Junqueras buscarà "distància" amb Illa si Feijóo arriba a La Moncloa
El líder republicà, que amb l'amnistia a la butxaca preveu ser candidat a la Generalitat, obligat a trobar un equilibri entre allunyar-se gradualment del Govern i no deixar que el PSC "capitalitzi" la resistència davant d'un executiu PP-Vox
ERC va facilitar els primers pressupostos de la legislatura i exigirà que Illa compleixi les "obligacions" firmades, per bé que l'avançament electoral del 29-N va frustrar el pacte principal, un nou model de finançament que ara és en via morta

Barcelona-
"Has sigut el millor alcalde que ha tingut Sant Vicenç dels Horts i sabem que seràs el millor president de Catalunya". Amb aquesta frase de Marcel·lina Bosch, candidata d'ERC a les eleccions municipals al poble d'Oriol Junqueras, va començar de forma oficiosa la cursa del líder republicà a la presidència de la Generalitat. El context d'aquell 21 d'octubre era d'eufòria. Un Junqueras emocionat celebrava amb la seva gent -veïns, amics i companys de partit- l'aplicació definitiva de l'amnistia, concedida el dia abans per un Tribunal Suprem que s'havia fet pregar. I a la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts va emergir el candidat que feia temps que esperava ser, fins al punt de fer una crida a l'independentisme per construir "majories amplíssimes" per reprendre la "batalla" per l'autodeterminació.
Junqueras és conscient que aquestes majories folgades del sobiranisme, ara mateix, no són viables. L'aparició d'Aliança Catalana distorsiona l'escenari, i les relacions entre ERC i Junts no fan pensar en una estratègia compartida a mig termini: a la celebració de l'amnistia del líder d'ERC no hi havia dirigents de Junts, com tampoc n'hi va haver de republicans en el retorn de Toni Comín i Lluís Puig. Però el líder d'ERC sí que pot marcar perfil propi en un moment en què es prepara per "buscar distància" amb Salvador Illa si la suma de PP i Vox desallotja Pedro Sánchez de La Moncloa.
Un tomb a l'executiu espanyol canviaria les coordenades de la legislatura catalana, centrada en esgarrapar pactes amb Madrid, i deixaria Junqueras sense incentius per continuar sent l'aliat més sòlid del PSC. "La legislatura catalana deixaria de tenir el sentit inicial que tenia", admet a Públic una font parlamentària d'ERC. "Que l'Oriol [Junqueras] buscarà distància amb el Govern? Segur. Ara bé, s'ha d'estudiar com buscar aquesta distància", afegeix aquesta veu republicana amb ascendent al grup parlamentari d'ERC. Al partit es considera imprescindible "no deixar que Illa capitalitzi" el valor de la Generalitat, i de la defensa de la llibertat i la democràcia" enfront un govern de l'Estat format per la dreta i l'extrema dreta que sigui lesiu per als interessos de Catalunya. "El terreny de joc el coneixerem quan Feijóo i Abascal comencin a actuar", exposen fonts republicanes per advertir d'amenaces afegides per a les competències catalanes o el model d'immersió lingüística a l'escola.
Els acords pel finançament i FLA, malbaratats
Fins ara, els republicans han estat un soci estable dels socialistes. Han contribuït a aprovar els primers pressupostos d'Illa -al costat dels Comuns- i s'han alineat amb el bloc d'esquerres al Congrés en les votacions rellevants de la legislatura espanyola, com els decrets d'habitatge que van precipitar l'avançament electoral del 29-N. L'interès era mutu. Illa i Sánchez necessitaven ERC per construir majories, i Junqueras aspirava a presentar-se com a partit aconseguidor de pactes. A Catalunya i, especialment, a Madrid, on pretenia desencallar acords de calat, com el nou model de finançament, la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) o el traspàs de Rodalies.
La convocatòria d'eleccions generals ha frustrat els plans de la cúpula republicana. La tramitació parlamentària del nou finançament pactat amb el Ministeri d'Hisenda -que proporcionava a Catalunya gairebé 4.700 milions d'euros més- ha quedat al voral després que s'aprovés al Consell de Política Fiscal i Financera. I el PP ja ha deixat clar que s'oposa a validar el model acordat entre ERC i el PSOE. Al calaix també hi resta la validació definitiva per liquidar part del deute de la Generalitat amb el FLA -més de 17.000 milions, a banda de l'estalvi en interessos-, frustrada per la interrupció abrupta de la legislatura.
A ERC i, per extensió, al Govern preocupa que un relleu a La Moncloa compliqui l'execució del traspàs de Rodalies, que hauria d'iniciar-se per la línia R1. Fonts coneixedores de l'estat de l'operació admeten que un govern de PP i Vox podria "desfer coses", tot i la constitució ferma de l'empresa mixta. Ara bé, les mateixes fonts hi veuen mecanismes polítics de coerció perquè no es dinamiti el traspàs. En els darrers dies, Alberto Núñez Feijóo ha posat en dubte que a Catalunya li convingui assumir la gestió completa de Rodalies. En una entrevista diumenge a La Vanguardia, el líder dels populars es preguntava si a la Generalitat li interessava fer-se càrrec d'un servei deficitari econòmicament.
ERC i les "obligacions" d'Illa
Amb els pactes negociats a Madrid estroncats o en fase d'espera i un hipotètic canvi de govern a Espanya, Junqueras sumarà condicionants per virar l'estratègia. Està obligat a trobar l'equilibri entre allunyar-se gradualment d'Illa en el nou cicle electoral, mantenir el perfil de partit d'"estabilitat" afermat per ERC en els últims anys i discutir al PSC el rol de resistència davant un executiu estatal de PP i Vox. "Això s'haurà de gestionar", admet una altra font parlamentària dels republicans, que recorda que el Govern té "obligacions" després de l'aprovació dels pressupostos, en habitatge, inversions a barris, llengua o infraestructures. Una de les mesures estrella de la negociació va ser la línia de tren orbital per enllaçar la segona corona metropolitana, necessitada de finançament. "Que comencin a pensar a qui volen servir, si a Catalunya o a d'altres", afegeixen veus republicanes sobre la nova situació que s'albira i els deures d'Illa.
La via pactista desplegada per ERC ha permès al partit resistir amb solvència a les enquestes, tot i el pes demoscòpic creixent d'Aliança Catalana, que castiga més Junts. Junqueras, amb l'amnistia a la butxaca, pilota el rumb d'ERC en l'inici del nou cicle electoral, que té un horitzó final, les eleccions al Parlament de 2028, un duel directe amb Illa.


Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.