Trump és incapaç de doblegar l'Iran i augmenta la seva pressió sobre la Xina a pocs dies de la seva visita a Pequín
El mandatari no pot imposar la seva confusa pau a l'Iran i opta per apujar la pressió sobre la Xina i les seves firmes que donen suport a Teheran, encara a risc d'enrarir el seu viatge a Pequín.
-Actualitzat a
Iran ho va deixar clar aquest diumenge: no només dubta del pla de pau que li intenta imposar el president Donald Trump, sinó que amenaça amb colpejar els interessos nord-americans a l'Orient Mitjà si Washington segueix aplicant el seu bloqueig contra el país persa amb nous atacs als seus navilis mercants. El full de ruta cap a la pau de Trump és considerat per Teheran com una caòtica capitulació sota els termes de la Casa Blanca i no està disposat a passar per l'adreçador. De moment, en la seva resposta a aquest pla, Teheran insisteix a centrar les negociacions en el més important, és a dir, a posar fi al conflicte.
Trump es troba en un carreró sense sortida en la guerra que va declarar el 28 de febrer i que ja ha enfonsat la imatge internacional dels EUA i ha provocat innombrables danys a l'economia global. També a la de la Xina, país que el president nord-americà visitarà d'aquí a uns dies i on haurà d'explicar al seu homòleg, Xi Jinping, com aquest desastre pot ajudar a millorar les difícils relacions entre els dos països.
Aquest divendres, dos petroliers iranians més van ser bombardejats per avions de combat dels EUA, aquesta vegada al golf d'Oman, que el Pentàgon inclou en el seu bloqueig de ports iranians i que limita amb l'estret d'Ormuz, el tancament del qual continua imposant Teheran. Trump insisteix que està esperant una resposta proactiva de l'Iran per acabar amb la guerra i que, si aquest pas no es fa, els EUA reprendran la seva operació militar per assegurar el trànsit de navilis per Ormuz.
El ministre d'Exteriors iranià, Abás Araqchí, ha posat en dubte la intenció real i la "serietat" de Trump amb aquests anuncis a favor de la fi de la guerra mentre, sense respectar la treva, l'Armada nord-americana segueix atacant objectius de l'Iran, militars i civils. Atacs respostos per bombardejos iranians amb míssils i drons als seus veïns del Golf. "Sempre que apareix sobre la taula una solució diplomàtica, els EUA opten per una imprudent aventura militar," va afirmar aquest cap de setmana Araqchí.
La tensió creix i els contactes se succeeixen, però no acaben de quallar
En aquest marc de tensió, la intermediació de les potències regionals s'ha accelerat. Si el Pakistan va ser el país més actiu de forma visible en anteriors etapes dels contactes entre nord-americans i iranians (Israel fins ara ha preferit obstaculitzar el diàleg, abans que facilitar un acord), ara Catar, aliat dels EUA a l'Orient Mitjà i alhora amb molts llaços amb l'Iran, apareix com un element clau d'intermediació.
En una segona línia estan els saudites, els egipcis i els turcs com a impulsors d'una taula de negociació en condicions. I en un altre ordre, la Xina i Rússia toquen els seus propis ressorts, més en l'ombra, però potser amb major efectivitat. En aquest sentit, el viatge de Trump a Pequín del 14 i 15 de maig és clau.
I no obstant això, el camí és encara molt espinós. Encara que la treva aconseguida el 8 d'abril entre l'Iran, els EUA i Israel es manté, els incidents armats no han parat, també, per part de l'exèrcit iranià contra els països àrabs del golf Pèrsic aliats de Washington. El doble avís llançat per Teheran dissabte a la nit i diumenge no deixa lloc a dubtes en aquest sentit: "Qualsevol agressió contra vaixells petroliers i comercials de la República Islàmica de l'Iran desencadenarà un atac contundent contra algun dels centres nord-americans a la regió i contra embarcacions enemigues", va indicar a la xarxa social X l'Armada de la Guàrdia Revolucionària iraniana.
