El PP assumeix que no té força per a una moció i confia que el 'viacrucis' judicial "desgasti la moral" del Govern i els seus socis

"Que es posin còmodes, que el viatge serà llarg". Conscients que els números per a la moció de censura —almenys, amb els elements que componen ara per ara l'equació— no donen, al PP confien que el maremàgnum judicial en el qual estan immersos el PSOE i el Govern “desgasti la seva moral” i també la dels seus socis. Però la veritat és que aquesta posició no sembla ser una elecció dels populars, sinó el seu únic escenari possible. Segons ha pogut saber aquest mitjà, el PNB tanca la porta a una moció de censura com la que va proposar Vox precisament perquè no "estaran en res" en què estigui l'extrema dreta.

El PP evita negar que, si li donessin els números, es llançarien a la moció. El mateix portaveu nacional del partit, Borja Sémper, ha deixat anar en la seva roda de premsa dels dilluns a la seu de Gènova que la de la moció és "una eina" a la qual no han "renunciat mai" i ha reptat el PNB que sigui "coherent" i, si troba "irresponsable" que segueixi endavant una legislatura "descontrolada i judicialitzada" (paraules d’Aitor Esteban), que es mogui. Però el PNB no ha mossegat l'ham.

"Feijóo pot fer el que vulgui, però el PNB no estarà en una moció de censura en la qual estigui Vox; això ho hem dit des del principi i ho mantenim", expliquen fonts jeltzales a Público. I una iniciativa com aquesta sempre requerirà el suport de l'extrema dreta: PP, Vox i UPN, els partits que donarien suport segur a la temptativa de Feijóo, sumen 171 vots. Cristina Valido, la diputada de Coalició Canària, ha confirmat a En boca de todos (Cuatro) que també ella atorgaria el seu escó. 172 vots. No obstant això, perquè la moció prosperés, farien falta els suports del PNB o de Junts. Podem és molt crític amb l'Executiu, però ni està ni ha estat mai en la quiniela d'una moció.

En els últims dies, a la moció se li ha posat el cognom d'"instrumental" per fer-la més assumible per a la dreta nacionalista catalana i basca. Però la realitat és que, a Espanya, una moció implica la substitució d'un president per un altre i la idea de col·locar Feijóo al capdavant de la Moncloa no sedueix els uns ni els altres. Els acords que manté el PNB amb els socialistes a Euskadi —entre altres coses, Imanol Pradales és lehendakari gràcies a un pacte amb el PSE— i el fet que Carles Puigdemont encara no hagi pogut acollir-se a l'amnistia mantenen tancada la via de fer equip amb el PP. A més, hi ha Vox. Per al PNB i Junts, col·locar-se al costat d'Abascal seria l'equivalent a renunciar a l'única màxima que els separa de la dreta espanyola. El PNB ho explicita. A Junts, en canvi, estan callats.

Pel que fa als possibles contactes entre les dues forces dels quals s'ha parlat durant el cap de setmana, són "habituals", en paraules també de fonts jeltzales, "però en cap s'ha posat la moció de censura sobre la taula com a estratègia de res". No hi ha, així les coses, res a rascar, de manera que, si més no en aquest camp, el Govern està tranquil.

"Aitor Esteban havia expressat la seva opinió que la legislatura s'ha d'acabar, però nosaltres no la compartim", apunten fonts de la Moncloa. "No creiem que hi hagi un projecte alternatiu viable per a una moció de censura, així que, per aquesta part, tranquil·litat". L’Executiu no ha obert una línia de comunicació específica amb els seus aliats per a aquesta qüestió i desvincula el cas Plus Ultra de la continuïtat del Govern: "Estem veient un cas polític i mediàtic com el de Zapatero, però no creiem que afecti d'alguna manera la viabilitat de la legislatura".

