Eleccions 29-N
Entrevista a Maribel Vaquero"Nosaltres amb Vox no hi serem ni ara ni mai"
'Público' entrevista a la candidata del PNB a les eleccions del 29-N i li pregunta pel bloqueig de la derogació de la 'llei mordassa', la crisi d'habitatge, la seva competència amb EH Bildu o el seu 'no' rotund a l'extrema dreta.

Madrid--Actualitzat a
Maribel Vaquero (Urnieta, Guipúscoa, 1970) té la difícil missió de substituir Aitor Esteban, un il·lustre del Congrés, al capdavant del Grup Basc. Ho fa des de l'abril del 2025, quan el seu antecessor va posar rumb a Euskadi per dirigir el PNB. Vaquero ha imprès el seu estil sobri i tranquil a l'equip jeltzale. Poques estridències i estirades quirúrgiques d'orelles al Govern. "Presenti els Pressupostos, és la seva obligació, però si no aconsegueix un acord en aquesta Cambra, dissolgui-la i convoqui eleccions", li va etzibar a Pedro Sánchez. Va ser un canvi de to que es va comentar molt. No en va, el suport dels de Vaquero era fonamental per a l'Executiu de coalició i, en la política espanyola, està àmpliament acceptat que quan parla el PNB apuja el pa.
De totes maneres, la sang, aquella vegada, no va arribar al riu. En aquesta entrevista, Público parla amb Vaquero d'aquest episodi, del mur de formigó que ha aixecat el seu partit per deixar fora de les institucions Vox, de la llei mordassa, de la crisi d'habitatge —el PNB es va oposar a un dels dos decrets que es van votar el 12 de novembre— i del seu adversari més íntim, EH Bildu.
El PNB signaria, per a la propera legislatura, un Govern i un Congrés com el que va emanar de les passades eleccions?
Primer s'hauran de posicionar, en aquest cas, els bascos i les basques per decidir quins representants porten a Madrid, perquè, evidentment, el que es decideix a Euskadi són 18 diputats i diputades d'un total de 350. Què sortirà de les urnes d'Euskadi i Nafarroa, on ens presentem? Doncs ja veurem el 29 de novembre. El que sí li puc dir és que el nostre partit, com portem dient des del principi, és una garantia per fer front al pacte PP-Vox... Perquè ja està vist que tenen un acord per endavant i que s'han presentat amb aquest pacte a les eleccions. I a més d'oposar-nos a aquest pacte PP-Vox, nosaltres presentem un pla, un programa amb cinc compromisos i 30 propostes concretes.
Ja s'ha vist que PP i Vox tenen un pacte per endavant i votar el PNB és una garantia per fer-hi front
És el que estem anomenant pòlissa basca. I el que també estem dient és que votar el PNB és un vot doble. Ja no parlem ni tan sols del vot útil. El que nosaltres diem és que el nostre vot va més enllà d'un vot útil. És un vot que val doble perquè defensa Euskadi, perquè construeix la casa basca i perquè construeix allò que en el dia a dia ens preocupa a tots els bascos i basques: l'habitatge, les infraestructures, les pensions, les cures, la indústria i l'economia.
El PNB va canviar el to amb el PSOE amb els casos d'Ábalos, Koldo o Cerdán i per la falta de Pressupostos. Vostès estaven disposats a negociar-los. Va arribar a produir-se aquesta negociació pressupostària amb el PSOE?
Hi ha hagut negociacions, sobretot al principi de la legislatura. I, al final, quan s'estava parlant una altra vegada de presentar uns pressupostos, també havíem començat a parlar, però veritablement no va haver-hi temps per materialitzar res.
Nosaltres sempre hem considerat que era indispensable que es presentessin uns Pressupostos Generals de l'Estat. Portem tota la legislatura sense ells i els Pressupostos són la llei política més important que té el Govern perquè és on podem veure quines són les seves prioritats i també on grups com el nostre incidim. En el nostre cas, perquè els comptes beneficiïn la ciutadania basca.
Junts per Catalunya no va mostrar aquesta predisposició. Quines diferències aprecia entre vostès i la dreta catalana independentista?
