Entrevista a Argelia Queralt, vocal del CGPJ
"Tot i que els progressistes som minoria al CGPJ, ens neguem a acceptar que ens imposin les decisions"
La vocal del bloc progressista qüestiona la nova composició interna de l'òrgan de govern dels jutges després que la presidenta i el vocal de Sumar s'unissin a la dreta per al repartiment de poder en les comissions.
Madrid--Actualitzat a
Doctora en Dret, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i exlletrada del Tribunal Constitucional, Argelia Queralt Jiménez (Múnich, Alemanya, 1976) és una de les cares més visibles del denominat bloc progressista dins del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Des de fa un any, la "cogovernança" que va il·luminar el nou mandat de l'òrgan de govern dels jutges al juliol de 2024 es va esquerdar i la bretxa oberta no ha parat de créixer.
Dimecres passat, el Ple del CGPJ va tornar a renovar la seva composició interna i, com va passar fa un any, el repartiment va colpejar al bloc progressista després que tirés endavant la proposta del vocal proposat per Sumar, Carlos Hugo Preciado, recolzada pels deu vocals del bloc conservador i per la pròpia presidenta del CGPJ, Isabel Perelló.
Els nou vocals del sector progressista van emetre un comunicat en què van acusar Preciado d'"entregar el Consell del Poder Judicial a la dreta". Amb aquesta situació, com pot afectar aquesta nova aliança a les dinàmiques internes de l'òrgan de govern dels jutges? "Aquest desequilibri suposa que els conservadors, més Carlos Hugo, tenen major pes", sosté Queralt Jiménez en aquesta entrevista amb Público.
Relacionat amb aquest tema
I, amb la vista posada en els nomenaments pendents de sis magistrats del Tribunal Suprem, quatre a la Sala Penal –la que jutja els aforats– i dos a la sala contenciosa administrativa, aquesta situació amenaça d'estendre la situació de bloqueig? La vocal progressista del CGPJ respon amb claredat: "Negociarem el que faci falta, però el que no permetrem són imposicions, tenint a més en compte com ens han tractat ells a nosaltres en la conformació de les comissions".
Després del nou repartiment recolzat dimecres passat, els nou vocals progressistes van denunciar que suposava una "desproporció, desequilibri i menyspreu al pluralisme". En primer lloc, perquè ho entenguin els ciutadans, per què és important que hi hagi equilibri en les diferents comissions?
Primer, crec que el que se li ha d'explicar al ciutadà corrent és què són les comissions, perquè pot ser una cosa desconeguda. El propi Consell és un òrgan bastant desconegut. Les comissions són les formacions internes del Consell que conformem els vocals, a partir de les quals es van desenvolupant les diferents polítiques del propi Consell, les diferents competències. On es prenen les decisions en matèria de formació, en matèria de qualificació, és a dir, dels processos de selecció de magistrats i magistrades per als llocs discrecionals, les decisions econòmiques sobre el Consell, en igualtat, etc.
I què suposa si hi ha un desequilibri?
Aquest desequilibri implica que els conservadors, més Carlos Hugo, tenen més pes. En primer lloc, han decidit on ens situa a cadascú, en quines comissions som i en quantes comissions participem. També han col·locat més persones del seu sector que del nostre, tot i que, a priori, era un Consell de deu a deu, és a dir, el primer Consell General del Poder Judicial paritari.
Per tant, nosaltres reivindiquem l'aplicació dels criteris del 2024, que responen a un acord molt senzill al qual vam arribar internament els 20 vocals. Consistia que, en les comissions, que acostumen a ser de cinc persones, hi pogués haver tres membres d'un sector i dos de l'altre, però que la presidència de la comissió correspongués al grup que en tenia dos. D'aquesta manera, un sector tenia la presidència i l'altre, la majoria a la comissió. I això havia d'anar rotant al llarg dels anys. A més, s'havia de fer sobre la base d'una distribució consensuada dels vocals dins de les comissions.
Relacionat amb aquest tema
Tots som vocals i, per tant, tots hem de formar part de les comissions. No podem dir: «Aquesta comissió no m'agrada». Però som 20 i hi ha persones que es poden sentir més còmodes en un àmbit que en un altre. A més, són cinc anys i pot ser que alguns passem per diferents comissions, de manera que cal intentar respectar la voluntat de tothom. El càlcul que es fa és que cada any cada vocal pugui formar part de dues o tres comissions, en funció del nombre total de comissions que hi hagi. Així, s'evita que hi hagi vocals que només siguin en una comissió o que n'hagin d'assumir quatre, cinc o sis.
El que s'ha tornat a trencar aquest any, perquè ja ho van fer el 2025 amb el mateix sistema [votant la llista de Carlos Hugo], és que ells han decidit on ens situen, en quantes comissions ens inclouen i, a més, no han respectat aquest criteri de rotació que preserva l'equilibri de la composició actual del Consell General.
