El Govern espanyol calla sobre la medalla que Joan Carles I va atorgar a Videla i que la democràcia no va retirar mai

L'empremta que va deixar Joan Carles I en matèria de relacions amb dictadors resulta difícil d'esborrar. En una resposta escrita enviada al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, el Govern espanyol va evitar qualsevol aclariment sobre les raons per les quals el militar argentí mort Jorge Rafael Videla continua entre els premiats pel rei emèrit amb el collaret d'Isabel la Catòlica.

El 50è aniversari del cop d'Estat a l'Argentina, que es va commemorar el passat 24 de març i que està marcat pels actes que es realitzen al llarg de l'any en aquell país per reconèixer les víctimes i combatre el negacionisme promogut pel govern de l'ultradretà Javier Milei, ha contribuït a recuperar el reclam de grups d'esquerra al Congrés per retirar aquesta polèmica condecoració.

Segons va verificar Público, el dictador argentí Jorge Rafael Videla i altres alts comandaments que van formar part d'aquell règim –responsable de segrestos, tortures i assassinats de milers de persones entre 1976 i 1983– van ser premiats per les autoritats espanyoles amb diferents condecoracions. Diversos militars argentins que van rebre aquestes distincions van ser posteriorment jutjats i condemnats per crims de lesa humanitat.

Relacionat amb aquest tema

Les medalles de la vergonya: Videla manté dues condecoracions atorgades durant el Govern de Suárez

Danilo Albin

El 16 de novembre de 1978, Joan Carles I i el llavors ministre d'Exteriors, Marcelino Oreja, van premiar Videla amb el Collaret de l'Orde d'Isabel la Catòlica. El premi va ser lliurat pel monarca en persona al dictador argentí durant una visita oficial a Buenos Aires celebrada aquest mateix mes. En aquestes dates s'acumulaven les denúncies d'organismes de drets humans sobre els greus crims comesos pels dictadors argentins. Malgrat això, Joan Carles I va viatjar a l'Argentina i va condecorar el màxim responsable d'aquests crims.

Videla va rebre a més la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar amb distintiu blanc. Entre els premiats amb la signatura de Joan Carles I figuren també altres importants membres d'aquest règim, entre els quals es trobaven l'almirall Emilio Eduardo Massera, principal responsable del centre clandestí de tortures que va funcionar a l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), situada prop del camp de futbol de River Plate a Buenos Aires.

Arran de l'article de Público sobre aquestes medalles, Iñarritu va enviar una pregunta escrita al govern espanyol en la qual va sol·licitar aclariments sobre aquest tema: "Per quin motiu el Govern no ha procedit encara a la revisió i retirada de les condecoracions i distincions concedides a Jorge Rafael Videla i a altres responsables de la dictadura argentina condemnats o vinculats a crims de lesa humanitat, malgrat el precedent de la retirada de la distinció atorgada a Augusto Pinochet?", va assenyalar el diputat d'EH Bildu en el text enviat al Govern.

Iñarritu va al·ludir així al que va assenyalar el mateix Executiu el setembre del 2023, quan el Consell de Ministres va retirar la Gran Creu al Mèrit Militar que Espanya, encara amb Franco al capdavant del règim, havia concedit a Pinochet el 1975. Aquella mesura va ser anunciada pel president Pedro Sánchez, que va reivindicar la necessitat de "reparar una injustícia històrica" en el marc del 50 aniversari del cop d'Estat a Xile. No obstant això, la concessió d'aquesta mateixa medalla a Videla no ha estat revocada per les autoritats espanyoles.

Relacionat amb aquest tema

Gerardo Pisarello: "És inadmissible que no li hàgim escoltat a Felip VI ni una sola frase de condemna del franquisme"

Pilar Araque Conde

En la resposta enviada el 22 de maig a Iñarritu, el govern espanyol al·lega que el passat 24 de març el Consell de Ministres "va aprovar una declaració institucional" mitjançant la qual es va reconèixer oficialment a "307 víctimes espanyoles de la dictadura argentina", es van condemnar els crims comesos per aquell règim i es va reafirmar "el compromís de l'Estat espanyol amb els principis de la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició".

L'Executiu es va referir també en la seva resposta a l'acte d'homenatge a les víctimes espanyoles celebrat el passat 16 d'abril i que va comptar amb la participació dels ministres José Manuel Albares i Ángel Víctor Torres, responsables d'Assumptes Exteriors i Memòria Democràtica respectivament.

El Govern espanyol va reiterar el seu ferm compromís de "recordar als centenars d'homes i dones desaparegudes" així com d'"acompanyar als seus familiars i condemnar els crims de la humanitat comesos durant la dictadura argentina" i "defensar els drets humans a fi de que atrocitats com les perpetrades durant la dictadura argentina no tornin a repetir-se".

La resposta enviada a Iñarritu no al·ludeix en cap moment a la pregunta concreta sobre les condecoracions atorgades a Videla. El diputat d'EH Bildu també havia sol·licitat a l'Executiu que indiqués si tenia previst retirar aquestes distincions i en "quin termini", cosa que tampoc va ser respost pel Govern.

