heterosexuals. En canvi, el consens s'esquerda quan es tracta de les persones trans: només un terç de la població (33%) considera que haurien de poder canviar de sexe sense cap informe psicològic previ.
El 46% de les persones opinen que els immigrants delinqueixen més que els autòctons
L'enquesta de l'ICIP mostra que les principals inquietuds de la ciutadania catalana s'han desplaçat del debat polític a qüestions més globals i estructurals. La delinqüència (87%) i les crisis econòmiques i financeres (85%) continuen encapçalant el rànquing de preocupacions, però el canvi climàtic s'hi afegeix amb força: vuit de cada deu persones (80%) en mostren una inquietud elevada. En l'àmbit polític, l'augment de l'extrema dreta preocupa a dos terços de la població (66%).
Avancen els postulats xenòfobs
L'enquesta reflecteix que també avancen els postulats xenòfobs. El 46% de les persones opinen que els nouvinguts delinqueixen més que els autòctons, un increment de dos punts respecte a fa dos anys. Un percentatge similar diu que el país s'ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa de la gent que ve d'altres països, però alhora, més de la meitat (58%) diu que els immigrants són bons per a l'economia.
La percepció de la inseguretat s'accentua, fins al punt que dos de cada tres catalans creuen que ara Catalunya és més insegura que fa un any. Així, més de la meitat dels enquestats veuen el tràfic de drogues, els robatoris o les ocupacions de llars habitades com quelcom habitual al seu municipi. Gairebé nou de cada deu persones estan preocupades per la delinqüència, dos de cada tres creuen que cal endurir les penes i el 51% vol que s'expulsin els migrants que delinqueixin.
Sobre el debat militarista en auge d'ençà de l'esclat de la guerra entre Ucraïna i Rússia, un 42% dels catalans està en contra d'augmentar la despesa militar, i un 36%, a favor. No obstant això, fa tres anys el 62% de la gent creia que la despesa militar del moment era excessiva, i ara només ho pensa un 30% de la població.
En totes les edats es prefereix la cooperació internacional a la despesa militar per garantir la seguretat global, però entre els joves la diferència és més lleugera. Els qui estan a favor i en contra d'intervenir militarment els països que posen en risc la pau es divideixen a parts iguals, però hi ha consens en el fet que la creixent influència dels EUA (77%), Rússia (76%) o la Xina (62%) són un risc per a la seguretat pròpia.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.