Puigdemont diu que el 2 de juliol estarà al primer ple de l'Eurocambra però demana abans un pronunciament del TJUE

L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimarts que la seva intenció és acudir el proper 2 de juliol a la sessió constitutiva del nou Parlament Europeu, que se celebrarà a Estrasburg, tot i que ha reclamat que hi hagi abans un pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tot i que seus advocats no han presentat encara cap recurs davant la justícia europea. Dilluns el seu advocat, Gonzalo Boye, va intentar prometre la Constitució al Congrés en nom de Puigdemont i Comín, dotat de poders notarials, però la Junta Electoral Central (JEC) no li va permetre fer-ho. 

"És inconcebible que dos elegits que han rebut més de dos milions de vots no estiguem en la sessió constitutiva del Parlament Europeu", ha dit Puigdemont en una roda de premsa a la seu de l'Eurocambra a Brussel·les, a on ha acudit convidat per un grup d'eurodiputats favorables a l'independentisme català. A banda de Puigdemont, els altres eurodiputats electes que no tenen garantida la presència a la sessió són Toni Comín, també de JxCat, i Oriol Junqueras. En el cas del president d'ERC és segur que no hi podrà ser, després que el Tribunal Suprem li denegués el permís per sortir de la presó. 

El polític català no ha volgut donar detalls sobre el recurs que la seva defensa estudia presentar davant la Justícia europea, ni ha aclarit quan preveuen fer-ho, però en qualsevol cas ha dit que esperen "una decisió abans del 2 de juliol". Els temps dependran de "la via exacta que elegiran els advocats", ha afegit Puigdemont, que ha insistit que és "absolutament important saber per part de les autoritats europees si tenim la possibilitat o no d'anar-hi".

Els advocats de Puigdemont han apuntat ja que aspiren a portar el cas davant el TJUE i que el tribunal es pronunciï sota el procediment accelerat, amb el que la cort europea resol els casos urgents en una mitjana de dos mesos. El Tribunal amb seu a Luxemburg resol normalment litigis entre països i les institucions de la Unió Europea i només poden acudir directament a ell particulars si es tracta d'una decisió de les institucions comunitàries que els hagi afectat de "manera personal", segons han subratllat fonts europees.

En el cas de l'acreditació com a eurodiputat de Puigdemont, però, ha estat la Junta Electoral Central l'autoritat espanyola que li ha denegat l'acta per no haver anat personalment a acatar la Constitució, un requisit que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) a Espanya.

Una altra possibilitat per a l'expresident català seria plantejar un recurs per omissió si considera que el Parlament europeu havia d'haver pres una decisió -la de permetre-li prendre possessió del seu escó- i no ho ha fet, tot i que fins a la data la institució ha respost que les llistes d'eurodiputats són una competència que correspon a les autoritats nacionals de cada Estat membre.

Una altra forma d'arribar fins a la Justícia europea seria optar primer per la justícia espanyola per presentar el recurs i sol·licitar al Tribunal estatal que plantegés una qüestió prejudicial al TJUE. En aquest cas, el jutge espanyol pot acceptar o no la petició i només estaria obligat a elevar la qüestió a Luxemburg si fos l'última instància a la qual el demandant podria acudir a Espanya.