Cadascú és un partit polític diferent. Nosaltres ens presentem amb un programa electoral i tothom sap quina és la proposta que portem a Madrid i què negociem en el pacte d'investidura. Tot és públic. Les nostres prioritats estan aquí marcades. Les de Junts les haurà de defensar Junts. Jo no entraré a dir quines són les prioritats d'uns i altres. Les nostres prioritats, el nostre programa i el pacte d'investidura són el que ha possibilitat que hàgim negociat amb el PSOE.
Entra dins de les possibilitats tornar a veure un Govern amb el PP sostingut pel PNB?
En aquests moments, aquesta hipòtesi no es dóna perquè el PP ja ha decidit qui serà el seu soci al Govern. Al PP no li donen els números si no és amb Vox i en aquest Govern PP-Vox, com he dit abans, nosaltres no hi serem de cap de les maneres. Nosaltres amb Vox no hi serem ni ara ni mai. Ja ho vam dir el 2023, quan se'ns van demanar els vots i vam paralitzar aquest acord del PP amb Vox que podia haver tirat endavant per formar un Govern. Va ser el PNB qui els va dir que no i, evidentment, ho tornarem a fer.
Al PP no li donen els números si no és amb Vox i, en aquest Govern PP-Vox, nosaltres no hi serem de cap de les maneres
Asseguts en una taula, el PNB s'entén millor amb el PP o amb el PSOE?
És que nosaltres no estem per posar presidents ni per dir vermells o blaus. El PNB no neix amb aquesta concepció. Nosaltres som un partit democràtic i europeista i crec que moltes vegades no s'entén la nostra posició, encara que alguns interessadament ens volen col·locar en un bàndol. El PNB és molt progressista en l'aspecte social. De fet, fins i tot governs i ministres de Podem han vingut aquí a copiar, o a intentar copiar, les polítiques socials d'Euskadi. D'altra banda, som un partit liberal en l'econòmic. Què és el que venim reivindicant? Que volem que es generi riquesa per repartir riquesa.
El nostre bàndol és Euskadi
Nosaltres volem que progressi l'economia perquè progressi la societat, que hi hagi una major cohesió social i menors diferències socials. Els nostres índexs de Gini ja es coneixen. Són dels millors fins i tot a nivell europeu i, evidentment, a nivell estatal. Això per què és? Perquè són molts anys de fer polítiques públiques per sostenir la indústria, perquè hi hagi ocupacions de qualitat, per generar riquesa i poder repartir-la, i per tenir unes polítiques públiques socials, educatives i sanitàries millors, a més d'unes infraestructures també millors. No sé si amb això es pot entendre quin és el model del PNB. Per això, quan ens diuen que estem aquí o allà... En fi, jo crec que uns atribueixen estar en un bàndol i uns altres, en un altre bàndol. El nostre és Euskadi, que avanci i que Euskadi progressi.
Li demano, ara, una mica de balanç de la legislatura. Quin és el saldo per al PNB?
Ha estat una legislatura en la qual nosaltres finalment donem suport al senyor Sánchez mitjançant un pacte d'investidura. El que diem és que aquest pacte s'ha complert en un 75%, però també que ha costat moltíssim. El balanç és que ha estat una legislatura amb molta brega i molt polaritzada, en la qual els casos de corrupció han entrat en campanya i hi ha hagut molt fangar i molt de fang, alguna cosa que no ha permès parlar de les coses que veritablement importen.
S'ha usat, per exemple, el tema de l'habitatge com a arma llancívola, en lloc d'haver buscat un acord entre tots i totes. Perquè, si tots estaven d'acord en el diagnòstic del que estava passant, per què no ha estat possible arribar a acords suficients per anar prenent mesures en benefici de la ciutadania i aturar la crisi habitacional? Però això ha passat amb tot. Qualsevol problema social s'ha convertit en una arma llancívola.

Jo crec que hi ha hagut falta de diàleg per a arribar a acords importants. Els grans reptes necessiten grans acords. Ho venim repetint una vegada i una altra i nosaltres funcionem així, amb el diàleg. Per solucionar qualsevol problema o qualsevol crisi, el que necessitem són acords.
