Puigdemont es reclou a Bèlgica després de la polèmica fuga, per seguretat jurídica, en espera dels recursos contra Llarena

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha decidit restringir els seus fins ara nombrosos viatges per Europa després de la seva fugaç visita a Catalunya el passat 8 d'agost, amb motiu de l'acte en què va participar just abans de la sessió parlamentària d'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

Després de la seva polèmica fugida i retorn a Waterloo des de Barcelona, el dirigent de Junts hauria decidit recloure's a Bèlgica i no viatjar fora "per motius de seguretat", segons l'advocat i exdiputat de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas. El primer acte previst fora de les fronteres belgues, després de la primera controvertida entrada i sortida a l'Estat espanyol en quasi set anys d'exili, era una intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu aquest dilluns, a la Catalunya del Nord i per tant en territori de França. La intervenció presencial prevista de Puigdemont es va suspendre i es va substituir per una intervenció telemàtica.

Els jutges de països com França o Itàlia podrien ser més expeditius a l'hora d'aplicar una euroordre de detenció i lliurament a la justícia espanyola

Segons fonts del seu entorn, Puigdemont preveu doncs mantenir-se en territori belga, a l'espera de la resolució dels recursos presentats pel seu equip jurídic, que dirigeix Gonzalo Boye, contra el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Per haver rebutjat l'aplicació de l'amnistia en el cas de l'expresident de la Generalitat. Tot i que en aquest moment l'ordre de detenció contra Puigdemont només continua vigent en territori espanyol, els "motius de seguretat" esgrimits tenen a veure amb el fet que l'equip del dirigent de Junts considera més garantista i segur per a la seva llibertat un país com Bèlgica que altres de la Unió Europea, en cas que s'activés una nova euroordre sobtadament durant un viatge. Els jutges de països com França o Itàlia podrien ser més expeditius a l'hora d'aplicar una euroordre de detenció i lliurament a la justícia espanyola.

Intensa activitat per tot Europa fins ara

Puigdemont ha mantingut els darrers anys una intensa activitat per bona part d'Europa, malgrat la persecució de la justícia espanyola. El 26 de març de 2018 va ser detingut i empresonat uns dies a Alemanya quan tornava de participar en un acte a Finlàndia. També va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya el 2021. En tots dos casos va quedar finalment en llibertat i no es va acabar aplicant l'euroordre de Llarena, que va derivar en un llarg plet al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I les visites a la Catalunya Nord han estat molt freqüents, fins el punt que a les eleccions al Parlament del 12 de maig, Junts va decidir traslladar la campanya electoral a aquest territori català de l'Estat francès, on Puigdemont va situar provisionalment la seva residència.

"La situació actual és complexa i cal ser prudents"

Però fonts de Junts admeten que "la situació actual és complexa i cal ser prudents". Tot i que es parla amb molta mesura de la qüestió i no es descarta taxativament possibles viatges de l'expresident, aquestes fonts admeten que "cal avaluar i monitoritzar tots els moviments del president Puigdemont, després de la desproporcionada reacció policial i judicial que vam poder veure el dia 8 d'agost per capturar-lo a tota costa, com si en compte de ser un diputat que volia accedir al Parlament fos un perillós terrorista".

Pendents d'una reunió a Suïssa entre Junts i el PSOE

"En cada cas s'avaluarà els riscos –en l'agenda de Puigdemont-", sempre en funció de la seguretat, asseguren. Tot i que també apunten que "l'última decisió sempre la té el president Puigdemont, en funció dels criteris polítics". Un dels possibles viatges a la vista que caldrà veure si es produirà és a Suïssa, on Junts i el PSOE preveuen reprendre les negociacions en les pròximes setmanes sota supervisió del mediador salvadoreny Francisco Galindo Vélez.

Un dels possibles viatges a la vista que caldrà veure si es produirà és a Suïssa, on Junts i el PSOE preveuen reprendre les negociacions en les pròximes setmanes

En aquesta reunió s'hauria d'analitzar la continuïtat del suport de Junts al Govern de Pedro Sánchez, després de les dificultats en l'aplicació de la llei d'amnistia i de la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. Junts exigirà una posició més contundent i activa contra els jutges del Suprem per part de l'Executiu espanyol, i en la trobada podria participar-hi Carles Puigdemont. Suïssa es considera un país segur, on no regeix el marc de les euroordres i on difícilment seria detingut un dirigent polític que assisteix a una negociació amb un Govern de la UE com l'espanyol.