Aquest diumenge, el portaveu militar iranià, Mohammad Akraminia, va estendre les advertències: "Des d'ara, els països que segueixin als Estats Units en l'aplicació de sancions contra la República Islàmica de l'Iran afrontaran problemes en travessar l'estret d'Ormuz". El general de brigada va subratllar el control iranià "fonamental i estratègic" sobre aquest pas entre el golf Pèrsic i l'oceà Índic, per on transitava abans de la guerra el 20% del cru mundial. Segons el militar, ja no hi haurà miraments en el trànsit per Ormuz de navilis de països considerats "adversaris" per a Teheran.
Iran considera que el bloqueig ordenat per Trump contra els ports i vaixells iranians el 13 d'abril, tot just iniciada la treva, vulnera l'esperit d'aquesta, per aquest motiu Teheran mantingui les seves restriccions imposades al març al trànsit per l'estret d'Ormuz. En la seva proposta de pau, Trump no ha indicat la seva intenció d'aixecar aquest bloqueig i l'Iran no té tampoc cap desig d'alleujar les seves amenaces als qui naveguin per l'estret.
Relacionat amb aquest tema
L'Iran podria aguantar el bloqueig dels EUA almenys quatre mesos més
Tot i que el bloqueig nord-americà intenta mantenir una tenalla sobre els ports iranians, la CIA, citada per Reuters i The Washington Post, ja ha indicat que l'Iran podria aguantar econòmicament "quatre mesos més" malgrat aquest bloqueig. Amb aquesta perspectiva, es comprenen les llargues que està donant el règim dels aiatol·làs a un pla de pau que no el beneficia, alhora que incideix en un pols de nervis amb la Casa Blanca que ja sembla estar guanyant.
Encara que les companyies nord-americanes productores i exportadores de cru i gas estan fent el seu agost amb aquesta guerra, no ocorre el mateix amb els propis habitants dels EUA, víctimes directes del caos econòmic desencadenat per Trump i que seran els jutges del destí d'aquest en les eleccions de mig terme de novembre vinent.
Un dels punts clau de la proposta de pau de Trump inclou la limitació o, millor encara, la suspensió del programa nuclear de l'Iran, que Washington considera orientat a la producció d'armes atòmiques. Teheran rebutja l'anul·lació d'aquest programa i no queda clar en quin punt nord-americans i iranians podrien arribar a un acord sobre aquestes restriccions i sobre la destinació de la gairebé mitja tona d'urani enriquit al 60% que pot tenir l'Iran. Aquest cap de setmana, Rússia, un dels pocs aliats que li queden a l'Iran, va indicar que podria guardar aquest material i convertir-se, així, en garant d'aquesta orientació pacífica nuclear iraniana.
L'Iran marcarà la cimera sino-nord-americana
En aquestes circumstàncies, no hi ha cap evidència que estigui més a prop la fi de la guerra i menys encara el començament de la recuperació del transport d'energia des del Golf Pèrsic i el restabliment de les ferides econòmiques produïdes a tot el planeta per l'erràtica estratègia exterior de Trump. I aquesta és l'espasa de Dàmocles que oscil·la sobre la imminent cimera entre el líder nord-americà i el president xinès, Xi Jinping, a finals d'aquesta setmana.
Per si fos poca la temperatura que preescalfa la trobada de Pequín, aquest divendres, el Departament d'Estat dels EUA va anunciar sancions contra deu empreses i individus, entre elles companyies xineses, per ajudar presumptament la indústria armamentística iraniana a obtenir elements electrònics i matèries primeres per a la fabricació de míssils i drons de combat, així com l'accés a sistemes de defensa antiaèria.
Relacionat amb aquest tema
Des que va començar la guerra han anat apareixent filtracions des de la Casa Blanca sobre la suposada intenció de la Xina de lliurar directament armes o aquests sistemes antimíssils a l'Iran. Així, l'11 d'abril, la CNN va apuntar aquesta possibilitat, citant fonts dels serveis secrets nord-americans. Havien passat tot just tres dies des que s'anunciés l'alto el foc entre l'Iran i els EUA, i havien sortit a la llum les aportacions xineses a la mediació pakistanesa per aturar la guerra.