Vostè troba a faltar una mica més de sentit d'Estat per part de l'oposició? En cap lloc està escrit, per exemple, que l'oposició no pugui donar suport a uns Pressupostos.
El que és trist és que no hi ha grans acords sobre temes que veritablement cal tirar endavant. Miri, li posaré un exemple amb la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana. És una proposició de llei que portem amb el PSOE perquè necessitem crear més habitatge per fer front a la crisi. El PP tenia una proposta que no diré que fos igual, però sí molt similar. I va votar en contra fins i tot de la presa en consideració perquè pogués ser debatuda com a proposició de llei. És com si diguessin: "Tot el que és teu és dolent".
Nosaltres creiem que cal estudiar les propostes en profunditat, que és necessari arribar a acords i que no pot ser que els vetos dels uns i els altres facin impossible continuar avançant. Després, aquesta modificació legislativa no va poder ser inclosa al Reial Decret-Llei de funció social de l'habitatge pel veto de Podem i de Bildu, que no van voler que entrés.
No pot ser que els vetos dels uns i dels altres facin impossible seguir l'avanç
És a dir, aquí moltes vegades el que hem de fer és negociar perquè les coses avancin, independentment que ho proposi jo o ho proposis tu. Amb l'arma llancívola cal acabar. Estem veient que hi ha partits que veten a uns altres, no per la proposta en si, sinó per qui l'ha presentat. En altres paraules, no pel seu contingut. I nosaltres som un partit disposat a estudiar totes les propostes que se'ns presenten.
Deixi'm abordar la no derogació de la llei mordassa. Algunes veus amb les quals, al llarg de la legislatura, ha pogut parlar Public, han assenyalat com a motiu de bloqueig posicions contràries del PNB i EH Bildu quant al principi d'autoritat i les faltes de respecte a l'autoritat. Què és el que passa exactament?
Amb la llei mordassa teníem tots clar que calia modificar-la i s'havia arribat a un pacte important. Però, com li deia abans, els vetos i el voler que determinades qüestions estiguin sí o sí impedeixen arribar a acords per modificar els temes més importants. El que no pot ser és que alguns sempre intentin vetar les propostes d'altres. Hi havia una proposta, però no va ser aprovada. Per què?
Jo crec que potser cal preguntar-los a aquests partits polítics per què ha de ser tot o res. Per què no arribem a acords en allò en el que estem d'acord? Si no coincidim en tot, intentem canviar els punts en què sí que coincidim. Jo crec que Bildu té un problema amb el model policial. No sabem verdaderament quin és el model policial que defensa perquè sembla que qualsevol reconeixement del basc, de l'Ertzaintza, els suposa algun problema. En canvi, no tenen problema que els policies municipals d'alguns municipis on governen vagin a fer pràctiques de tir a Intxaurrondo.
Però una de les principals discrepàncies era la rebaixa de penes per a la desobediència a l'autoritat i això ja figurava a la llei de 2024 que va signar el PNB.
Cal recordar que, el 2017, va ser el PNB qui va presentar la primera iniciativa per a la reforma de la llei mordassa del PP aprovada el 2015. Per tant, la voluntat del PNB per modificar aquesta llei és inqüestionable. Bildu i ERC es van despenjar de la negociació el 2023 i el PSOE va presentar posteriorment una iniciativa pactada amb Bildu a la qual el PNB va presentar diverses esmenes.
Si el projecte no ha avançat és perquè les diferents forces polítiques que han estat negociant no han arribat a un acord. No hi ha un únic aspecte del projecte en què el PNB en solitari hagi posat el fre condicionant l'avanç a la resta dels grups. Pel que fa a la figura de l'autoritat pública, el PNB aposta per un model de seguretat ciutadana que combini el respecte escrupolós als drets fonamentals amb el suport institucional i jurídic als professionals de les forces i cossos de seguretat.
Li parlo ara d'enquestes. Els donen al voltant de quatre escons. Tenen por de perdre el grup propi al Congrés?