La nova distribució ha estat defensada com "una fita històrica en paritat". Com el valoren?
La llista presentada pel vocal Preciado, que és la que va tirar endavant, deia que era la que incloïa més dones i que, per tant, representava una fita en matèria de paritat. Nosaltres vam dir, i continuem sostenint, que ens van utilitzar. Perquè ell va decidir on col·locava les vocals progressistes —no sé què va passar amb les conservadores; entenc que els seus negociadors, les persones que van negociant aquestes qüestions, els ho van preguntar, però no ho sé—. En el nostre cas, van decidir per nosaltres on havíem de ser i en quantes comissions havíem de participar.
Relacionat amb aquest tema
"El que ha fet el vocal Preciado és un exercici de discriminació, de masclisme. El feminisme s'ha d'exercir, no anomenar-lo"
Diria que és un exercici de discriminació, de masclisme, perquè el que ha fet aquest vocal ha estat decidir ell per nosaltres sense escoltar en cap moment quines eren les nostres preferències, els nostres possibles obstacles o dubtes sobre estar en determinades comissions. Ha fet el que li ha donat la gana, però això sí, utilitzant el feminisme, l'equilibri, la paritat i la representació com a excusa. El feminisme cal exercir-lo, no nomenar-lo.
A més, això que diu que és el més paritari... Diu que és quan hi ha més presidències a càrrec de dones, però les hi dóna totes a dones de la dreta [més enllà de la Comissió Permanent, quatre de les cinc presidències de dones en les comissions són de vocals conservadores]. O sigui, directament a nosaltres va anar a posar-nos on ell va voler. Tinc una companya que és en sis comissions. Com gestiones estar en sis comissions? I, a més, sense cap disposició a negociar, a canviar, res. És a dir, imposició.
Sobre la nova composició de la Comissió Permanent (la sala de màquines del CGPJ), es parla que hi ha majoria progressista per la presència Isabel Perelló (amb vot de qualitat), emmarcada en els seus inicis dins d'aquest bloc. Ho entenen així? En aquests dos anys, quan el seu vot de qualitat ha estat necessari, a quin bloc ha beneficiat?
Prefereixo no repartir carnets perquè després em diuen que pressuposo què són els altres. Quan a l'anterior Permanent només hi érem Bernardo Fernández i jo, del nostre grup [tots dos progressistes], vam perdre gairebé totes les votacions. És cert que en alguna ocasió la presidenta Perelló va votar amb nosaltres i amb Carlos Hugo Preciado i que té vot de qualitat. Però la majoria de decisions s'adopten amb els vots de la majoria conservadora.
Ara som més, cert. Tothom, els conservadors també, atribueixen al grup progressista a la presidenta. El que sí que és cert és que Carlos Hugo i la presidenta tenen una posició pròpia respecte de la resta. Llavors, nosaltres no podem comptar de forma automàtica amb ells.
És cert que aquest any serem tres, que és molt millor, ia més comptant amb una pel torn judicial [ Lucía Avilés]. Perquè l'any passat el que passava és que tant Bernardo com jo som no judicials [torn de juristes]. La Permanent, que és la sala de màquines, el funcionament ordinari del Consell, ja que hi ha qüestions més de funcionament intern, orgànic, dels tribunals, que al principi se'ns escapaven. Ara ja no, perquè hem après molt. Però era una altra mostra d'aquest desequilibri, ja que ells tenien tres judicials a la comissió i nosaltres cap. Aquest any en tenim una.
Em deia que no vol repartir carnets de progressista. Des de l'entorn de Carlos Hugo Preciado, critiquen que els nou vocals progressistes "no tenen el monopoli del progressisme", i que no sempre s'ha de votar el mateix. És necessari que hi hagi sempre unitat de vot dins dels dos blocs en els quals se sol dividir el CGPJ?
Jo això ho respecto [votar diferent]. El problema de Carlos Hugo és que des de l'any passat ha decidit anar pel seu compte, que és molt legítim. Però ell sempre reivindica que pot decidir perquè té el vot decisiu, i així ho reivindica al Consell. I a mi em crida l'atenció que aquest vot decisiu, quan les votacions són d'11, gairebé sempre sigui per sumar-se a les decisions de la dreta.
Entre nosaltres [progressistes] hi ha molta diversitat, igual que en l'altre bloc. Per això, quan un està en un òrgan d'aquest tipus, que les decisions cal prendre-les de forma col·legiada, el normal és que al final t'acabis sumant a una posició o a una altra. A l'anar per lliure, d'una banda, és molt fàcil dir: "No, jo sóc el més progressista perquè aquí hi he votat en contra", perquè no té cap repercussió. Vull dir, perquè no s'adopta la decisió. Llavors, tu et pots salvar.