La propagació d'aquesta informació sobre els sistemes antiaeris xinesos de míssils portàtils MANPADS que s'enviarien a l'Iran només beneficiava Israel, que en cap moment va acceptar de bona gana la treva del 8 d'abril amb Teheran, ja que deixava en evidència la seva pròpia guerra particular al Líban. Una guerra en què el primer ministre jueu, Benjamin Netanyahu, no ha respectat l'alto el foc amb el Govern de Beirut i està entestat a reduir el sud libanès al mateix erm en què va quedar convertida Gaza sota les bombes israelianes.
En tot cas, una participació xinesa d'aquest calat en la guerra no tindria gaire sentit. No seria determinant per al curs de la contesa i simplement enredaria la posició de Pequín, que, arribat el cas, sempre pot fer més mal a Washington amb accions econòmiques.
Trump pressiona la Xina en un mal moment
Per això, el segon pas donat per la Casa Blanca aquest cap de setmana per pressionar la Xina va incidir precisament en el taló d'Aquil·les xinès en aquesta crisi, el proveïment energètic iranià. El Departament del Tresor nord-americà va apuntar que sancionarà a qualsevol empresa estrangera que recolzi el comerç exterior iranià, per exemple, les línies aèries, i, en al·lusió directa a Pequín, a les institucions financeres que recolzen les anomenades refineries “teapot ” privades que a la Xina importen petroli a preus rebaixats des de l'Iran i Rússia.
A la Xina aquest anunci li sona més com un desafiament que com una amenaça real. I Pequín sap com defensar-se davant d'aquestes fanfarronades. Fa una setmana, el Ministeri de Comerç xinès va avançar que havia bloquejat l'aplicació de sancions nord-americanes contra altres cinc empreses xineses, de refinat i petroquímiques, pels seus llaços amb el comerç petrolier iranià. L'Administració de Pequín simplement va prohibir les empreses xineses acatar les sancions.
Aquesta estratègia xinesa capaç de desactivar les sancions de tercers països contra les seves empreses s'ha convertit en un mecanisme poderós per alentir aquesta pressió econòmica, però sobretot suposa un contundent desdeny a l'unilateralisme de Trump (ja manifestat amb la guerra d'aranzels l'any passat) i podria animar a altres països a fer el mateix. El missatge és diàfan: la Xina comprarà on consideri més convenient el seu petroli i gas, i els EUA no ho poden impedir.
Relacionat amb aquest tema
La Xina també acusa el desgast de la guerra
Però sí que pot Trump seguir ficant pals a la roda comercial i energètica xinesa. Per culpa de la guerra llançada per Trump i Netanyahu, les importacions xineses d'energia van caure de forma estrepitosa a l'abril. Per l'estret d'Ormuz circulaven abans de la guerra prop del 45% de les importacions de gas i petroli de la Xina, obligada ara a diversificar les seves compres, a pagar més i a recórrer a les reserves estratègiques.
Segons va indicar aquesta setmana l'Administració General de Duanes de la Xina, els carregaments de cru van baixar prop d'un 20% interanual a l'abril, fins els 38,47 milions de tones, és a dir, el volum més baix des del juliol del 2022. Les importacions de gas natural també es van contraure al voltant d'un 13%, fins a situar-se en els 8,42 milions de tones. L'impacte ja s'està començant a notar per a la població xinesa, per exemple, amb l'alça dels preus minoristes de la gasolina i el dièsel dins del país.
I encara que en el que va de contesa la Xina s'ha beneficiat per l'auge de les seves exportacions en tecnologies verdes, com els panells solars, les bateries o els vehicles elèctrics, la perspectiva és poc favorable de cara a l'estiu. Per això, Pequín va remarcar a principis de mes que tant el tancament de l'estret d'Ormuz com el bloqueig nord-americà dels ports iranians seran assumptes centrals en les converses entre Xi i Trump. Això podria enfosquir la intenció del líder republicà de convertir la seva visita a la Xina en una marxa triomfal de la seva suposada capacitat per arreglar crisis i conflictes, més encara amb Pequín, el contrincant més dur de Washington.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.