Relacionat amb aquest tema

L'Estat espanyol mai ha revisat les condecoracions a dictadors lliurades per Joan Carles I

Danilo Albin

"La resposta és absurda. Se li pregunta per uns fets i respon per uns altres. Mantenir aquestes condecoracions és contrari a la veritat, justícia i reparació que diu defensar el Govern", va afirmar Iñarritu a Público. El diputat basc va assenyalar a més que tornarà a formular una pregunta al govern espanyol per aquest assumpte.

Acords amb la dictadura argentina

Les medalles atorgades per les autoritats espanyoles de l'època als principals membres de la dictadura argentina van formar part d'un complex esquema de relacions polítiques i comercials entre ambdós costats de l'Atlàntic.

Segons consta en diferents documents oficials consultats per Público, al desembre de 1976 el ministre d'Economía de la dictadura, José Alfredo Martínez de Hoz, i el responsable de la cartea de Comerç en el Govern d'Adolfo Suárez, José Lladó, van acordar en una reunió celebrada a Buenos Aires "posar en pràctica un programa de cooperació econòmica i financera".

L'acord assolit llavors establia que Espanya vendria a Argentina "béns d'equip, vaixells de característiques especials, dragues i altres elements flotants, així com equips de càrrega i descàrrega per a ports, locomotores i altre material ferroviari, i altres equips i plantes industrials " per un valor global de 290 milions de dòlars.

El Banc Exterior d'Espanya es va comprometre a més a establir "una línia especial de crèdit" que permetria "emparar compres argentines per un valor màxim de 150 milions de dòlars". A més, les autoritats espanyoles van oferir llavors a la dictadura de Videla "un crèdit en condicions concessionàries per valor de 50 milions de dòlars" i que seria utilitzat per "col·laborar en el desenvolupament de la indústria naval argentina".

"Expressions de beneplàcit"

Els arxius de la Cancillería argentina assenyalen que el rei Joan Carles va oferir el seu suport a aquests acords. En una reunió celebrada el 5 de juliol de 1976 a La Zarzuela, el monarca havia rebut al seu despatx l'ambaixador de Videla a Madrid, el general Leandro Enrique Anaya. D'acord amb l'informe reservat elaborat pel diplomàtic, el rei va tenir "expressions de beneplàcit per l'èxit amb què el nostre govern està afrontant els problemes econòmics conjunturals que aquest viu".

Joan Carles I i Anaya van parlar en aquella trobada sobre el viatge a Espanya que tenia previst fer el ministre d'Economía de la dictadura. Durant la reunió, el rei "va manifestar la seva seguretat" respecte al fet que el membre del règim de Videla "tindria el millor acolliment i disposició de banquers, inversors i industrials, per concórrer a la canalització i solució dels problemes que poguessin plantejar-se i/o proposar-se". "En aquest sentit, va dir que Espanya estava en el millor estat anímic per concretar operacions comercials i financeres amb la República Argentina", va assenyalar l'ambaixador en el seu informe.

Joan Carles I va aprofitar aquella reunió amb l'ambaixador argentí per expressar el seu "reconeixement i agraïment" cap al dictador Videla i la Junta de Comandantes Generales --l'òrgan de direcció del règim-- per la presència de tots ells a l'Ambaixada d'Espanya a l'Argentina, amb motiu de recordar-se allà la data del seu onomàstic". Al·ludia així a un acte que s'havia celebrat el 24 de juny de 1976 a la delegació diplomàtica espanyola a Buenos Aires, coincidint amb el dia de Sant Joan.

En donar per acabat el diàleg mantingut, va manifestar "el seu desig que fes arribar al president de la Nació, a les Forces Armades del meu país i al poble argentí, la més sincera de les seves mostres d'afecte i el desig del Govern, de les Forces Armades i del poble d’Espanya que el nostre país assoleixi com més aviat millor el lloc que l'Argentina ha de tenir en el concert de les nacions, particularment a Amèrica", va relatar l'ambaixador en el seu informe.

Va assegurar a més que Joan Carles I "es va preocupar per recordar les cordials relacions que sempre han existit entre tots dos països i per la necessitat que, a través del manteniment de les mateixes, tant Espanya quant Argentina tinguin en el marc de cadascun dels seus continents el seu millor, més clar i lleial amic".

Entre el 22 i el 27 d’abril de 1977, una delegació militar argentina es va traslladar a Madrid amb l'objectiu de signar diversos contractes "per al subministrament, per part d'Astilleros Españoles, d'un tren de dragatge, un dic sec, sis remolcadors, diversos elements flotants i material portuari de suport, per un valor aproximat de 220 milions de dòlars", assenyala un document de la Cancelleria argentina.

Público va contactar amb la Casa Real per consultar si tenia constància de les distincions atorgades pel rei Joan Carles I al dictador Jorge Rafael Videla i si coneix el paper jugat per l'ex monarca en els acords comercials assolits amb la dictadura argentina. De moment no hi ha hagut resposta.