Que no t'enganyin: el sistema de vot a Espanya és segur i a prova de 'tupinades'
Algunes veus de les dretes espanyoles tornen a agitar l'espantall d'un suposat “frau electoral” setmanes abans de les eleccions del 29 de novembre. No obstant això, el sistema de votació espanyol és un dels més sòlids, robustos i garantistes del món, i ho seguirà sent.
Madrid--Actualitzat a
Aixecar dubtes sobre el sistema electoral no és una cosa nova. No obstant això, com a estratègia electoral sembla una constant en els últims anys sobretot en les campanyes i precampanyes tant a Espanya com en altres països. L'exemple més clar són els EUA, on el trumpisme més radical ha utilitzat sistemàticament aquest argument trampós en els últims anys.
Però aquests atacs al sistema, a part d'intentar agitar l'opinió pública, són completament infundats si ens referim al sistema electoral espanyol.
Perquè un sistema electoral sigui fiable i robust ha de complir una sèrie de característiques bàsiques, que es resumeixen en tres: el vot és personal, lliure i únic. El sistema espanyol no només compleix fidelment amb aquests principis, sinó que ho fa amb una enorme efectivitat i robustesa
Relacionat amb aquest tema
1) El votant s'identifica. El ciutadà que acudeix a la mesa que li correspon per emetre el seu vot no només ensenya el seu DNI, passaport o carnet de conduir abans de votar, sinó que la seva identitat es comprova amb el llistat del cens electoral. Vocals i interventors comprovaran aquesta identitat en els exemplars certificats de les llistes del cens o per certificació censal específica. La novetat és que en aquesta convocatòria el DNI electrònic serveix per identificar-se però davant la taula corresponent, sempre de manera presencial.
2) El vot és únic. Ningú pot votar més que una vegada en cada comici. Un cop exercit el dret a vot, es diu en veu alta el nom i cognoms del votant al president. En aquest moment es marca en les llistes que el ciutadà ja ha exercit el seu dret i no pot tornar a fer-ho en la mateixa convocatòria.
3) El vot és anònim. El sistema garanteix l'anonimat de cada vot. El ciutadà tria les paperetes, les introdueix en el seu sobre corresponent (si així ho desitja, hi ha cabines on pot fer-ho amb total intimitat) i aquest es barreja en cada urna, de manera que en el bolcat final per al recompte no és possible saber qui ha votat què. Ningú pot obligar a ningú a revelar el seu vot.
4) El vot és lliure. Les normes electorals espanyoles són molt clares pel que fa a la coacció o la manipulació d'un votant per obligar-lo a votar una opció o una altra. La norma diu textualment que “ningú no pot ser obligat o coaccionat sota cap pretext en l'exercici del seu dret de sufragi”. Hi ha severes conseqüències per a qui cometi aquest tipus d'accions, que són constitutives de delicte.
Relacionat amb aquest tema
5) Les meses són garants del procés. Cada taula en què descansen les urnes ha d'estar formada per almenys un president i dos vocals, que són ciutadans elegits per sorteig, i haurà de comptar en tot moment almenys amb la presència de dos dels seus membres. Així mateix, les forces de seguretat destinades a protegir els locals de les seccions prestaran al president de la mesa l'auxili si ho requerís dins i fora dels col·legis electorals.
6) Els partits polítics vigilen. Les formacions que es presentin a les eleccions poden nomenar dos tipus de representants per vetllar per la legalitat i integritat del procés. Els apoderats, amb l'acreditació prèvia, tenen entrada lliure als col·legis electorals i poden formular reclamacions o queixes si n'hi ha. Els interventors, també acreditats (màxim dos per mesa i partit), cenyeixen la seva tasca de vigilància a la mesa que tinguin assignada, en la qual tenen veu però no vot.
Relacionat amb aquest tema
7) Els recomptes són oberts. Tal com diu la llei, "l'escrutini és públic", és a dir, qualsevol ciutadà pot estar present. El president de cada mesa obre cada sobre i llegeix en veu alta el contingut corresponent, davant els vocals, interventors i apoderats, així com als ciutadans que vulguin observar el procediment.
8) Cada vot pot rastrejar-se. El sistema electoral espanyol, que requereix tant el vot com les actes en paper, també garanteix l'origen de cadascun dels vots sense violar el secret de sufragi. Acabat el recompte manual en cada taula, es confronta el total de paperetes amb el de votants anotats. El president anuncia en veu alta el seu resultat, especificant el nombre d'electors censats, el de certificacions censals aportades, el nombre de votants, el de paperetes nul·les, el de vots en blanc i el dels vots obtinguts per cada candidatura. A continuació, les paperetes vàlides es destrueixen.