Lluitarem per tenir un grup propi perquè, evidentment, la veu d'Euskadi arriba amb més potència si en tens que si no en tens. I això és pel que treballarem en aquesta campanya electoral: per traslladar el nostre missatge i per traslladar que tenim un pla per a Euskadi. En aquests moments tothom està pensant únicament en el 29 de novembre i nosaltres, evidentment, volem arribar amb bons resultats a aquesta data, però després del 29 de novembre arribarà el 30, arribarà desembre i arribarà 2027. I el que s'ha de preguntar la ciutadania basca és qui defensarà el seu a partir del 30 de novembre.
Nosaltres estem dient constantment que no estarem mai en el bloc PP-Vox, però, més enllà de parlar del bloc A o el bloc B, arribarà el dia després de les eleccions i és indispensable que Euskadi tingui una veu clara que la defensi a Madrid. Fins ara ha estat el Grup Basc i el que volem és seguir sent aquest grup que genera confiança i representa els interessos de la ciutadania basca.
Les enquestes sembla que donen bons números, en canvi, a EH Bildu. Diu que hi ha d'haver grups que defensin la ciutadania basca al Congrés. Creu que és positiu que EH Bildu augmenti el seu nombre de diputats?
Però és que EH Bildu no ha defensat els interessos d'Euskadi al Congrés com ho ha fet el PNB. EH Bildu s'ha perdut en l'esquerra de l'esquerra i Euskadi ha quedat molt lluny de la seva representació. És a dir, a vegades, escoltant el portaveu Matute en alguns temes, a mi m'ha semblat que parlava més aviat per a la ciutadania, amb tots els respectes, de qualsevol poble de Madrid, sense tenir en compte les dades d'Euskadi.
EH Bildu no ha defensat els interessos d'Euskadi al Congrés com ho ha fet el PNB
Quan tu representes Euskadi, parles des del coneixement d'Euskadi i el respecte a les seves institucions amb l'objectiu de seguir avançant. Moltes vegades, en la defensa de l'autogovern, hem estat sols. Em refereixo a un munt de lleis en què sempre hi ha recentralització o invasió competencial. EH Bildu no ha estat [per a Euskadi].
Alguns exemples són la defensa de la indústria o l'empresa basques, de més energia per a Euskadi... Aquí està el cas de Talgo. Els qui hem estat en la negociació hem estat nosaltres. En definitiva, els qui ens presentem amb un programa i tenim un pacte d'investidura en el qual es reflecteixen les necessitats de la ciutadania basca som nosaltres. Jo encara no conec el pacte d'investidura de Bildu ni el programa de Bildu.
Li pregunto, ara, pel model ferroviari. Què passa a Espanya perquè, en tan poc temps, hàgim viscut dos accidents com Adamuz i Urda?
Per a començar, la qual cosa sembla sens dubte que ha estat insuficient, és el manteniment de les xarxes. Quan es fan inversions, és tan important fer la inversió com que després hi hagi un manteniment de la línia. No puc entrar a valorar si els protocols que es plantegen per a fer el seguiment dels maquinistes i altres són els més adequats o no perquè no tinc coneixements sobre el tema. Però el que sí que sembla clar és que és necessari un major manteniment de les infraestructures ferroviàries.
De totes maneres, això no ens pot portar a un debat en el qual ja es veu la intencionalitat d'alguns grups que diuen que no s'inverteixi en alta velocitat. Ha de donar-se tant inversió com manteniment de les xarxes principals i estratègiques. I aquí incloc Rodalies, les vies de tren convencionals i, clar, l'alta velocitat.
Acabo l'entrevista amb una pregunta sobre la crisi de l'habitatge. Per què el PNB va votar en contra del decret amb les pròrrogues indefinides del lloguer?
