El Partit Laborista britànic s'endinsa en una batalla fratricida amb un Starmer encerclat

La dimissió aquest dijous de l'influent secretari de Sanitat, Wes Streeting, obre la porta a una disputa pel lideratge del Partit Laborista britànic i, per extensió, per la posició de primer ministre. Ni l'anunciat gir europeista de dilluns ni la mobilització del centenar de diputats lleials li han servit a Keir Starmer per contenir una crisi que ha arribat aquest dijous a un nou llindar: la renúncia de Streeting, l'anunci de l'alcalde del Gran Manchester de presentar-se a una elecció parcial —pas previ i imprescindible per disputar el comandament del partit— i la signatura de prop d'un centenar de diputats exigint la sortida del primer ministre.

La crisi desencadenada després del desastre laborista en les eleccions locals del passat 7 de maig continua escalant i s'ha concretat avui en un desafiament directe al lideratge de Starmer per part de dos pesos pesants del partit: el fins avui ministre de Sanitat, que ha presentat la seva renúncia amb una carta que afirma que al Govern "on necessitem visió, hi ha un buit; on necessitem direcció, hi ha deriva"; i l'alcalde del Gran Manchester, que ha anunciat la seva intenció de concórrer a una elecció parcial per aconseguir un escó al Parlament britànic, requisit que imposen les normes internes del partit per poder activar un procés de canvi de lideratge, que exigeix a més l'aval explícit de 81 diputats.

En la seva carta al primer ministre, que Streeting va fer pública a les xarxes socials, l'exsecretari de Sanitat va declarar que havia "perdut la confiança" en el seu lideratge i que "ja és evident" que Starmer no liderarà el Partit Laborista en les pròximes eleccions generals, previstes per al 2029. La renúncia, però, no activa per si sola cap mecanisme formal: en el sistema parlamentari britànic, una impugnació al lideratge només prospera si el candidat alternatiu acredita el suport explícit d'aquest llindar del 20% de la bancada (81 diputats). Streeting no ha fet aquest pas perquè, segons informacions de la premsa britànica, el seu suport entre els diputats laboristes no superaria per ara els 44 diputats, una xifra que podria créixer en les pròximes hores però que el polític centrista, diputat pel londinenc Ilford North des de 2015, prefereix consolidar abans de llançar públicament la seva candidatura. Obrir un procés que no aconsegueixi el llindar requerit equivaldria a un fracàs polític immediat.

Starmer, que dilluns va pronunciar un discurs autocrític en què rebutjava dimitir i anunciava un gir europeista per guanyar el favor dels sectors més cosmopolites del partit, va reunir dimarts el seu gabinet per transmetre un missatge d'unitat després de quatre dimissions ministerials i un creixent soroll de sabres. Aquest dijous ha mantingut silenci davant els mitjans malgrat els anuncis dels seus rivals. La cancellera Rachel Reeves va ser la veu més ferma del bloc governamental, advertint a la BBC que una contesa pel lideratge "enfonsaria el país en el caos". La ministra d'Educació, Bridget Phillipson, va interpretar la renúncia de Streeting com una ocasió per "traçar una línia" i tancar el debat sobre la idoneïtat de Starmer al capdavant de l'Executiu. El bloc de diputats que recolzen obertament el primer ministre ascendeix ja a 161, enfront del centenar que demanen la seva sortida.

Rayner, rehabilitada; Burnham, en marxa

A més del moviment de Streeting i l'enrocament de Starmer, la jornada va incorporar dos elements que eixamplen el camp de possibles candidats amb opcions reals de disputar el lideratge. El primer afecta Angela Rayner, exviceprimera ministra i referent de l'ala esquerra del partit. Rayner va abandonar el gabinet al setembre de 2025 després que un assessor d'ètica independent conclogués que havia vulnerat el codi ministerial en no pagar íntegrament el stamp duty —l'impost sobre transmissions patrimonials— corresponent a la compra d'un habitatge a Hove. Aquest dijous va anunciar que l'Agència Tributària l'ha exonerat d'"actuar de manera deliberada o negligent": ha abonat les 40.000 lliures degudes sense incórrer en cap sanció. L'exoneració elimina el principal obstacle formal per a una candidatura. Rayner va assenyalar que està disposada a "jugar el seu paper" si s'obre una contesa, però va descartar ser ella qui prengui la iniciativa de forçar la sortida de Starmer.

El tercer gran moviment del dia el va protagonitzar Andy Burnham, alcalde del Gran Manchester, el candidat més ben valorat entre la militància segons els sondejos i referència del laborisme d'esquerra moderada i d'arrelament sindical del nord d'Anglaterra. Burnham vol disputar el lideratge, però no pot fer-ho des del seu actual càrrec: les normes del partit exigeixen ser diputat a la Cambra dels Comuns. Per resoldre-ho, el diputat laborista per Makerfield, Josh Simons, ha anunciat que renuncia al seu escó perquè Burnham pugui presentar-se a la consegüent elecció parcial en aquesta circumscripció del Gran Manchester. En el seu comunicat, Simons ha subratllat que "dècades de Westminster han supervisat el declivi gestionat de ciutats com la meva" i que "el canvi ha de començar amb un canvi de lideratge". Minuts després, Burnham va confirmar que sol·licitarà a la Comissió Executiva Nacional del partit —la NEC, òrgan que controla les candidatures i que mesos enrere va bloquejar una maniobra similar— la seva autorització per concórrer a Makerfield. La BBC ha informat que Starmer no té intenció de bloquejar la seva candidatura en aquesta ocasió. El moviment obre, a més, un altre flanc: si la NEC ho avala, quedarà vacant l'alcaldia del Gran Manchester, on Reform, els Verds i els Liberaldemòcrates esperen capitalitzar els seus avanços del 7 de maig.

El Partit Laborista afronta així una situació sense sortida còmoda: un primer ministre que es nega a dimitir, un rival que ha declarat la seva intenció de desplaçar-lo sense formalitzar encara el desafiament, i dos aspirants alternatius —Rayner i Burnham— que es mouen ja en la mateixa direcció. La setmana que ve, els diputats laboristes hauran d'asseure's junts a Westminster per al Discurs del Rei, l'acte que obre la nova sessió parlamentària. Governar mentre es negocia la pròpia supervivència és, precisament, el que Starmer fa des de diumenge.