Del topall de preus a la memòria de Companys: totes les lleis amb accent català que perillen amb un Govern de PP i Vox
L'alineament polític entre Sánchez i Illa ha fet que Catalunya hagi liderat el desplegament de normes estatals que un executiu de dretes podria laminar
PP i Vox han anunciat la intenció de derogar la Llei d'Habitatge i la de Memòria Democràtica, a més de revisar el dret a l'avortament o l'aplicació de l'eutanàsia

Barcelona--Actualitzat a
Quan falta poc més d'una setmana per a les eleccions emergeix una pregunta: on pot impactar més la reversió de lleis estatals si PP i Vox arriben la Moncloa? Catalunya és, avui dia, de les poques comunitats que ha resistit a les victòries regionals del PP a Espanya, i s'ha erigit en exemple i bastió d'algunes de les polítiques socials que s'han impulsat a escala estatal. Amb les enquestes a la mà, Feijóo i Abascal podrien fer un gran forat a l’obra de govern progressista dels darrers vuit anys si arriben a governar Espanya després del 29-N. La derogació o retallada d'aquestes lleis estatals, que ja ha anunciat la dreta i la ultradreta, tindria un impacte especialment sensible a Catalunya.
En matèria social, Feijóo pretén derogar el decret d’habitatge Maricarmen, aprovat aquest octubre, i part de la Llei d’Habitatge. També vol derogar la Llei de Memòria Democràtica, que segons el dirigent popular, "blanqueja ETA". Ha anunciat retallades o reenfocaments de les normatives sobre l’avortament i l'eutanàsia, i el seu partit s'ha mostrat ambigu amb les pensions. En matèria laboral, ha dit que no pactarà més pujades del salari mínim interprofessional (SMI) sense el beneplàcit de la patronal i, anteriorment, havia qüestionat les baixes laborals. Totes aquestes polítiques estatals tenen un impacte a cadascuna de les comunitats autònomes, però l'alineament polític entre Sánchez i Salvador Illa ha permès que el desplegament d'algunes d'aquestes normes hagi tingut un recorregut especial a Catalunya. Ara aquest recorregut es podria veure truncat.
Regulació dels preus de lloguer
Un dels exemples més evidents d'aquesta tesi és en matèria d'habitatge. Catalunya va ser la primera comunitat autònoma en posar en marxa el topall de preus de lloguer, que les comunitats governades pel PP en solitari o amb el suport de Vox s'han negat a aplicar. Ara, Feijóo vol eliminar-lo. Aquest novembre el Departament de Territori i Habitatge va fer balanç després de dos anys d'aplicació de la política. Les dades evidencien que la mesura no només ha permès contenir els preus del lloguer, sinó que l'oferta no se n'ha ressentit.
A Catalunya el preu s'ha estancat als municipis amb el lloguer regulat –des del 2024 només ha pujat un 0,7%–. Per contra, a la resta de territori sense regulació el preu s'ha disparat un 11%, segons l'Institut Català del Sòl (Incasòl). Més significativa és la baixada del preu a Barcelona, un 4,4% en dos anys. Territori també va destacar que des que existeixen zones de mercat tensionat, el parc de lloguer ha augmentat en 23.512 contractes. "A aquells que diuen que el mercat de lloguer desapareix per la regulació de preus, les dades els ho desmenteixen" afirmava la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque.
Per a l'expert en habitatge, Jaime Palomera, eliminar la regulació de preus té un efecte evident: "La pèrdua de protecció per als llogaters". Els nous contractes podran tornar a signar-se sense topalls, però també "es reduiran les garanties davant desnonaments i la durada mínima dels contractes", alerta Palomera. La llei estatal estableix que el contracte ha de durar cinc anys si el lloga un petit propietari o set si és gran tenidor. També permet prorrogar fins a tres anys el lloguer en zones tensionades. Tot això es veurà eliminat amb un canvi de normativa estatal. A més, Palomera recorda que el PP "va reduir la durada dels contractes a tres anys" l’última vegada que va governar.
L'altre eix afectat seria la construcció. La proposta de PP i Vox és abaixar impostos per a la compra. Palomera creu que "rebaixar l'IVA al comprador inflarà els preus" en un mercat que ja no tindrà capacitat per topar el lloguer. L'expert considera que la fiscalitat és una eina per fer abaixar el preu, però només si els impostos "es mantenen i s'augmenten per als qui especulen" i es treuen a "aquells que fan habitatge assequible i protegit".
La carpeta de la memòria
El 2022 es va aprovar la Llei de Memòria Democràtica estatal. Però expertes com Andrea Carrera, responsable de memòria d'Irídia, adverteixen que "no s’ha desplegat com caldria" i que "ha faltat crear reglaments". Ara, tant PP com Vox han assegurat que la derogaran.