El PSOE es beneficia que Feijóo no tingui la capacitat d'unir en un vot gairebé circumstancial les dretes del Congrés ni tan sols en el moment més cru de la legislatura per a Sánchez. Amb el cas Koldo col·locant constantment l'ombra de la corrupció sobre l'acció passada del Govern, amb l'inici del turment que representarà la imputació de Zapatero, a tres dies que comenci el judici contra David Sánchez, germà del president, i amb l'acció legislativa en un constant punt mort per la debilitat parlamentària de la coalició, es donarien, en un univers paral·lel, totes les circumstàncies perquè l'oposició s'aventurés a un cop de timó per enderrocar el Govern. Però Feijóo no pot.

I al PP es veuen obligats a teixir una estratègia adaptada a aquesta realitat. A Gènova 13 creuen que el Govern està en caiguda lliure i que totes les setmanes que passi sense convocar eleccions serviran per generar votants del PP. "Ja els hem enterrat en vots en les autonòmiques", asseveren en conversa amb Público. Les contínues novetats que ofereix el cas Plus Ultra són rebudes amb candeletes. Els populars creuen que els electorats de partits com el PNB i Junts també els penalitzaran, quan arribin les eleccions, si mantenen, fins a l'últim dia, el seu suport a Sánchez. A això es refereixen les fonts del PP consultades amb allò que "el viatge serà llarg".

"Que el PSOE inventi alguna cosa"

Però al Congrés hi ha més partits que, encara que no participaran en cap cas en una moció, demanen al PSOE alguna reacció: "Que s'inventin alguna cosa", reclamen fonts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquestes fonts citen Ortega y Gasset i la seva idea de la "conductància". El filòsof madrileny va defensar que el problema de la integració de Catalunya a l'Estat espanyol no es podia solucionar, sinó només “conllevar”. Sense solució aparent i abocada a la "conllevancia". Però demanen a Sánchez alguna solució. "Si queda un any de legislatura, que ho aprofiti; i si no pot fer-ho al Congrés, existeixen mesures de caràcter executiu", reclamen. La seva línia vermella la posen en el fet que aparegués algun cas de finançament irregular. Si això no passa, ERC no col·laborarà a enderrocar el Govern.

Relacionat amb aquest tema

Els dos informes policials clau no aporten proves de la influència de Zapatero sobre els responsables de la SEPI

Begoña P. Ramírez / Manuel Rico

Tampoc EH Bildu contribuirà a res semblant. El seu coordinador general, Arnaldo Otegi, va definir el seu partit, en una entrevista per a La Vanguardia publicada aquest dilluns, com un "agent polític responsable". Per a ell, res ha canviat des que el 23 de juliol del 2023 els votants d'Euskadi i Navarra van donar el mandat que "la dreta i l'extrema dreta no governessin".

Els uns i els altres reconeixen la "incomoditat" que els produeix la situació en què està immers el Govern i, per tant, la legislatura, però demanen "prudència" i respecte a la presumpció d'innocència. Ningú nega que els indicis que es coneixen de moment sobre la presumpta corrupció de Zapatero són preocupants, però tampoc la possibilitat que pugui tractar-se d'una expressió més de les estructures conservadores de l'Estat. "Cal ser prudent, però hi ha un impuls polític; un intent agosarat per retornar el PSOE als pactes d’Estat". Així ho va explicar Otegi en l'entrevista ja esmentada.

Amb tot, les posicions de pràcticament tots els actors han quedat clares aquest dilluns. Al Govern no el preocupa que l'escàndol que envolta Zapatero afecti la legislatura. El PP, tret que les pressions internes creixin, no presentarà una moció de censura. No té força. El PNB no participarà en cap operació que inclogui Vox. Els aliats d'esquerres demanen alguna reacció a Sánchez. Només Junts manté un cert silenci. I el ritme de l'actualitat el marcarà el degoteig d'informacions judicials sobre l'expresident socialista, que, si no hi ha girs, compareixerà el 2 de juny davant del jutge.