Relacionat amb aquest tema
9) Els vots dubtosos. Malgrat tots els controls existents en cadascuna de les meses electorals, si existeixen vots considerats nuls o amb alguna reclamació, aquestes paperetes s'uneixen a l'acta i s'arxiven amb ella.
10) Tot incident queda registrat. Com dicta literalment l'article 94 de la LOREG, “qualsevol incident que hagués afectat l'ordre en els locals de les seccions, així com el nom i els cognoms dels qui l'haguessin provocat, seran ressenyats en l'acta de la sessió”. Cal incidir que les forces de seguretat estan a les ordres dels presidents de cada taula en cas d'incidència greu.
11) La documentació és exhaustiva. Quan les urnes es tanquen i els vots han estat comptats, cada mesa ha d'emplenar tres sobres. Un inclou l'original de l'acta de constitució de la mesa, l'original de l'acta de la sessió i qualsevol document rellevant, especialment la llista numerada de votants i les paperetes a les quals s'hagués negat validesa o que haguessin estat objecte d'alguna reclamació. En aquest sobre anirà també la llista del cens electoral utilitzada i les certificacions censals aportades. El segon i el tercer sobre contindran respectives còpies de l'acta de constitució de la mesa i de l'acta de la sessió. Tots els sobres van signats pel president, els vocals i els interventors.
12) La retransmissió de dades és segura: Només es comuniquen dades en brut, que són els resultats de cada taula, sense dades personals de cap tipus. Aquesta retransmissió es realitza a través de vies securitzades i tancades, i mitjançant una tecnologia molt fiable i robusta. L'empresa semipública Indra, responsable d'aquesta tasca, té enorme experiència nacional i internacional. I és important recordar que, en tot cas, els que es coneixen durant la nit electoral són els resultats provisionals, a l'espera de l'escrutini final o definitiu.
13) El vot per correu és igualment segur. Tant la LOREG com la supervisió judicial així ho garanteixen. El votant per correu ha de passar per una triple identificació: durant la sol·licitud del vot per correu, tant si es realitza de forma presencial en una oficina postal com si es tramita a través del web de Correus (cal identificar-se) , en la recepció de les paperetes (que s'envien per correu certificat i el carter ha de comprovar la identitat i signatura de votant) i en el dipòsit dels sobres a l'oficina de Correus, cosa que la Junta Electoral Central ja va declarar com a obligatori en les passades eleccions locals. Aquestes paperetes arriben a la seva taula corresponent custodiades i es compten juntets amb les altres.
14) El Tribunal Suprem i els nacionalitzats: El dret a vot de les persones naturalitzades espanyoles ha generat tal polèmica que el Tribunal Suprem s'ha vist obligat pronunciar-se en dues ocasions sobre qui ostenta el dret al sufragi en les persones nacionalitzades. D'una banda, el passat 10 de setembre va establir que els nacionalitzats per una disposició de l'anomenada llei de néts [disposició addicional vuitena de la Llei Orgànica de Memòria Democràtica 20/2022) no poden exercir aquest dret; de l'altra, una interlocutòria emesa en plena precampanya permet reconèixer el dret a vot per a les pròximes eleccions dels fills i filles (gairebé 190.000) dels qui van obtenir la nacionalitat espanyola per la via esmentada. Ho justifica per “falta de temps”.
15) El vot CERA i el vot ERTA. Els votants espanyols residents a l'estranger de forma permanent han d'estar inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), i es pren com a vàlid el de l'1 d'agost. Els qui vulguin votar per correu han d'enviar la seva documentació a l'oficina consular que li correspongui fins al 24 de novembre. Si prefereixen acudir a una urna física, hauran d'anar als consolats o centres habilitats entre el 21 i el 26 de novembre. Quant als espanyols residents temporalment absents (ERTA) per motius laborals, acadèmics o similars, han d'estar registrats en Registre de Matrícula Consular, sol·licitar el vot presencial i degudament identificat, rebre per correu certificat la documentació i remetre el vot també per correu certificat a la mesa corresponents a Espanya.
16) Efecte del vot CERA. El les passades eleccions generals a Espanya hi va haver 233.688 electors inscrits en el CERA, tot just el 10% dels convocats a les urnes. El recompte d'aquests vots va suposar que un únic diputat passés del PSOE al PP a la Comunitat de Madrid.
17) El recompte definitiu. Es duu a terme al cinquè dia següent al de la votació i es realitza per les Juntes Electorals competents. Aquests són els resultats oficials que es publiquen en el Butlletí Oficial de l'Estat. Aquest escrutini també és públic. Un cop es té l'escrutini definitiu, els resultats es publiquen al BOE quaranta dies després d'haver finalitzat l'escrutini definitiu.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.