La norma, entre moltes coses, va declarar nuls els judicis de Salvador Puig Antich i de Lluís Companys. De fet, Vox fa mesos que ataca la figura de Companys titllant-lo "d'assassí". Per aquest motiu la Mesa del Parlament va amonestar a Joan Garriga, portaveu del partit ultra. Amb la derogació de la llei estatal, una sanció així podria tenir menys cobertura jurídica. Derogar la llei estatal "tindria impacte a la justícia, en la reparació que aporten les sentències de nul·litat i pot tergiversar la veritat", adverteix Carrera.
Carrera recorda que el PP ha impedit aprovar la llei catalana de memòria al Parlament, enviant-la al Consell de Garanties Estatutàries. Un dels motius que exposen els populars és que reneguen que es pugui limitar als càrrecs públics de fer expressions d'enaltiment al franquisme en institucions públiques. "Al·leguen que es vulnera la llibertat d'expressió", indica Carrera. "Que existeixin lleis de memòria o sentències sumen de cara a una veritat objectiva, contrastada i científica. Si no existeixen, afavoreix que es puguin dir barbaritats amb impunitat, com la que diu Vox, titllant d'assassí a Companys", conclou. Tot i això, l'experta en memòria d'Irídia no s'atreveix a afirmar si la derogació de la llei estatal que volen PP i Vox pot revertir la nul·litat dels judicis a Puig Antich i a Companys.
Entre d'altres coses pendents per falta de desplegament de la llei, Carrera critica que la Comissaria de la Via Laietana continua sent un espai ocupat per la policia, i tot i que se l'ha classificat com a espai de memòria, "només s'hi ha posat una placa". Però l'experta ressalta sobretot el que pugui passar amb les fiscalies provincials de memòria, perquè "són les úniques que estan investigant crims del franquisme". "Als jutjats ordinaris hi ha més de 120 querelles arxivades", critica Carrera. És, doncs, a les fiscalies de memòria on algunes peticions d'investigació tenen recorregut. Un dels casos que la Fiscalia de Memòria de Barcelona va valorar com a crim del franquisme va ser el de la Blanca Serra, víctima de tortures, que no va trobar escolta als jutjats ordinaris.
Avortament i eutanàsia
Feijóo també ha anunciat restriccions en drets com l'avortament i l'eutanàsia, a través de reformes o de la derogació completa de lleis aprovades durant el govern de coalició. Els dos àmbits també afecten especialment Catalunya per ser on han tingut una aplicació important. La comunitat catalana lidera les peticions del dret a morir dignament, segons les dades del Ministeri de Salut. El 2025, Catalunya va registrar la taxa més alta de sol·licituds amb 6,14 vegades per cada 100.000 habitants, per sobre de la mitjana estatal de 2,61.
Ara, el líder del PP vol endurir l'accés al dret i donar més capacitat als metges per a decidir sobre vides com les de la catalana Noelia Castillo –que va passar per un calvari de gairebé dos anys de recursos judicials–, o la del català Francesc Augé, que hauria de rebre l'eutanàsia just després de les eleccions, al gener. "La mare de Noelia em va demanar que això de la seva filla no tornés a ocórrer", va utilitzar Feijóo, durant una entrevista a la Cadena Ser, per justificar aquest objectiu. Precisament, va ser el pare de la Noelia qui va esgotar totes les vies judicials, a través d'Abogados Cristianos, per impedir el tractament de la seva filla. Dies més tard, durant el debat cara a cara amb Sánchez, va reafirmar-se: "modificaré la llei d'eutanàsia".
Segons dades de 2025 de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), 499 persones van sol·licitar l'eutanàsia al territori català, un 39% més que l’any anterior, i 233 van realitzar el tractament aquell any. Amb motiu del dia internacional de la mort digna, l'associació Dret a Morir Dignament Catalunya va apel·lar a votar per garantir el dret a l'eutanàsia. "Les eleccions generals són una ocasió per reflexionar sobre el futur d’aquests drets, que també es construeixen a les urnes", etziba el comunicat.
Pel que fa a l'avortament, el líder popular ha posat a debat si una noia de 16 o 17 anys pot avortar sense el consentiment dels seus pares. Dades de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius remarquen que aquesta reforma del 2015 no va funcionar. De fet, la impopularitat de la mesura va fer dimitir a l'exministre Gallardón. El 2014, a Catalunya, les menors podien avortar sense consentiment parental. Aleshores, 542 noies de 16 i 17 anys van interrompre l'embaràs. Al 2017, amb la llei del PP que les obligava a tenir consentiment parental, en van ser 532, una caiguda breu. Les menors no van deixar d'avortar, però la norma sí que va tenir conseqüències: es feien més avortaments de risc.
