El tercer escenari electoral del qual ningú parla: el bloqueig si PP i Vox no sumen majoria absoluta

La moneda està a l'aire. Dóna voltes sobre el seu propi eix sense que la perdin de vista cap dels candidats que se sotmetran a l'elecció del 29 de novembre. Alberto Núñez Feijóo és conscient que les enquestes diuen que li sortirà cara. Però, en privat, fonts del PP properes al líder recorden sense anomenar-lo l'any 2023, quan els sondejos també dibuixaven una victòria còmoda contradita a l'hora de la veritat per les urnes, que van permetre revalidar el Govern de coalició progressista. "Hem après a no inflar les expectatives", diuen. I si li surt creu al polític gallec, a priori és que li ha sortit cara a Pedro Sánchez. Tot i que és un escenari poc probable, el president en funcions ha convocat eleccions precisament per aspirar a un Congrés d'esquerres. No obstant això, hi ha un tercer escenari del qual no es parla. La moneda sempre pot caure de cantó.

Ningú vol parlar de bloqueig a menys de 50 dies d'obrir els col·legis electorals, però és una possibilitat que ja es va assaborir el 23 de juliol del 2023. Els 171 escons que van sumar PP, Vox i UPN no arribaven per governar. Els 166 que van sumar el PSOE i els partits a la seva esquerra, tampoc. Cap dels dos blocs comptava amb els vots suficients per conquerir La Moncloa i van ser Junts i el PNB les forces que van acabar per decidir la partida. Les dues formacions van pactar amb Sánchez —també ho va fer, en última instància, Coalició Canària i van condemnar Feijóo i Abascal a l'oposició.

La bel·ligerància del PP i Vox contra l'independentisme i el Procés —als promotors del qual han qualificat de "colpistes", malgrat haver fet algun intent d'acostament — elimina del tauler, a priori, la variable que Junts pogués posar el seu vot en favor d'un govern conformat per tots dos partits, que per a més inri van votar en contra de la Llei d'Amnistia.

Relacionat amb aquest tema

Les mútues, l'ariet de la patronal per reduir els costos de les baixes laborals

Jorge Otero

Per eliminar qualsevol dubte, Míriam Nogueras, una de les figures més properes a Carles Puigdemont i líder de Junts a Madrid, ja ha dit públicament que el PP i Vox no governaran" amb els vots del seu partit. Fonts de Junts expliquen a Público que, ara mateix, seria "surrealista" facilitar un Executiu de Feijóo amb Vox. En aquests moments, Junts està en una pantalla molt diferent, la de la tornada de Puigdemont a Espanya, i no projecten escenaris postelectorals.

El que passa és que Junts també ha dit que no investirà Sánchez. Ho va deixar caure, en concret, Jordi Turull, número dos del partit. "A Pedro Sánchez no l'investirem", va resoldre en una entrevista a TVE: "Hem sortit escaldats". El que diuen els de Puigdemont, per tant, és que, en el cas que els números siguin semblants als de les eleccions del 2023 —és a dir, que un bloc o un altre depengui dels seus vots—, en aquesta ocasió es decantaran per apartar-se o, el que és el mateix, conduir el país a una repetició electoral. Està per veure si mantenen la mateixa posició amb els resultats a la mà.

Hi ha un altre element en l'equació, el PNB. Després dels passats comicis, els d'Aitor Esteban, que governen a Euskadi gràcies a un pacte amb el PSE, van donar suport a l'actual coalició (en aquests moments, ja en funcions), però ara no es comprometen a facilitar un nou Executiu estatal amb Sánchez al capdavant. El PNB ha estat molt crític amb els socialistes i fa temps que exigeix eleccions. No obstant això, fonts de la cúpula de la formació basca indiquen a Público que el seu partit "no permetrà amb el seu vot que es formi un Govern on hi hagi Vox amb el vot a favor ni amb l'abstenció", recalquen: "Això no passarà".

De fet, només els seus cinc diputats haurien estat suficients al PP per governar després del 23-J. Als 171 diputats que donava la suma dels de Feijóo amb Vox i UPN li eren suficients els cinc del PNB per aconseguir aquests anhelats 176. Però el PNB ha traçat, des del primer dia, una gruixuda línia vermella que deixa fora Vox de qualsevol operació en què participi. Es tracta d'una regla que no sembla que es trenqui tampoc després del 29-N.

Relacionat amb aquest tema

PP i Vox es retraten amb el seu boicot als minuts de silenci per Maricarmen i l'esquerra els acusa de manca d'humanitat

Miguel Muñoz

Amb aquestes posicions arribaran a les eleccions, tret d'un gir copernicà, les dretes catalana i basca. Per tant, en cas que els números no donin a PP i Vox per governar sense suports externs, Feijóo es trobarà, sens dubte, amb el mateix problema amb què s'ha topat aquesta legislatura quan ha llançat els seus recurrents globus sonda sobre la moció de censura. Anar de la mà de Vox és igual a no anar de la mà de gairebé ningú més. I no es contempla, ara per ara, que l'extrema dreta pogués facilitar un Govern del PP sense formar-ne part. La prova més clara són els últims pactes autonòmics a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia.

Depenent dels números que surtin de les urnes, hi ha un tercer escenari electoral de bloqueig, en el cas que ni Sánchez ni Feijóo aconsegueixin aglutinar al seu voltant una majoria absoluta. El PP s'ha tancat la porta a pactes amb els nacionalistes perifèrics, que sí que va tancar en el passat, en les èpoques de José María Aznar i Mariano Rajoy a la Moncloa.

Relacionat amb aquest tema

Ayuso marca l'inici de la precampanya de Feijóo: de la mentida del vot per correu al llibre sobre la seva intimitat

Samuel Martínez

Llarg camí fins al 29-N

Però falta molt de camí per recórrer fins al diumenge electoral. En aquest punt, el PP s'esforça en què els seus potencials votants no es confiïn per tal d'espantar el fantasma del 23-J, el PSOE tracta de mobilitzar el seu electorat adormit aprofitant l'onada de les protestes sobre l'habitatge i l'espai a l'esquerra dels socialistes -el Front Ampli segueix enredat en la conformació d'una llista electoral-. I ho lamenta sobretot perquè considera que "hi ha partit" i que els elements —la mobilització per l'habitatge, essencialment— s'han disposat de la forma més òptima per donar una oportunitat al bloc progressista. Per això veu crucial resoldre la qüestió interna i sortir a jugar en igualtat de condicions amb la resta de formacions.

Un partit que finalment ha resolt ja la papereta ha estat Esquerra Republicana. Malgrat que, com va avançar Público, les negociacions entre la direcció i Gabriel Rufián s'havien enverinat, finalment Rufián liderarà la llista ERC al Congrés. A més, ha aconseguit un pacte de col·laboració amb Podem i Irene Montero perquè en les llistes del partit català s'incloguin candidats de Podem que figuraran com a "independents". Montero i Rufián "faran equip" durant la campanya de les eleccions generals. Han inaugurat, així, un nou escenari. El 16 d'octubre és l'últim dia per comunicar a la Junta Electoral Central (JEC) les coalicions que concorren a cada província.