La llei de nacionalitat sahrauí irromp al Congrés en plena crisi per Ceuta amb el suport del PSOE i la incògnita del PP
Fonts oficials del Grup Socialista asseguren a 'Público' que votaran 'sí' a la norma que va portar Sumar a la cambra, com ja van fer, al juliol, en el dictamen de comissió.
El PP manté en secret el sentit del seu vot. Veus del grup parlamentari revelen a 'Público' que el partit decidirà dimarts que ve en una reunió i que hi ha qui advoca per passar de l'abstenció al 'sí'.
Madrid--Actualitzat a
La lluita del poble sahrauí s'obre pas al Congrés. Dijous que ve, 10 de setembre, l'hemicicle donarà el sí definitiu a la llei que reconeix la ciutadania als nascuts al Sàhara Occidental sota administració espanyola. Un "deute històric", defensen, en conversa amb Público, des de l'espai de Sumar, impulsor i paladí de la norma. Això seu ha costat, postil·len. El passat 23 de juliol, el text sortejava, per fi, l'embut de la Comissió de Justícia, després de prop d'any i mig de bloqueig. Ha plogut molt des d'aleshores. Amb els ulls encara posats a Ceuta —37 dies després de l'entrada multitudinària de finals de juliol— el nom més repetit a la Cambra Baixa és, aquests dies, el del Marroc. Quina responsabilitat va tenir (i té) en la crisi? Per què ho encobreix, en bloc, l'ala socialista del Govern? Uns dubtes que, aquest dijous, durant el primer ple del curs polític, s'entremesclaven amb les crítiques a la Moncloa, per orquestrar, el 2022, un canvi de postura sense precedents sobre el futur del Sàhara. Des d'aleshores, en mans del Marroc.
Sigui com sigui, no sembla que la crisi humanitària que travessa Ceuta hagi d'influir, significativament, en la votació de dijous que ve. I és que, a priori, la norma tenyirà el panell de votacions de verd. Fonts oficials del Grup Socialista asseguren a Público que donaran suport al text, com ja van fer, recorden, en el dictamen de comissió. El PSOE, en tot cas, no sempre hi ha estat d'acord. Allà pel febrer del 2025, els de Pedro Sánchez s'oposaven, si més no, a la presa en consideració de la norma. L'únic no entre totes les forces del Congrés. Què ha canviat en aquest temps? "Diàleg i moltes converses amb tots els grups", respon a Públic el portaveu parlamentari d'IU, Enrique Santiago. Amb menys diplomàcia contesta la diputada de Més Madrid Tesh Sidi. "Sembla gairebé un miracle", valora a l'altre costat del telèfon, després d'anys defensant el text "amb dents i ungles".
Amb tot, els dos diputats de Sumar "confien" en el sí dels socialistes: "S'han compromès a això". "No crec que el PSOE reculi ara", opina, en aquest sentit, Sidi, per a la qual, tornar a refugiar-se en el no, suposaria escriure "la seva carta de defunció": "Es quedarien molt aïllats en la seva postura". De totes maneres, deixar la llei dictaminada abans del parèntesi de l'estiu ha estat, per la portaveu de Más Madrid, "tot un encert". Al Marroc, recorda la diputada, la llei no li agrada un pèl, fonamentalment perquè ve a reconèixer que "els sahrauís no són marroquins". Per darrere de la crisi de Ceuta, Sidi no pot deixar de veure "un cúmul d'empipaments" del règim de Mohammed VI. Per la llei de nacionalitat sahrauí, sí, però també per la qual, el passat 15 de juliol, es convertia en la primera recepció oficial al Congrés del programa d'acollida de nens sahrauís Vacances en pau o pels últims gestos d'acostament del Govern espanyol amb Algèria, antagonista geopolític del Marroc.
Relacionat amb aquest tema
I el Partit Popular?
Consultades per públic, fonts oficials del PP opten per mantenir en secret el sentit del seu vot. Tampoc sembla que ho tinguin clar. Veus del grup parlamentari revelen a Público que el partit es reunirà dimarts que ve per acabar de fixar la seva posició. El mes de juliol passat, en el dictamen de comissió, els populars es decantaven, igual que Junts, per l'abstenció. Però no és clar que, dijous que ve, apostin pel mateix vot. Dins del grup parlamentari, algunes veus advoquen per saltar de l'abstenció al sí. "Al final", raona a Público Sidi, mostrar fortalesa enfront del Marroc és, ara més que mai, una batalla política molt interessant per a ells". Tampoc seria la primera vegada, afegeix la portaveu de Més Madrid, que els de Feijóo "utilitzen" el poble sahrauí com a "ariet" contra el Govern i contra el PSOE.
Santiago va un pas més enllà, enfocant la mirada en Vox. Per al portaveu d'Izquierda Unida, si el que ha passat a Ceuta ha d'influir, d'alguna manera, en la votació de la llei, ha de fer-ho "positivament", aconseguint que Vox mudi de posició. "Que deixin de votar en contra de la iniciativa i es desvinculin totalment dels interessos i les posicions del Marroc", apressa als Abascal el dirigent comunista. Ja ho va fer, aquest dijous, des de la tribuna del Congrés. "Sobre el Sàhara", es dirigia llavors al líder de la ultradreta, "poques lliçons de Vox, l'únic partit que, al juliol, va votar en contra de l'aprovació de llei".
La resta de partits de l'hemicicle tenen més que clar, generalment, el sentit del seu vot. Unànime és el sí de les esquerres a la norma: des de Podem, passat per ERC i EH Bidu, fins a Compromís i BNG. També el PNV, en conversa amb Público es reafirma en el seu suport a la llei. Coalició Canària se suma igualment al bloc a favor de la seva aprovació. Les dues dretes restants, Junts i UPN, segueixen l'estratègia dels de Feijóo: revelaran la seva postura el dia de la votació.
Relacionat amb aquest tema
Què diu la norma?
La llei permetrà als nascuts al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre de 1977 sol·licitar la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa en els dos anys posteriors a la seva aprovació. Com? Acreditant algunes de les proves que contempla el text: DNI espanyol d'aquell moment, encara que estigués caducat; certificat per al cens del referèndum de l'ONU; certificat dels camps de refugiats de Tinduf; partida de naixement; llibre de família o altres. Els familiars de primer grau de consanguinitat tindran cinc anys per acollir-se al procediment.
A més, la norma inclou una reforma del Codi Civil. En concret, de l'Article 22. La modificació consisteix a afegir el poble sahrauí a la llista de grups de població que només han de demostrar dos anys de residència a Espanya per obtenir la nacionalitat, en lloc dels deu que estan obligats a acreditar en l'actualitat. Així, s'igualaria al poble sahrauí amb els països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o la comunitat sefardita.
Sobre las firmas
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.