Venim de vuit anys de legislatura, en els quals l'única cosa que s'ha aprovat va ser una Llei d'Habitatge amb moltes mancances que ha hagut de ser reconduïda en l'altre Reial-Decret Llei, el de la funció pública de l'habitatge que evitava els desnonaments, posava límit a l'especulació, protegia al petit propietari, incloïa mesures fiscals... I hi havia, de fet, una pròrroga de dos anys obligatòria. Va entrar així al Consell de Ministres, però va sortir dividit en dos decrets lleis. Quant a aquest segon decret pel qual preguntes, m'agradaria saber, veritablement, si era un decret llei que avalava tot el Govern o si va haver de sortir així del Consell de Ministres per a aconseguir que s'aprovés l'altre.
Va decaure i, ara, ho han tornat a presentar sabent que no tindria suport. També, incorporant aquesta mesura en el debat polític de la campanya electoral... De totes maneres, el nostre vot en contra també va ser per convenciment. Estem parlant de mesures de calat —pròrrogues automàtiques que es converteixen en pròrrogues indefinides— que penalitzen si vols recuperar l'habitatge. És cert que, en el decret, figurava la possibilitat de recuperar-la en el cas que la necessitessis per viure, però imagini's que vostè i jo tenim un habitatge a mitges i tenim uns fills o volem fer un projecte de vida i necessitem vendre aquest habitatge. No podríem. O hauríem d'indemnitzar a la persona, com a mínim, amb 12 mensualitats o més per poder recuperar-la, la qual cosa igual ens faria inviable fer-ho, en cas de necessitar aquests diners per al que fos.
La pròrroga indefinida de lloguers no era una mesura intel·ligent
A més, estem veient que, quan intervens amb unes determinades mesures el mercat de l'habitatge —quan el 97% de l'habitatge privat, a Euskadi, almenys, està en mans de petits propietaris— el que es fa és detreure l'oferta. I necessitem que aquest 97% d'habitatge que està al mercat no surti i, de fet, necessitem que n'hi hagi més, que es posin més habitatges al mercat. Per tant, crec que no era, fins i tot, una mesura intel·ligent.
I un altre punt a tenir en compte. No som Viena o Berlín. No estem en les mateixes condicions ni tenim tant habitatge de lloguer públic. Viena porta més de 100 anys invertint en habitatge públic. Aquí, no. I això que Euskadi té millors dades que l'Estat. Vostè, amb uns ous, pot fer una truita, però igual no pot fer llenties. No es poden aplicar les mateixes mesures quan no es parteix d'una situació igual perquè, al final, el que fan és crear un problema major. Nosaltres això ja ho estàvem veient i analitzant. El que no pot ser és que s'intenti, a més, legislar via decret llei sense acordar amb ningú. Dient als grups: "O ho agafes o ho deixes." I fer-ho a última hora de la legislatura. A nosaltres, ens ha semblat oportunisme polític.
Digui'm dues o tres mesures —les que consideri— que prendria el PNB en matèria d'habitatge.
Regulació, sí i construcció, també. I com més ràpid, millor. És més: a Euskadi, hi ha un pacte. Es va modificar una llei de mesures urgents que agilitza tots els tràmits per poder construir més i millor. I, en aquest sentit, el que creiem és que també hauria de modificar-se la Llei del Sòl. A més, és clar, de protegir el vulnerable, lluitar contra l'especulació... Amb el decret que va tirar endavant amb el nostre vot a favor, vam aconseguir que els grans fons no poguessin endur-se habitatge per sota del 75% del preu de mercat.
A mi em sembla que, en lloc de posar l'accent només en el tema de les pròrrogues automàtiques que no s'havia negociat i era una mesura completament contraproduent i ficada a última hora, el que s'hauria de subratllar és l'acord sobre la modificació legislativa de 20 lleis que portava el decret de funció social de l'habitatge. I aquí no es posa interessadament l'accent.
Sobre el decret aprovat podrem seguir parlant, però l'altre acaba de decaure i, potser, el moment de preguntar és ara.
Ja, però la crítica política sempre ve d'aquí. I nosaltres el que creiem que s'ha de posar en valor —i explicar-ho bé— és el que està suposant el Reial Decret-Llei de funció social de l'habitatge. Evidentment, nosaltres haguéssim volgut que incorporés més mesures, altres no ens agradaven tal com estaven... Però nosaltres creiem que l'important és posar en valor el que s'ha aconseguit.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.