La complexitat de l'actual situació jurídica de Puigdemont ve donada per dos fets: la pèrdua de la immunitat com a eurodiputat -ja que no es va presentar a les darreres eleccions al Parlament Europeu- que l'havia permès viatjar per tota Europa amb una certa seguretat. I el fet que l'entrada i posterior fugida en territori de l'Estat espanyol del passat dia 8 d'agost pot complicar la seva situació jurídica a ulls dels jutges d'altres països europeus. El catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, ha plantejat en diversos mitjans que la fuga de Puigdemont podria comportar que Llarena afegeixi nous delictes a la causa que instrueix. Delictes que ara quedarien fora de l'amnistia.

La imatge jurídica de Puigdemont pot quedar malmesa

A més, el prestigiós expert jurídic ha assegurat que la imatge de Puigdemont pot quedar tocada, judicialment parlant, a nivell europeu: "Fins ara Puigdemont ha estat venent una imatge que era certa, que ell estava a disposició de la Justícia de qualsevol país, però no de l'espanyola. Com defenses això ara davant d'un tribunal de qualsevol altre país de la Unió Europea si realment el que has fet és una maniobra d'escapisme, és a dir, una cosa pròpia d'algú que està eludint l'acció de la Justícia", es preguntava a la Cadena SER.

Nieva: "Fins ara Puigdemont ha estat venent una imatge que era certa, que ell estava a disposició de la Justícia de qualsevol país, però no de l'espanyola. Com defenses això ara?"

Des de l'entorn de Puigdemont rebutgen aquesta anàlisi i recorden que Puigdemont no es va moure d'Alemanya quan els tribunals d'aquest país el van deixar en llibertat provisional durant la detenció del 2018. I no va tornar a Bèlgica fins que els jutges alemanys ho van permetre, després de denegar l'entrega a la justícia espanyola, pel rebuig de Llarena a acceptar la condició que l'extradició només podia ser per malversació i no per rebel·lió com el magistrat del Suprem espanyol exigia. Paradoxes de la història, justament el delicte que Llarena ara ha utilitzat per denegar l'amnistia a Puigdemont.

Des de Junts asseguren que Puigdemont està a disposició de qualsevol requeriment dels jutges europeus perquè no fan política, però no dels jutges espanyols que, segons Puigdemont, formen part d'un "cop d'estat híbrid" i estan prevaricant en no aplicar la llei d'amnistia. I per això justifiquen la tornada de l'expresident a Bèlgica després de l'acte de Barcelona. De moment, Pablo Llarena no ha reactivat l'euroordre després de la fugida de Puigdemont del 8 d'agost. Però fonts jurídiques adverteixen que l'euroordre es pot activar en qualsevol moment que el jutge consideri oportú i és qüestió de minuts que sigui d'aplicació en el país de la UE on es trobi l'expresident.

El Tribunal Constitucional, l'ultima esperança

L'objectiu de l'equip jurídic de Puigdemont és evitar la seva detenció i entrega a la justícia espanyola fins que es resolguin els diversos recursos que han plantejat contra Pablo Llarena, i contra la seva decisió de no aplicar l'amnistia a l'expresident de la Generalitat, en considerar que la malversació de què se l'acusa pel referèndum de l'1-O va ser amb enriquiment propi, la qual cosa l'exclouria de l'aplicació de l'amnistia.

Tant des de Junts com des del Govern espanyol es confia en què el Constitucional dictamini a favor de l'aplicació de l'amnistia

D'entrada i el més important, el recurs d'empara que de moment ha de resoldre el propi Tribunal Suprem i que després passarà al Tribunal Constitucional. Tant des de Junts com des del Govern espanyol es confia en què aquest últim tribunal dictamini a favor de l'aplicació de l'amnistia i tanqui el cas. Però el procés podria durar mesos o fins i tot algun any, apunten els juristes. Mentrestant, l'equip jurídic de Puigdemont pressiona al Suprem amb altres recursos com el presentat contra ell davant el Consejo General del Poder Judicial. Tot i que fonts jurídiques posen en dubte l'efectivitat real d'aquesta iniciativa basada en el fet que els advocats de Puigdemont consideren un "retard injustificat" en la resolució dels recursos contra el rebuig de l'amnistia.

Per tant, a Puigdemont no li queda altra que esperar que el Suprem resolgui sobre els recursos en els pròxims mesos i que en cas de tombar-los -el més previsible si tenim en compte que dependrà de jutges com Manuel Marchena, que ha aplicat la mateixa tesi que Llarena al dirigents independentistes sentenciats en el judici del procés- es pugui accedir al Constitucional. En principi el Constitucional no pot amnistiar a ningú, però sí té la capacitat de limitar la capacitat d'interpretació del Tribunal Suprem i forçar-lo a rectificar fins a veure's obligat a amnistiar a Puigdemont i a la resta d'independentistes.

Tot i que molts juristes apunten que això no es produirà sense una guerra important entre un Constitucional de majoria progressista presidit per Cándido Conde-Pumpido i un Suprem que encara no té president i en què jutges com Manuel Marchena mantenen ara mateix les regnes.