I, en canvi, quan cal prendre decisions sobre polítiques més profundes, com són càrregues de treball, salut judicial, compatibilitats, etc, ell sempre sol liderar una posició molt corporativista. I per això moltes vegades coincideix amb la dreta, en defensa de la carrera judicial. Que cal defensar-la, però no és la nostra única funció ni ha de ser la nostra absoluta prioritat, perquè som l'òrgan de govern d'un poder de Estado que presta un servei públic i, per tant, hem de garantir que aquest servei es dóna de la millor manera possible.
I aquesta nova "imposició del bloc conservador", com van denunciar, quina translació tindrà de cara als nomenaments pendents al Tribunal Suprem?
Sempre hem mantingut la mateixa posició, i la continuarem mantenint, malgrat que sabem que en la carrera hi ha moltes crítiques, perquè sempre es diu que el Consell està molt polititzat. Jo defenso que cal reivindicar que el Consell és un òrgan polític. El que no pot estar és partiditzat, que aquest és un altre problema. Tampoc pot ser un òrgan de representació superior al Supremo de les associacions judicials.
Per a l'elecció dels candidats al Suprem cal tenir en compte quina és la situació actual de les sales del Suprem, quins són els equilibris que hi ha de sensibilitats, de gènere també, i que els candidats que es triïn tinguin mèrit i capacitat, que és el que s'exigeix per ser magistrat del Suprem. Que hi hagi representació equilibrada, perquè així ens ho obliga la llei aprovada l'estiu de 2024. Nosaltres creiem que els candidats han de ser triats conforme a aquests criteris.
Els magistrats del Suprem es trien per 13 vots. Fixa't que el primer any, vam fer 190 nomenaments per majories molt àmplies o fins i tot per unanimitat. En canvi, quan es trenca el consens intern, caldrà veure com repercuteix en l'elecció de les persones que s'han d'incorporar, per exemple, al Tribunal Suprem, perquè també el bloc conservador té molta tendència a imposar i a vetar noms: "Aquests són els meus, aquests són els seus, però dels teus, aquest, aquest i aquest, no". I així no es fan negociacions. Això és imposar, no negociar. I nosaltres ens neguem a això, malgrat ser una minoria de facto, és al fet que en un òrgan constitucional, plural i aparentment, o formalment, equilibrat, se'ns imposin les decisions.
He de dir que els currículums són, en general, molt bons, excel·lents. I després, sembla un procés fàcil, però d'entre tots aquests currículums cal triar tenint en compte quines són les necessitats i les sensibilitats, és a dir, quina és la composició actual del Suprem i la representació equilibrada de sexes.
Nosaltres, a partir d'aquí, negociarem el que faci falta, però el que no permetrem són imposicions, tenint a més en compte com ens han tractat ells a nosaltres en la conformació de les comissions.
Per cert, aquests criteris estaven acordats entre tots. No és una cosa que ens inventem nosaltres, sinó que quan comença a funcionar el Consell, tots érem molt conscients que calia reflotar la imatge i la confiança en el Consell per precisament evitar aquest tipus de situacions. Marcar aquests criteris que ens semblaven que responien a la nova composició i configuració del Consell General del Poder Judicial.
Després de la nova ruptura al CGPJ, hi ha marge per tornar a la cogovernança del principi del mandat?
Nosaltres mai hem abandonat aquest esperit de governança. En cap moment. De fet, hi va haver diversos episodis ja durant l'any passat. Va passar en les comissions i, tot i així, hem treballat absolutament de manera lleial, complint les nostres responsabilitats. A vegades diuen: "Bé, és que no esteu respectant, no sou lleials al Consell, o a aquest Consell".
"Nosaltres tenim una idea de Consell y de Poder Judicial que difereix en moltes coses de l'altre grup"
Som lleials al Consell General del Poder Judicial i al Poder Judicial. Nosaltres tenim una idea de Consell y de Poder Judicial que difereix en moltes coses de l'altre grup. Tenim visions diferents, però el que hem d'aconseguir entre tots és trobar els punts en comú per anar endavant.
Evidentment, hi ha coses en les quals no estarem d'acord i guanyarà una majoria o guanyarà una altra, tenint en compte quins són els números. Però el que és disfuncional és aquesta divisió ja gairebé automàtica del Consell. El que passa és que, davant un tracte sempre de segona, de deixar-nos relegats, de tractar d'imposar-nos, doncs té les seves conseqüències.
Nosaltres hem vingut al Consell a fer polítiques públiques, amb una visió d'un Poder Judicial el més eficaç possible, humà, capaç de garantir la tutela judicial efectiva, amb una sèrie de criteris en la carrera judicial. I s'intenta, però arriba un moment en què ells mateixos et diuen: "No, això és meu i tu ets aquí només per quan jo et necessiti". Això no és cogovernança. Ni tan sols és respecte ni de l'equilibri, ni del pluralisme, ni dels vocals. Som nou vocals. Som molts vocals, no en som un o dos, som nou vocals.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.