La manifestació independentista de l'11 de setembre mantindrà el model descentralitzat i se celebrarà a Barcelona, Girona i Amposta

La principal manifestació independència de la Diada de l'11 de setembre d'enguany tindrà per lema "Hi soc, hi som: pel present i pel futur, independència" i tornarà a repetir el model descentralitzat, amb seus a Barcelona, Girona i Amposta. La mobilització pretén canalitzar el "malestar" de la societat catalana per les "males condicions de vida" actuals, com el "desgavell" de Rodalies, les dificultats per accedir a l'habitatge, la situació dels serveis públics, i una llengua "cada cop més menystinguda", ha dit el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila.

La manifestació està organitzada per l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI, la Intersindical, el CIEMEN i el Consell de la República, i els seus impulsors avisen que no faran "un llistat de partits vetats", però es reivindica com a "absolutament compromesa amb els drets humans", en un clar missatge cap a la xenòfoba Aliança Catalana. La mobilització arriba en un context de profunda desmobilització independentista, fins al punt que la cita de l'any passat tot just va reunir unes 42.000 persones, poc més de la meitat que l'any anterior i molt lluny de les xifres dels moments àlgids del Procés.

A Barcelona, hi haurà dues columnes: la del "present" recorrerà la Gran Via des del carrer Casanova i la de "futur" pujarà la Via Laietana des de la plaça de la Catedral abans de convergir a la plaça Catalunya. Amposta també comptarà amb dues columnes que sortiran del carrer Sebastià Juan Arbó i l'avinguda Santa Bàrbara per trobar-se al pont penjant d'Amposta, mentre que a Girona només hi haurà una única columna, que caminarà des de la plaça Pompeu Fabra fins a l'espai de la Copa.

Relacionat amb aquest tema

Europa desbrossa el camí de l'amnistia: quins escenaris obre la sentència del TJUE i com afecta la política catalana?

Judit Castaño

Les marxes d'Amposta i Girona connectaran amb la de Barcelona per als parlaments, i la intenció de descentralitzar novament la mobilització busca "fomentar el teixit territorial", segons els organitzadors. Pel que fa a la samarreta, que facilita l'ANC, recupera el groc "més icònic" de l'assemblea i busca ser "un retorn als orígens". A la part frontal s'hi mostra el lema de la diada a l'altura del pit en color grana, a més d'una estelada. A l'esquena, el mateix lema en una mida més gran.

"Vivim un moment de malestar compartit"

La mobilització de l'Onze de Setembre d'enguany té com a "objectiu nuclear i central" la independència, però Vila ha destacat que aquesta meta ha de servir per "millorar les condicions de vida" dels catalans. Per això, la protesta pretén aglutinar sectors socials descontents amb "el desgavell de Rodalies, les dificultats per accedir a l'habitatge, una sanitat i una educació tensades, una pagesia ofegada, una llengua cada vegada més menystinguda i uns serveis públics precaris". "Només amb la independència serem capaços de revertir i capgirar aquestes condicions actuals", ha afirmat el president de l'ANC.

Vila també ha destacat que el país viu actualment "un procés planificat de desnacionalització i espanyolització". "L'escandalós espoli econòmic i la colonització de l'Estat ens neguen el present i el futur. La dependència espanyola ens aboca cap a aquesta Catalunya decadent", ha advertit. Sobre la Generalitat, ha lamentat que estigui "al servei i a les ordres dels interessos de Madrid", i ha acusat el Govern de Salvador Illa de ser "incapaç de resoldre els grans problemes del país". Davant d'aquesta situació, el president de l'ANC ha fet una crida a no "restar passius".

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha apel·lat a la "complicitat" del moviment independentista per sortir al carrer i reivindicar "el legítim dret a decidir democràticament el futur polític de Catalunya" i mostrar així que "la societat civil no ha desaparegut". Per a Antich, la independència ha de ser "un projecte de país compartit" que sumi "gent vinguda d'arreu". "Hem de tornar als carrers perquè manifestar-nos és una manera de fer i de ser", ha conclòs.