De flexibilitzar les regles fiscals a trencar amb Israel: Sánchez marca perfil propi a la UE

Els dirigents europeus solen voler aparentar que lideren iniciatives i carpetes a la Unió Europea, que no estan sols i que la seva posició és majoritària entre els seus homòlegs. Però hi ha excepcions i hi ha líders que, en segons quines carpetes, opten per marcar un perfil propi, sense que els importi nedar a contracorrent. Més aviat al contrari, fins i tot els pot interessar per incrementar la seva projecció internacional, encara que pugui ser de manera merament simbòlica i per posar pressió a la resta de socis europeus. Un d'ells és Pedro Sánchez, especialment durant els últims dies, i sovint és una veu diferent a la general de la UE amb el gran rearmament europeu, respecte a Donald Trump o, entre d'altres, el genocidi perpetrat per Israel a Gaza.

En només una setmana, el president del Govern estatal va sol·licitar la ruptura de l'acord d'associació de la Unió Europea amb Israel, la suspensió de les regles fiscals per incrementar les inversions en les renovables en plena crisi energètica per la guerra de l'Iran i prolongar el termini de desemborsament dels fons europeus Next Generation per a la recuperació econòmica posterior a les restriccions de la covid. 

Totes aquestes peticions tenien molt poques probabilitats d'èxit, almenys de moment, tal com es va confirmar en la reunió de caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea que va tenir lloc el dijous i divendres passat a Xipre.

La sol·licitud més ambiciosa del president espanyol va ser la de demanar una excepció en el compliment de les regles fiscals i que, per incrementar la inversió en energies renovables, els Estats membres que ho desitgin puguin superar el límit de dèficit acordat per la UE, que es troba en el 3%. 

Es tracta d'una proposta que també va llançar la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, encara que amb la intenció sobretot de poder més ajudes directes a la indústria i a les llars que es veuen especialment afectades per l'increment de preu, i no amb la vista posada en la transició verda. A més, els líders –juntament amb Alemanya– van demanar aplicar una taxa addicional als beneficis extres que obtenen les companyies energètiques en un context d'encariment dels combustibles fòssils com l'actual.

La sol·licitud més ambiciosa del president espanyol va ser la de demanar una excepció en el compliment de les regles fiscals

Les dues propostes, encara que per ara clarament no tenen el suport majoritari, llancen un missatge polític molt clar. Sánchez demana que s'impulsi la inversió en renovables i ho compara amb el gran rearmament europeu, amb el qual sí que s'ha permès una excepció en matèria de compliment de les regles fiscals i els Estats membres han pogut superar fins a un punt i mig el màxim de dèficit. Una altra vegada, La Moncloa clarament prioritza la transició energètica davant el gran rearmament en un context de creixent militarització i onada contraecologista a la Unió Europea.

Cal recordar que la suspensió de les regles fiscals és una mesura molt excepcional i, per exemple, no es va aplicar ni en el pitjor moment de la crisi econòmica del 2008, quan es va condemnar –especialment als països del sud– a grans retallades perquè complissin amb elles. Més endavant, i vistes les conseqüències de la inflexibilitat en matèria fiscal del passat, la Unió Europea va acordar suspendre-les de manera temporal durant les restriccions per la pandèmia. No obstant això, el bloc comunitari no va dubtar a fer una excepció per al gran rearmament europeu.

El bloc comunitari no va dubtar a fer una excepció per al gran rearmament europeu

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no va vacil·lar en cap moment a rebutjar rotundament la proposta de Sánchez en la mateixa roda de premsa del Consell Europeu i, per tant, es va negar a impulsar una excepció en matèria fiscal similar a la que va plantejar perquè les administracions estatals poguessin incrementar a marxes forçades la despesa militar. "La clàusula [per suspendre les normes pressupostàries] només pot activar-se en cas d'una greu recessió econòmica a la zona de l'euro o en el conjunt de la Unió Europea. Afortunadament, no és aquest el cas", va respondre la dirigent de l'executiu comunitari, que tampoc es planteja perllongar els fons Next Generation, tal com demana Sánchez.

D'altra banda, el president del Govern estatal va insistir a proposar la suspensió de l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel, que estableix un marc prioritari en matèria comercial i de diàleg polític entre les dues parts. Més enllà que aquesta mesura mai ha comptat amb el suport suficient, els Estados membres ja la van tombar en el Consell d'Exteriors de la UE de dilluns passat. D'aquesta manera, Sánchez, que va presentar la sol·licitud només amb Eslovenia i Irlanda –encara que després Bélgica també va demanar, almenys, una suspensió parcial del pacte– va tornar a marcar perfil propi amb Israel i Palestina, malgrat que sabia que no fructificaria.

La guerra de Trump

Sánchez també va ser un dels líders europeus que, des d'un principi, més contundent es va mostrar contra la guerra iniciada pels Estats Unidos i Israel a l'Orient Mitjà, així com contra les exigències del Pentàgon perquè els aliats europeus de l'OTAN incrementin la seva despesa militar a marxes forçades, fins al 5% del seu producte interior brut (PIB). I, justament quan s'estava celebrant aquesta cimera europea, Reuters va informar que la Casa Blanca es plantejava l'opció d'intentar expulsar Espanya de Aliança Atlàntica.

El president del Govern espanyol li va treure ferro a les intencions de l'Administració Trump, però va mantenir el seu posicionament relatiu a la guerra de l'Iran i va tornar a defensar de manera contundent el dret internacional i la multilateralitat com a base de les relacions internacionals. Una altra vegada, Sánchez es va erigir com un dels principals antagonistes del president dels Estats Units a la Unió Europea, on es troba nedant l'administració Trump, però molt més còmode que en la política nacional.