El Govern aprovarà dimarts la llei de participació ciutadana, que permetrà votar als infants i obre la porta a compensacions econòmiques

El Govern preveu aprovar aquest dimarts el projecte de llei de participació ciutadana, que regularà per primera vegada de manera integral el dret de la ciutadania a intervenir en les polítiques públiques de Catalunya. El text reconeix la participació universal, també dels infants i de persones sense dret de vot, i preveu mesures per afavorir-la, com ara serveis de cura, accessibilitat o la possibilitat de compensar econòmicament la participació en alguns supòsits.

La norma, que després s'enviarà al Parlament, també fixa obligacions de transparència i rendició de comptes per part de les administracions i una avaluació periòdica del Síndic de Greuges. La secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, defensa que es tracta d'una "llei de consens" i confia que pugui superar la tramitació parlamentària aquest mateix any. 

La nova norma vol "apropar les institucions a la ciutadania, disposar de totes les opinions i també amb el compromís de fer un retorn de les seves opinions i incorporar-les a les polítiques públiques" per "afavorir la confiança institucional i els processos democràtics arreu de Catalunya", explica Corral. 

Un dels elements destacats del projecte és l'ampliació del dret de participació en col·lectius que habitualment queden fora d'altres mecanismes polítics. Segons Corral, la llei ha d'afavorir "la participació de totes les persones que estiguin a Catalunya sense tenir en compte que siguin majors d'edat", de manera que també es podran impulsar processos participatius adreçats a infants. L'alt càrrec ha remarcat, a més, que el text incorpora mesures per facilitar aquesta implicació, com ara serveis de cures durant els processos, permisos per assistir-hi en hores de feina i fins i tot remuneració en determinats casos.

"És incentivar que la participació realment no sigui només una paraula, sinó que sigui per totes les persones de la ciutadania", ha resumit Corral. En paral·lel, la llei vol ordenar els processos perquè siguin planificats, amb fases definides i amb mecanismes de seguiment i retorn.

En l'àmbit de la transparència, el projecte obliga l'administració a donar resposta motivada a les aportacions ciutadanes i a explicar com s'han tingut en compte. Corral ha subratllat que la norma ha de "donar transparència tant al procés com al seu retorn" i ha afegit que la seva aplicació quedarà sotmesa a una avaluació específica del Síndic de Greuges.

El text també preveu adaptar l'aplicació de la llei a la realitat territorial, amb un règim específic per als municipis rurals i els de menor dimensió. El text s'ha elaborat després d'un procés participatiu en diverses fases, on han pres part més de 80 persones i 43 entitats, amb 91 propostes inicials, un segon procés sobre l'articulat amb 82 aportacions més i una fase final d'audiència i informació pública amb més de 140 aportacions.

Durant el període 2023 i 2024 la Generalitat ha impulsat 33 processos participatius. El 2025 s'han iniciat 22 processos participatius i la previsió actual és posar-ne en marxa 25 més al llarg del 2026. Pel que fa a l'àmbit municipal, el 46% dels ajuntaments van realitzar 838 processos participatius els anys 2023 i 2024.