"Cada any atenem més de 20.000 joves. Tenim claríssim que les restriccions a l'avortament posen en perill aquestes noies i les deixen desprotegides", alerta Aldavert. La directora de l'associació assegura que "un 90% de les noies que acompanyen ja informen les seves famílies", el problema està en l'altre 10%. A vegades hi ha "violències familiars o masclistes i les menors no poden aconseguir aquesta tutela". Per a Aldavert, introduir l'autorització parental significa obligar-les a fer "avortaments clandestins que posen en risc la seva vida".
Recorda dos casos tràgics, el d'una mare que va acabar llançant el seu nadó al riu Besòs i el d'altra que el va llençar per la finestra. "Ambdues menors volien avortar i no ho van poder fer", destaca Aldavert.
El govern de coalició va revertir la política del PP al 2023. Segons Aldavert, "una estimació raonable", és que el 2024 haguessin interromput l'embaràs "unes 670 noies de 16 i 17 anys a Catalunya". La reversió d'una política així, per tant, impactaria a centenars de noies a Catalunya.
SMI, reforma laboral i pensions
Els tres elements que preocupen més als dos principals sindicats catalans, UGT i CCOO, són els efectes d'una política de PP i Vox sobre l'SMI, les pensions i una possible retallada a la reforma laboral.
Si s'acaba aplicant la darrera pujada del govern, en nou anys el Salari Mínim Interprofessional (SMI) haurà augmentat prop d'un 75%. Dels 735,90 euros del 2018 fins a la proposta de 1.286 euros per a 2027. Feijóo ha anunciat que no apujarà l'SMI sense un acord amb la patronal tot i que, de les vuit pujades anuals, només la del 2020 es va pactar amb CEOE i Cepyme.
Aquestes pujades han permès que l'SMI arribi al 60% del salari mitjà estatal, com estableix la Carta Social Europea. Però si ho analitzem per comunitats autònomes, la cosa canvia. "No val el mateix el lloguer d'un pis a Barcelona que a una capital de província de l'estat", exposa Óscar Riu, secretari de Política Sindical de la UGT Catalunya. El cost de la vida a Catalunya és superior a altres comunitats autònomes, i alguns sindicats i partits advoquen per un SMI català, a banda de l'estatal. "La realitat s'hauria d'adaptar, fa anys que demanem un salari mínim a Catalunya", advoca Riu. CCOO i UGT creuen que l'arribada de la dreta a la Moncloa significaria, de facto, una congelació del salari mínim estatal, que encara no arriba a cobrir l'SMI català.
ERC ho va portar al Senat al maig, demanant un SMI propi de 1.460 euros, el 60% del salari mitjà català. Junts ha demanat situar-lo als 1.400 euros mensuals en una proposició de llei al Parlament de Catalunya. CCOO Catalunya veu amb escepticisme les opcions de continuar pujant l'SMI al Parlament. Enrique Rodríguez, secretari d'Acció Sindical de CCOO Catalunya té clar que "les competències són de l'estat espanyol". On podria tenir recorregut és canalitzant-ho "a les taules de negociació col·lectiva", creu.
"El sector social i de les cures serien els més afectats per la congelació de l'SMI a Catalunya", continua Rodríguez. "Tenen salaris molt baixos i aquí l'SMI hi ha jugat un paper molt important", aporta. "Gran part del creixement econòmic d'aquest país ve de polítiques com l'SMI i de la reforma laboral de 2022", defensa Riu, perquè "les famílies poden consumir més". Rodríguez defensa que, amb la reforma laboral, actualment estem en "xifres rècord" d'afiliats a la seguretat social –més de 22,6 milions a Espanya–. A Catalunya, la taxa de l'atur es situa en un 8,3% segons l'INE, quan el 2013 havia arribat al 22,2% en el seu pic després de la crisi de 2008.
"En utilitzar la gran mentida del fals absentisme, Feijóo deixa clar que vol tocar part de la reforma laboral per recuperar la possibilitat d'acomiadar quan una persona està de baixa", considera el secretari de CCOO. "Intentaran carregar-se l'estat del benestar, i això inclou també el sistema de pensions", considera Rodríguez. El secretari de la UGT, Óscar Riu, assumeix que la Generalitat poc pot fer si es reverteixen els avenços en SMI, pensions, i reforma laboral. En els tres casos "és normativa estatal".






Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.